Von der Leyen no va ser transparent sobre les converses amb Pfizer, segons el TGUE

El Tribunal General de la Unió Europea (TGUE) ha sentenciat avui que la Comissió Europea no va ser transparent en relació al cas dels missatges de WhatsApp que la presidenta, Ursula Von der Leyen, va intercanviar amb el director executiu de Pfizer, Albert Bourla, durant la pandèmia. El TGUE ha anul·lat la denegació de la Comissió Europea sobre la sol·licitud d’una periodista de The New York Times per accedir als missatges, en una decisió que suposa un revés judicial per a la cap de l’executiu comunitari.

El tribunal de primera instància de la UE ha determinat que la CE no va proporcionar una “explicació plausible” per justificar que no estava en possessió dels documents sol·licitats i, per contra, considera que el mitjà nord-americà ha aconseguit “refutar la presumpció d’inexistència i de no possessió dels documents sol·licitats”. La sentència, doncs, insta a la CE a revelar els missatges, si bé l’executiu comunitari la pot recórrer en última instància al Tribunal de Justícia de la UE.

A principis del 2023, The New York Times va acusar l’executiu de Von der Leyen de saltar-se les regles sobre l’accés públic als documents de les institucions europees vulnerant el dret a la informació. Brussel·les argumenta que va ser “incapaç de trobar” els missatges. En canvi, el mitjà diu que no els va registrar seguint el que marca el reglament europeu sobre l’accés a documents públics i, per tant, creu que els va descartar de forma “il·legal”.

Arran dels incompliments d’AstraZeneca en l’entrega de vacunes, Brussel·les va ampliar el contracte amb Pfizer durant la primavera del 2021. El diari va publicar que Von der Leyen i Bourla havien negociat la compra de vacunes a través de trucades i missatges de text. Preguntat pel contingut d’aquests missatges, l’executiu comunitari va dir que s’havien esborrat.

Aquest matí el TGUE ha deixat clar que Von der Leyen hauria hagut de mostrar aquests missatges. La Comissió, però, no els va lliurar a la periodista que els demanava al·legant que els havia eliminat i que no tenia l’obligació de conservar-los perquè no contenien informació rellevant.

Tanmateix, el TGUE, en una sentència que es pot recórrer, assenyala que, en una situació com la pandèmia, “la Comissió no pot limitar-se a afirmar que no té els documents sol·licitats, sinó que ha de presentar explicacions creïbles que permetin al públic i al Tribunal General entendre per què no es poden trobar”.

Els jutges han afirmat que l’executiu comunitari “no va explicar en detall” quines cerques va fer per localitzar els documents i, “per tant, no va proporcionar una explicació plausible per justificar que no estava en possessió dels documents sol·licitats”. Tampoc “va aclarir prou” si els missatges “havien estat suprimits i, si era així, si la supressió havia estat voluntària o automàtica o si el telèfon mòbil de la presidenta havia estat substituït en aquell interval de temps”.

A més, segons el tribunal, la Comissió Europea no va explicar “de manera plausible per què va considerar que els missatges de text intercanviats en el context de la compra de vacunes contra la Covid-19 no contenien informació important o que requerís seguiment, i que per tant s’haguessin d’haver conservat”.