política
El grup de treball sobre el català a l’Eurocambra ajorna la reunió al juliol
La trobada estava prevista per la setmana vinent, però ha estat anul·lada
Els eurodiputats que han d’abordar la viabilitat de l’ús de la llengua al ple s’han reunit tres cops des del setembre
El grup de treball de Llengües dels Ciutadans del Parlament Europeu -del qual formen part els eurodiputats i vicepresidents de la cambra europea Esteban González Pons (PP) i Javi López (PSC)- ha anul·lat la reunió prevista per la setmana vinent i l’ha ajornat fins al 16 de juliol, segons confirmen fonts parlamentàries a l’ACN. El motiu és que el president del grup, l’eurodiputat de Renew Martin Hojsík, no pot assistir a la trobada. El grup té l’encàrrec d’abordar la viabilitat jurídica, econòmica i logística de permetre l’ús del català, el basc i el gallec al Parlament Europeu i presentar una proposta a la Mesa de la cambra, on s’haurà de donar llum verda a la mesura. Des que es va constituir el setembre passat, s’ha reunit tres vegades.
La presidenta del Parlament Europeu, Roberta Metsola, va encarregar als eurodiputats que formen el grup que abordessin la viabilitat econòmica, jurídica i logística de permetre l’ús de les tres llengües cooficials de l’Estat al plenari europeu després que el ministre d’Exteriors, José Manuel Albares, li fes arribar el setembre una nova carta en què li requeria que fes efectiu l’ús del català, el basc i el gallec a la cambra.
El grup està format per cinc vicepresidents de l’Eurocambra, entre els quals Javi López (PSC) i Esteban González Pons (PP). El presideix el liberal eslovac de Renew Martin Hojsík, i en formen part també un representant de l’Esquerra, l’eurodiputat francès Younous Omarjee, i una eurodiputada de la ultradreta de Conservadors i Reformistes per Europa (ECR), la italiana Antonella Sberna.
En les darreres reunions, els vicepresidents han abordat l’encaix jurídic de la mesura amb el reglament de l’Eurocambra, així com les qüestions logístiques i de recursos derivades de permetre l’ús de les tres llengües, com pot ser el nombre d’intèrprets que serien necessaris per garantir la interpretació als plens.
Sobre la qüestió de recursos econòmics i logística, el govern espanyol ha reiterat en diverses ocasions que es farà càrrec de les despeses que suposi tirar endavant la mesura. Els cinc eurodiputats també han debatut en les últimes reunions sobre altres casos de llengües reconegudes constitucionalment a estats membres de la Unió Europea, però que no es poden utilitzar a l’Eurocambra -com el turc a Xipre, que és cooficial-, i que, per tant, podrien ser comparables al cas del català, l’euskera i el gallec.
En relació amb aquest últim punt, el PSOE i el govern espanyol defensen, davant el temor o qüestionament d’altres formacions polítiques o estats membres, que el cas del català és únic, perquè es tracta d’una llengua parlada per 10 milions de persones -la tretzena més utilitzada en comparació a la resta de llengües oficials a la UE, per davant de l’anglès, el danès, el finès, el suec o el gaèlic-, que està reconeguda a la Constitució espanyola i es parla al Congrés i el Senat.