MÓN
Armes, una cursa disparada
La despesa militar global registra una pujada “sense precedents”, impulsada per l’augment de la inversió a tot Europa
Els EUA continuen liderant el rànquing, seguits de la Xina i Rússia, mentre Alemanya escala fins a la quarta posició mundial
Lluny d’estancar-se o retrocedir, la despesa militar va registrar l’any passat un augment “sense precedents” a tot el món, propiciat pel creixement de les inversions a Europa, segons assenyala l’últim de l’Institut Internacional d’Estocolm per a la Investigació de la Pau (Sipri), fet públic aquesta setmana. En total, els països s’han gastat en armes 2,7 bilions de dòlars, una xifra rècord que representa un 9,4 % més de despesa que el 2023 i el 2,5% del producte interior brut (PIB) global.
El 2024 és el desè any consecutiu d’increments en despesa militar i l’any en què té lloc l’augment més pronunciat des del final de la Guerra Freda. Tot i que els augments de la despesa es donen a tot arreu, el principal impuls a aquesta tendència va venir d’Europa (693.000 milions de dòlars i un increment del 17%), seguida de l’Orient Mitjà. “Més de cent països van augmentar la seva despesa militar el 2024”, certifica l’informe del Sipri, que alerta de les conseqüències socials a mitjà i llarg termini que poden tenir les inversions públiques en defensa, ja que poden anar en detriment de la despesa pressupostària en àmbits com ara la sanitat o l’educació. De fet, tots els països europeus, inclosa Rússia i exceptuant Malta, han augmentat aquest 2024 les partides destinades a defensa. Rússia, que ha construït una economia de guerra arran de la seva intervenció a Ucraïna, es va gastar uns 149.000 milions de dòlars en aquest àmbit, un 38% més que el 2023 i una xifra equivalent al 7,1% del seu PIB. Alemanya, per la seva banda, se situa en quarta posició en el rànquing global i l’encapçala a l’Europa occidental, per primera vegada des de la reunificació, el 1990, amb una partida de 88.500 milions de dòlars, un 28% més.
Israel, l’altre motor
Els EUA continuen liderant la despesa militar a escala mundial amb prop d’1 bilió de dòlars el 2024, un percentatge que suposa el 37% a nivell global, tres vegades superior al de la Xina, segona en el rànquing, i el 66% del total de l’OTAN. Una part important d’aquesta inversió, explica l’informe, es va destinar a modernitzar les capacitats militars i l’arsenal nuclear per mantenir un “avantatge estratègic” sobre Rússia i la Xina.
Pel que fa a altres zones, l’Orient Mitjà és, darrere d’Europa, la regió que va experimentar una despesa militar més elevada l’any passat, un 15% més, fins a arribar als 243.000 milions d’euros. Israel, embrancat en una ofensiva mortífera a la Franja de Gaza, va liderar aquesta despesa en gastar 46.500 milions de dòlars en defensa, el 8,8% del seu PIB i un 65% més que el 2023, l’augment més elevat des de la guerra dels Sis Dies del 1967.
A Àsia-Oceania, la Xina hi consolida el seu domini. La despesa militar en aquesta regió va pujar un 6,3% (629.000 milions de dòlars). La Xina va acaparar la meitat d’aquesta despesa (314.000 milions), que va ser un 7% més que el que es va gastar el 2023. El Japó, per la seva banda, amb una despesa de 55.300 milions de dòlars, s’apunta l’augment més gran (21%) des del 1952.
Les dades de l’informe del Sipri confirmen una tendència militarista que aboca a escenaris preocupants. “Els tres principals blocs geopolítics consumeixen tres quartes parts de la militarització mundial i, sens dubte, també impulsen la d’alguns dels seus aliats i potencials competidors”, escriu Jordi Calvo, investigador del Centre Delàs d’Estudis per la Pau. “Tot indica que l’augment de les despeses militars dels dos darrers anys mostra una fase de creixement sense precedents, que pot portar el món a nivells de militarització propis de la Guerra Freda o, en el pitjor dels casos, similars als d’un dels períodes previs a les guerres mundials, en què les tensions, la desconfiança i la cursa d’armament van ser els ingredients necessaris del que finalment va acabar passant”, hi afegeix.
Xifres a l’alça a l’Estat espanyol
Quant al nivell de despesa militar a l’Estat espanyol, l’últim informe del Sipri revela un augment del 0,4% respecte al 2023, fins als 21.638 milions d’euros, xifra equivalent a l’1,4% del PIB. Les dades podrien quedar superades aviat amb els nous plans de militarització que impulsa la Unió Europea.
En aquest sentit, el Centre Delàs calcula que tota la despesa de caràcter militar de l’Estat ha assolit aquest 2025 el 2,48% del PIB, per sobre del 2% anunciat la setmana passada per Pedro Sánchez. Així, al pressupost oficial de 33.123 milions d’euros –inclosos els 10.471 milions extres–, caldria sumar-hi altres partides relacionades amb la cursa militarista, que fan pujar el total fins als 40.457 milions, segons conclou la del centre La despesa militar i el rearmament d’Espanya el 2025.