Aigua i calor alhora

Venim d’una temporada d’aigua generosa, en què les pluges i el desgel han omplert les nostres conques i els embassaments que garanteixen tranquil·lament el subministrament a tothom. Res a veure amb la situació de fa un any. Però hi ha una cosa que no només no ha canviat sinó que s’està convertint en crònica: la calor asfixiant, una onada de calor que tot just comença. Tenim els pantans plens i tenim més calor que mai. Ens hi hem d’anar acostumant, i ens hi hem d’anar adaptant. No es tracta només de resistir, sinó sobretot de preveure i d’adaptar l’entorn i els nostres usos i costums a una realitat que ja no pot negar ni el més escèptic dels negacionistes climàtics. Fa uns anys estava de moda el concepte d’urbanisme “dur”, amb grans places i avingudes plenes de ciment i escassa vegetació. Ara ja sabem que els arbres refresquen i que l’absència de vegetació abundant també té a veure amb l’augment de la temperatura a les nostres ciutats; adaptar-se al canvi vol dir que també cal canviar la manera d’entendre l’espai urbà, contribuir a reduir l’escalfament insuportable que es genera en una ciutat i entendre que és ja una qüestió de salut pública. I que ningú no s’enganyi: això no ens ho farà cap intel·ligència artificial ni cap robot per nosaltres. És la nostra responsabilitat.