Pregàries a Sant Fèlix

El sec­tor agrari català troba a fal­tar la cre­ació de grans grups de pro­duc­tors, siguin coo­pe­ra­ti­ves o altres for­mats empre­sa­ri­als, per poder garan­tir un preu digne de les frui­tes i hor­ta­lis­ses. Tot i els exem­ples meri­to­ris que hi ha en diver­ses pobla­ci­ons, encara resul­ten insu­fi­ci­ents per garan­tir una renda mínima per al pagès perquè cobreixi els cos­tos amb escreix i en faci­liti les impres­cin­di­bles inver­si­ons en les explo­ta­ci­ons. Men­tre no siguin prou forts, els viti­cul­tors hau­ran de con­ti­nuar pre­gant a Sant Fèlix perquè els grans com­pra­dors de raïm –les empre­ses de cava– s'avin­guin a fixar un preu del pro­ducte que els per­meti anar tirant un any més. Aquest dese­qui­li­bri de poder no sem­bla que tin­gui data de cadu­ci­tat, si el sant no ho impe­deix.