EUROPA
Victòria rotunda de l’ultra Simion en la primera volta de les presidencials a Romania
Amb el 90% dels vots escrutats, obté el 40% dels sufragis
Els comicis s’han repetit després que el Tribunal Constitucional anul·lés els de novembre per ingerència russa
La segona volta tindrà lloc el pròxim 18 de maig
L’ultranacionalista i eurescèptic George Simion, admirador confés de Trump, ha aconseguit aquest diumenge una victòria aclaparadora en la controvertida repetició de les eleccions presidencials a Romania, i es converteix així en el clar favorit per convertir-se en cap d’estat d’aquí a dues setmanes, informa Efe. Amb un 90% de les paperetes escrutades, Simioni ha obtingut un 40% dels vots.
Darrere del líder del partit eurocrític i nacionalista AUR, es disputen la segona posició —i amb això, el pas a la segona i decisiva volta del 18 de maig— el candidat oficialista Crin Antonescu i l’independent Nicusor Dan, actual alcalde de Bucarest.
A les acaballes del recompte, Antonescu, candidat de la coalició governant formada per socialdemòcrates, liberals i la minoria hongaresa, obté un 21,1% dels vots, mentre que Dan suma un 19,5%. Les dades, però, no inclouen encara el vot de la diàspora romanesa, fet que manté oberta la cursa per a la segona plaça, que dona accés a la volta clau.
La jornada electoral ha transcorregut aquest diumenge sense incidents i amb una participació (53,2%) lleugerament inferior a la dels comicis anul·lats del novembre passat. El Tribunal Constitucional de Romania va invalidar aleshores els resultats de la primera volta després de comprovar-se una forta ingerència russa a través de les xarxes socials a favor del guanyador d’aquella contesa, l’ara inhabilitat ultranacionalista prorrús Calin Georgescu, de qui Simion es considera “hereu polític”. Molta gent a Romania, sobretot seguidors de Georgescu, van expressar el seu malestar per aquesta decisió judicial.
Romania, país membre de la UE i l’OTAN i fronterer amb Ucraïna, té un paper estratègic important per a l’estabilitat regional. La presidència romanesa té àmplies competències en Defensa i Afers Estrangers, fet que atorga al cap d’estat un gran pes polític, fins i tot si el govern està format per altres partits.