Sempre alerta

Veïns del Penedès han constituït en l’últim any la plataforma Salvem Font-rubí, que promou la protecció del paisatge del que es coneix com a Font-rubí de Dalt i que configura un mosaic de vinyes i bosc que, a poc a poc, s’alça per acabar en un mirador que, en dies clars, ofereix una vista privilegiada sobre un paisatge indiscutiblement vitivinícola amb el mar com a teló de fons. Font-rubí de Dalt conserva l’estructura aparentment aleatòria de les construccions tradicionals del territori rural català: masies disperses, continu de vinyes i bosc, barraques de pedra seca, fonts... Un entorn natural idíl·lic on tothom voldria viure-hi. No és estrany que les promotores, de tant en tant, posin l’ull en espais com aquest per intentar desenvolupar projectes exclusius per als clients que busquen la casa dels seus somnis. Al Penedès ja fa anys que pateixen la pressió urbanística de Barcelona i el seu entorn, a més de la pressió que suposen infraestructures de pas que connecten serveis amb la gran ciutat o la pressió industrial i logística. Al cap del carrer el tema de fons sempre és el mateix: el preu del raïm. Si el raïm es pagués al mateix preu que es paga a la Champagne o a Valdobbiadene, segurament la situació seria una altra, però no és el cas.

En els últims 25 anys podem dir que les pressions han estat cícliques i, cada tants anys, apareixen plataformes en defensa d’alguna zona natural. El que inicialment era una lluita ecologista, a poc a poc s’ha anat transformant en la lluita per la conservació del patrimoni històric i cultural. Els veïns saben que hi tenen dret i volen conservar el paisatge que els ha vist néixer, que els ofereix calma i que els reconforta quan arriben a casa. I això, sovint, està renyit amb els interessos urbanístics i industrials, i a vegades, fins i tot, amb l’interès general que argumenten algunes administracions a l’hora de promoure determinades infraestructures.

Davant de l’amenaça constant, els veïns del Penedès han après a viure alerta. I això vol dir disposar de grups de persones que s’organitzen ràpidament per denunciar públicament projectes que posen en perill espais naturals, la conservació del patrimoni i la cultura pròpies, la història o el paisatge.

Fa prop de 25 anys, els polítics del Penedès de l’època (alguns encara ara estan en actiu) van signar la primera Carta del Paisatge, un document que els comprometia a vetllar i defensar el paisatge propi de la zona com a patrimoni cultural. Poc després de la signatura d’aquell compromís es van desenvolupar alguns polígons industrials que el temps no ha refermat, ja que han quedat més com a espais de desenvolupament pensats per a una sola empresa que no com a espais generadors d’activitat econòmica. De fet, alguns dels polígons aprovats en aquella època han quedat a mig fer. Què hem après al Penedès en aquests 25 anys? Els veïns han après a mobilitzar-se i a estar sempre alerta.