Opinió

Espiar... ‘why not'?

El problema de l'espionatge comporta per naturalesa el risc elevadíssim de sobrepassar les línies vermelles de l'ètica

L'acció d'inda­gar secre­ta­ment en la vida i interes­sos dels altres és habi­tual de qua­li­fi­car-la amb el mot espiar. Al meu enten­dre, una paraula massa laxa que es fa ser­vir per posar en qüestió tant acci­ons repro­va­bles com altres de meritòries. La inda­gació secreta pot sal­var mol­tes vides, de la mateixa manera que pot con­dem­nar-les injus­ta­ment. Depèn sim­ple­ment de cli­car el botó de l'on o el de l'off. L'últim escàndol que ens ha arri­bat d'aquesta pràctica que ha com­mo­ci­o­nat el món sen­cer han estat els docu­ments sos­trets per un espia de l'equip d'espi­o­natge de l'agència de segu­re­tat dels EUA. Un clàssic, d'altra banda, perquè és evi­dent que no es tracta del pri­mer ser­vi­dor de l'estat que ha traït la con­fiança dels seus. El que és dife­rent és l'esce­nari, la pos­si­bi­li­tat de ficar el nas allà on sigui, gràcies a les tec­no­lo­gies que per­me­ten de conèixer d'entrada el color de la jaqueta que es posarà la senyora Merkel aquest matí, o d'escol­tar Mr. Churc­hill quan s'ama­gava dins d'un armari de roure per par­lar per telèfon amb el pre­si­dent dels EUA. D'entrada, la con­demna als EUA ha estat unànime. S'ha obert un gran debat entorn d'un espi­o­natge des­lle­ial vers els pro­pis socis i aquests han accep­tat que, oca­si­o­nal­ment, s'han sal­tat la “lega­li­tat”. No sabia que hi havia “lega­li­tat” en l'espi­o­natge. D'altra banda, els que pre­nen el paper de vícti­mes —altres man­da­ta­ris esta­tals— esgri­mei­xen una acu­sació hipòcrita quan fan la crítica d'unes acci­ons que ells matei­xos uti­lit­zen i fins i tot hi col·labo­ren. El que els dol, en rea­li­tat, és que, malau­ra­da­ment, els seus estats encara no han pogut superar l'estadi tec­nològic dels EUA. A tots els altres estats del món els crei­xen les dents de ràbia per no poder encara mirar pel forat del pany amb la mateixa eficàcia.

El pro­blema de l'espi­o­natge com­porta per natu­ra­lesa el risc ele­vadíssim de sobre­pas­sar les línies ver­me­lles de l'ètica. D'altra banda, el que no és pos­si­ble és l'acord inter­na­ci­o­nal, taxa­tiu, d'aban­do­nar aquesta pràctica. Seria tan invi­a­ble com com­pro­me­tre's a no res­pi­rar. I tan poc salu­da­ble com expo­sar-nos a l'incre­ment de la barbàrie per manca d'infor­mació. Els EUA s'han defen­sat apel·lant a la segu­re­tat del seus ciu­ta­dans. Invo­cant la lluita anti­ter­ro­rista, i fins i tot –com ja he dit– accep­tant que pot­ser en cer­tes oca­si­ons s'han pas­sat de rat­lla. Han reforçat els con­trols, han introduït sis­te­mes judi­ci­als per eli­mi­nar al màxim les il·lega­li­tats en empren­dre deci­si­ons i en el moment de dema­nar res­pon­sa­bi­li­tats. Però tots sabem que aquesta trans­parència i aquest con­trol té els seus límits. I que la història dels EUA està pla­gada d'ins­tru­men­ta­lit­za­ci­ons inhu­ma­nes vers homes i pobles, espe­ci­al­ment en la seva època més impe­ri­a­lista.

Tenint en compte el que acabo de dir, vol­dria afe­gir que la meta­mor­fosi que està vivint el món és con­seqüència de l'immens incre­ment de la ciència tec­nològica, per bé i per mal. I penso que, en el cas que trac­tem dels espi­o­nat­ges, és deci­siu pel moment que l'avan­tatge tec­nològic esti­gui en unes o en altres mans. És en aquest sen­tit que cele­bro –mal­grat els seus ante­ce­dents i coses que pas­sin en l'actu­a­li­tat que no conei­xem– el fet que la supe­ri­o­ri­tat en aquest camp esti­gui en mans dels EUA, cosa que em sem­bla una garan­tia per a tot el món. Igual com ho seria en el cas que estigués en mans de qual­se­vol democràcia con­so­li­dada. Mal­grat les cla­ve­gue­res pútri­des dels estats democràtics. Però no obli­dem que en aques­tes democràcies les cla­ve­gue­res ocu­pen el seu lloc sota terra, con­di­ci­o­na­des d'una manera o una altra pels can­vis de govern, de per­so­nes, d'ide­o­lo­gies i, final­ment, pels matei­xos vots dels ciu­ta­dans. Això em fa dir que la supe­ri­o­ri­tat tec­nològica com a força dis­su­a­siva la desitjo en mans de les democràcies, les que tenim avui, imper­fec­tes i con­tra­dictòries. No sols com a mal menor, sinó el millor en un món pos­si­ble, que diria Vol­taire. No ens con­fon­guem i no vul­guem ser radi­cals, la puresa abso­luta és pròpia dels àngels i no dels homes.

En aquest moment hauríem d'estar ter­ro­rit­zats davant la pos­si­bi­li­tat d'espi­o­natge tècni­ca­ment supe­rior d'un estat dic­ta­to­rial, o, cosa més pos­si­ble encara, de grans com­pa­nyies pri­va­des. El papa­na­tisme que ha sig­ni­fi­cat per als estats del benes­tar haver des­re­gu­la­rit­zat els seus con­trols sobre l'eco­no­mia ens ha por­tat, en nom de la lli­ber­tat, a la rea­li­tat actual d'unes soci­e­tats cada vegada més mar­ca­des per una dua­li­tat cri­mi­nal. Això suc­ce­eix actu­al­ment als EUA. Si els Tea Party aga­fes­sin el coma­na­ment el seu país sofri­ria aquest gran perill de des­re­gu­lació tec­nològica, també en nom de la lli­ber­tat, com s'ha fet en l'eco­no­mia. L'avenç tec­nològic porta un camí que sem­bla impa­ra­ble. Si arriba un dia que l'espi­o­natge pugui coor­di­nar-se al marge dels estats de dret, podem donar per morta la democràcia. Hi ha una frase de Felipe González que, can­vi­ant l'ordre de sub­jec­tes, asse­nyala la rea­li­tat a la qual em refe­reixo. Més o menys en aquests ter­mes va dir: “Pre­fe­reixo ser assal­tat o assas­si­nat per un delinqüent a l'entrada del metro de Nova York que per un poli­cia d'un estat repres­sor.” Lle­geixi's l'URSS. El Congrés ame­ricà ha deci­dit pren­dre mesu­res, però con­ti­nuar amb l'espi­o­natge mas­siu. Penso que els secrets de les can­ce­lle­ries ens afec­ten poc als ciu­ta­dans però molt la des­de­mo­cra­tit­zació de la soci­e­tat per les deci­si­ons de pos­si­bles mul­ti­na­ci­o­nals obs­cu­res.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia