TantXTant
Com més gros millor
Dimecres el conseller d’Empresa va dir que l’única diferència entre Alemanya i Catalunya era el nombre de grans empreses. L’entrevista era incoherent, ja que deia que havíem de tenir més grans empreses (250 treballadors o més) com a Alemanya però després afirmava que estàvem per sobre d’Alemanya en recerca, talent i tecnologies duals, cosa bastant discutible. No quedava clar per què volíem llavors copiar els alemanys.
La política industrial de la Generalitat ha patit sovint d’un excés de teòrics i d’una falta d’anar al detall. Això fa que es fixin objectius sense tenir clar el sentit i es llancin mesures transversals a l’engròs. En start-up, per exemple, ha costat anys diluir l’objectiu de crear-ne com més millor. Just ara comencen a processar que apostar per empreses amb base tecnològica i potencial de creixement no té el mateix impacte que subvencionar copiar apps.
Regularment, presumim de tenir moltes start-up (2.284 el darrer any) però si mirem els rànquings europeus d’empreses d’alt creixement, allà Catalunya té un rol marginal comparat amb la Llombardia o Baviera. Moltes start-up però poc impacte econòmic. Molts bous com Glovo fets passar per bèstia grossa.
Hi ha més de 6.000 pimes d’entre 50 i 250 treballadors i 30.000 més d’entre 10 i 50 treballadors. Per què tenen aquí una propensió menor a esdevenir més grans?
La Generalitat ja té ajudes per a la internacionalització i ara vol incidir en la formació. Són passos positius però no suficients. Cal definir prioritats sectorials en lloc de voler satisfer tothom, treballar amb els afectats, eliminar barreres públiques a la iniciativa empresarial, anar a capacitar l’empresari i el seu equip, ajudar amb els problemes de successió i fixar-se la productivitat com a objectiu.