L'aposta de Pascal

En una dis­cussió sobre l'existència de Déu, Blaise Pas­cal va argu­men­tar que era una qüestió d'atzar. L'ano­me­nada aposta de Pas­cal par­tia del rao­na­ment del fet que, encara que no se sabés si Déu exis­teix, allò més raci­o­nal era apos­tar-hi, ja que el guany que repre­sen­ta­ria la seva existència seria tan gran que hau­ria val­gut la pena haver pres la decisió. Men­tre veia La noche oscura, de Kathryn Bige­low, sobre la per­se­cució i mort d'Ussama ben Laden, he pen­sat en l'aposta de Pas­cal. Ja sé que no hi té gaire a veure, però ens acla­reix el pro­blema de què passa amb deter­mi­nats fets mediàtics quan els mit­jans o la classe política hi aposta com un fet d'atzar.

En la fas­ci­nant pel·lícula de Bige­low, un agent de la CIA obté una pista en una con­fessió sota tor­tura. La pista és molt feble i poc creïble donada les cir­cumstàncies en què va ser obtin­guda, però la dona hi creu i l'admet com una qüestió de fe. La pista s'esva­eix i es perd, però en un moment deter­mi­nat retorna i porta l'agent a seguir el supo­sat cor­reu d'Ussama ben Laden fins a una for­ti­fi­cació a Abbot­ta­bad, al Pakis­tan. Les pro­ves són febles, però en un moment deter­mi­nat el govern dels EUA ha de pren­dre una decisió. El film recons­tru­eix una reunió entre els alts dig­na­ta­ris de la CIA i el govern ame­ricà per veure quina mesura adop­ten. Els dig­na­ta­ris con­si­de­ren que el per­cen­tatge de pos­si­ble veri­tat és baix, no arriba al 50%, però deci­dei­xen apos­tar-hi amb la consciència que no poden caure en el mateix error en què ho van fer quan van anun­ciar que havien envaït l'Iraq per tro­bar-hi armes de des­trucció mas­siva. L'aposta d'anar a cap­tu­rar Ben Laden acaba essent com la de Pas­cal. Si al final es perd, haurà estat un error fàcil de silen­ciar. Si es gua­nya, l'admi­nis­tració Obama tindrà la pos­si­bi­li­tat de tan­car amb èxit un relat que va escla­tar l'11 de setem­bre del 2001 i que havia de fun­ci­o­nar com una història exem­plar de ven­jança.

El 2 de maig del 2011, els mit­jans d'infor­mació van anun­ciar al món que les tro­pes d'elit havien tro­bat el refugi de Ben Laden i l'havien assas­si­nat. La imatge tele­vi­siva dels fets va ser la de Hillary Clin­ton, Barak Obama i els seus secre­ta­ris mirant amb fri­sança un vídeo on supo­sa­da­ment s'atra­pava Ben Laden. Mai va ser visi­ble el con­traplà. Kathryn Bige­low s'atre­veix a recons­truir aquest con­traplà, però deixa clar que allò impor­tant no va con­sis­tir a cap­tu­rar el cer­vell d'Al-Qaida, sinó a jugar a l'atzar. Calia apos­tar-hi, igual que Pas­cal, amb la garan­tia de per­dre-hi poca cosa i de gua­nyar-hi molt.