Aprofitar fins a l’última gota
Argentona continua actuant a la xarxa per garantir l’ús més eficient, sostenible i responsable de l’aigua
El govern preveu començar aquest any les obres de la biblioteca a Can Doro, pendents des del 2016
Can Raimí començarà les obres el 2026, però el debat sobre els dèficits de les urbanitzacions continua obert
L’episodi de la sequera va passar factura, i mai més ben dit, a l’Ajuntament d’Argentona més enllà de les restriccions d’aigua. L’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) el va multar el setembre del 2023 amb 10.000 euros per excedir el consum establert, encara que posteriorment va poder-los recuperar gràcies a un decret llei de la Generalitat que anul·lava les sancions imposades per l’incompliment de les restriccions. Abans de la sanció, l’aleshores nou govern va haver d’afrontar una situació caòtica a la companyia Aigües Argentona (AASA) que l’havia portat al llindar de l’abisme econòmic. Un cúmul d’irregularitats en què no faltaven ni l’acumulació d’impagaments, ni comandes sense certificar ni canalitzacions obsoletes per on es perdia pràcticament el 50% de l’aigua. La nova direcció de la societat privada municipal ha aconseguit capgirar la situació en dos anys, revisant i actuant en els 90 quilòmetres de canonades de la xarxa per reduir al 37% les fuites, rebaixant els impagaments a la meitat, conscienciant els usuaris de fer un ús responsable del servei i projectant un seguit d’actuacions a diferents zones del municipi amb l’objectiu d’aconseguir una xarxa de subministrament molt més efectiva. La digitalització del sistema de comptadors és un dels darrers passos a aprovar-se i, segons el govern, la feina de renovació de les canalitzacions serà un continu durant el que queda de mandat.
El quadripartit argentoní –Tots per Argentona, Avancem, Ara Argentona i ERC– ha anunciat que aquest serà, finalment, l’any d’inici de les obres de la biblioteca municipal a la zona de Can Doro-Cal Guardià, en ple centre urbà. El projecte, pendent des del 2016, ha estat sotmès a un seguit de canvis –amb la renúncia a un aparcament inclosa– però ha aconseguit mantenir el consens de la gran majoria de formacions polítiques. Es tracta d’una inversió de 5,5 milions d’euros que el govern local ja ha assegurat que sense subvencions supramunicipals serà molt difícil que pugui esdevenir realitat. A tocar de Can Doro, la plaça de Vendre també espera el seu torn per tornar a recuperar l’activitat comercial, que ara mateix es manté sota mínims. La idea inicial és combinar les parades més tradicionals amb algun reclam que augmenti l’atractiu per als clients que s’hi apropin. Des de l’Ajuntament es defensa a capa i espasa la necessitat de revitalitzar el comerç local i una de les iniciatives proposades és la posada en marxa de la zona vermella al nucli urbà, que ha de facilitar l’aparcament de qui es desplaci amb cotxe, però també la rotació dels vehicles.
Expulsió per desconfiança
El mes passat Tots per Argentona, la formació de l’alcaldessa, Montserrat Capdevila, oficialitzava l’expulsió de la fins llavors regidora de Promoció Econòmica, Maria Mercè Juan. Era el punt final d’un procés iniciat a principis d’any, quan Inspecció de Treball va emetre un informe en què acusava la regidora d’haver assetjat laboralment una treballadora i, de retruc, multava el consistori per no haver pres les mesures correctores. La situació creada en el si del govern va generar molta tensió política que es va incrementar amb l’anunci de Juan de mantenir l’acta de regidora i marxar al grup de no adscrits. La decisió ha portat conseqüències importants perquè el govern ha perdut la majoria i es veu obligat a intensificar les negociacions amb les forces de l’oposició per poder tirar endavant les seves propostes.
Aquest any també s’hauria de trobar el desllorigador per al futur d’un altre dels edificis emblemàtics d’Argentona, la Velcro. L’antiga fàbrica ha passat de ser amenaçada amb l’enderroc a estar pendent d’un estudi que certifiqui quin és l’estat de l’edifici i com s’ha d’encarar el seu futur. El govern local veu amb bons ulls que la gran capacitat de les instal·lacions pugui resoldre la falta endèmica d’espais per a les entitats culturals del poble i que també ajudi a resoldre els problemes creixents d’aparcament.
Un dels projectes amb més pressupost que s’ha començat a redactar aquest any però que no veurà la llum fins al 2026 és el que afecta el veïnat de Madà. S’invertiran 2,2 milions d’euros en una actuació integral de pavimentació dels carrers que actualment són de sorra. Una petició que en el seu moment va sorgir dels mateixos veïns i veïnes. Les obres es completaran amb la construcció d’una rotonda per facilitar la mobilitat dels vehicles. La transformació de la masia de Can Barrau com a seu de l’Agrupament Escolta Calabrot també és una de les principals inversions d’aquest any, amb més de 700.000 euros, i la remodelació de la zona esportiva municipal Raül Paloma s’endú 510.000 euros en la primera de les quatre fases previstes, en què s’hi incorporaran pistes a l’aire lliure de diferents disciplines com ara futbol, pàdel, bàsquet, handbol i vòlei platja. També es reordenarà l’aparcament i s’actuarà en la connexió amb la carretera i en la zona infantil.
Atendre les urbanitzacions
Des d’Argentona també s’ha hagut d’entomar la problemàtica de la recepció de les urbanitzacions. L’últim episodi correspon a Can Raimí, que després de 30 anys podrà començar les obres a finals d’any per resoldre dèficits enormes en matèria de clavegueram i també de xarxa d’aigua potable. La llei estableix que han de ser els mateixos veïns els que assumeixin les obres de reurbanització a través de quotes i prohibeix expressament als ajuntaments que hi posin diners públics. Aquesta situació ha enquistat durant dècades la recepció de les urbanitzacions per part dels consistoris d’arreu de Catalunya, que no poden assumir-les si no compleixen els requisits mínims, però que es troben sovint que les obres no es poden fer perquè molts dels veïns asseguren que no poden pagar. Un peix que es mossega la cua i que serà el centre del debat d’una iniciativa nascuda al Maresme que se celebrarà aquest mes de juny. La trobada amb polítics locals d’arreu del país vol proposar la reforma de la llei d’urbanisme perquè permeti altres formes de finançament alternatives a les quotes urbanístiques per resoldre les deficiències d’aquests nuclis urbans.
