Aforament a Sant Jaume

He lle­git en aquest diari, que també és el seu, que Soci­e­tat Civil Cata­lana ha orga­nit­zat per a aquest diu­menge que ve una con­cen­tració a la plaça de Sant Jaume de Bar­ce­lona. Objec­tiu: denun­ciar que el procés cap a la inde­pendència roba als cata­lans. El sobi­ra­nisme fora­gita inver­si­ons i empre­ses, diuen.

Sí, noi (i noia): sem­bla que això que cen­te­nars de milers de per­so­nes dema­nin de votar ens fa anar pel pedre­gar. Ells diran que no, que s'ave­nen a les vota­ci­ons. Molt bé. Però suposo que hau­ran de ser, com es deia a les aca­ba­lles del fran­quisme, “den­tro de un orden”. És a dir, votar deter­mi­na­des coses, sí; però d'altres, no. Per què? Perquè ho posa a la Cons­ti­tució.

No s'enga­nyin. Bona part de la resistència que hi ha perquè Cata­lu­nya deci­deixi el seu futur també té una deri­vada espa­nyola. Perquè si, als cata­lans, ens dei­xes­sin opi­nar en un punt tan impor­tant com el nos­tre futur polític, qui no asse­gura que a Espa­nya, per posar un exem­ple, no comencés a sor­tir gent dema­nant que vol deci­dir entre la monar­quia i la república, eh? Perquè a ningú no li van pre­gun­tar en el seu moment, oi? I per què? La res­posta a aquesta pre­gunta explica per què la Cons­ti­tució és un text que fa aigües.

Demano perdó per haver-me des­viat del tema prin­ci­pal. SCC té un defecte de nai­xe­ment, el mateix que defi­neix la política espa­nyola: que no ofe­reix cap pro­jecte engres­ca­dor. Va aparèixer amb la intenció de fer con­trapès a l'ANC. Però és difícil convèncer ningú amb un pro­jecte que es fona­menta en la negació o que pro­posa que ens que­dem com estem ara.

Bé. Al cap­da­vall, orga­nit­zen una con­cen­tració, ben legítima, per defen­sar la seva pro­posta. La superfície de la plaça és de 2.888 m². Supo­sant –i sóc extre­ma­da­ment generós– que, en un metre qua­drat, hi caben qua­tre per­so­nes i incre­men­tant el resul­tat en un 5% –més gene­ro­si­tat–, el resul­tat final és de 12.130. Doncs ja ho saben. Que no els enta­ba­nin.