El Suprem rebutja investigar el rei emèrit per delictes fiscals arxivats per la fiscalia

El Tribunal Suprem (TS) espanyol ha decidit rebutjar una querella contra el rei emèrit, Joan Carles I, pels mateixos suposats delictes fiscals que ja van ser sobreseguts fa tres anys per la fiscalia, segons han informat fonts jurídiques.

La Sala Segona de l’alt tribunal assumeix el criteri del ministeri públic, contrari a l’admissió de la querella, i acorda arxivar les actuacions que demanaven un grup de juristes, en exercici de l’acusació popular. La interlocutòria, de la qual ha estat ponent el magistrat Manuel Marchena, considera que els fets denunciats no constitueixen un delicte penal, han prescrit o ja han estat regularitzats amb l’Agència Tributària.

La querella afirmava que l’antic cap d’estat hauria comès cinc delictes fiscals relacionats amb rendes i donacions no declarades a través de fundacions com Zagatka i Lucum. Segons l’acusació, les regularitzacions tributàries no complien els requisits legals per exonerar la responsabilitat. A més, considerava que els presumptes delictes no haurien prescrit, en tractar-se de fets agreujats per la utilització d’estructures opaques a l’estranger.

No obstant, la Sala Segona assenyala que els fets ja van ser objecte d’un arxivament raonat per part de la Fiscalia Anticorrupció i la nova querella “no aporta noves dades, proves ni documents que justifiquin reobrir la investigació”. Segons el tribunal, els arguments pels quals el ministeri públic va arxivar el cas són “raonables, coherents amb el resultat de les investigacions i tanquen la porta a l’obertura d’una investigació judicial” sobre uns fets que, tal com defensa la fiscalia, “no són constitutius de delicte, estan prescrits o van ser regularitzats”. El tribunal remarca que la regularització tributària efectuada, malgrat contenir errors formals, va tenir “efectes exoneradors” d’acord amb el codi penal perquè es va realitzar “abans que existís un coneixement formal de les infraccions fiscals objecte de regularització”.

En aquest context, argumenta que “la selecció fragmentada i interessada” del decret d’arxivament de la fiscalia “no pot ser ara la causa determinant de l’obertura d’un procés penal contra l’aforat”. “En termes jurídics, res no ha canviat tres anys després per aixecar la raonada i congruent decisió de la fiscalia i acordar la reobertura d’un procés penal”, afegeix.

Segons els magistrats, admetre la querella convertiria els querellants en “entusiastes valedors d’uns interessos tributaris que ja han estat satisfets –així ho ha confirmat la Hisenda Pública–, i fer-ho per a la persecució d’uns fets que el Ministeri Fiscal considera que conceptualment no són ja constitutius de delicte”.

La interlocutòria subratlla que no es pot obrir un procés penal per fets que no arrib en als llindars econòmics que exigeix el delicte fiscal. També invoca la doctrina consolidada sobre els límits de l’acció popular, que no pot substituir la iniciativa de la fiscalia ni dels òrgans públics competents quan aquests han descartat l’existència de delicte.

A més, el tribunal considera que els querellants no han rebatut els arguments pels quals la fiscalia va arxivar la investigació, sinó que es limiten a criticar les decisions del ministeri públic i a demanar al Suprem que repeteixi la investigació.