La platja, el bé més preuat
Calafell treballa des de fa anys per fer front a la regressió de les platges implantant diferents mesures
L’Ajuntament aposta per convertir la C-31, que creua el municipi, en una travessera urbana
Hi ha en marxa la construcció de 110 pisos de lloguer assequible i una residència per a gent gran
El gener del 2024, Calafell es va convertir en un dels primers municipis de l’Estat a apostar per desmuntar estructures de ciment per guanyar espai de sorra. En concret, van desconstruir una part de la plaça del Mil·lenari, a la platja de Mas Mel. Aquesta és una de les mesures que ha posat en marxa l’Ajuntament, a través de la regidoria d’Ecologia Urbana, i de bracet del Ministeri de Transició Ecològica i el servei de Costes, des de l’any 2017 per pal·liar els efectes dels temporals i posar fre a la regressió de les platges. El municipi del Baix Penedès, amb prop de cinc quilòmetres de façana marítima, ha fet una aposta per renaturalitzar l’espai amb altres iniciatives com ara crear zones dunars o instal·lar-hi captadors de sorra. En aquesta línia, l’any 2022 el consistori va aprovar, amb el suport de tots els grups, el pla de gestió, planificació i recuperació que serveix com a full de ruta per a les actuacions municipals a les platges. “Veiem que hem de ser sostenibles, fer una ciutat resilient, que pugui sobreviure a les catàstrofes naturals i inconvenients que vinguin. El que estem patint últimament són efectes dels temporals de mar, que han canviat les direccions de les marees i que fan que tinguin més incidència a la nostra platja”, explica l’alcalde socialista Ramon Ferré. Aquest 2025 serà, a més, el segon any que es faran aportacions de sorra. “És sorra de Calafell que ha acabat al port de Coma-ruga”, especifica Ferré, que apunta que, tot i que el primer any va ser Costes qui va pagar l’operació, ara i durant quatre anys és l’Ajuntament qui se’n fa càrrec. “Per a nosaltres, la platja és el bé més preuat”, hi afegeix. L’Ajuntament treballa amb Costes per continuar amb les diverses línies d’actuació encetades per mantenir la platja. Aquesta manera de gestionar el litoral, amb accions per naturalitzar l’espai, també és present a la resta del municipi. “Quan parlem de medi ambient, d’ecologia, tothom pensa en la part natural, la part que no està urbanitzada del municipi, però nosaltres estem actuant en zona urbana intentant resoldre problemes com ara la inundabilitat i la manca d’espais verds”, argumenta l’alcalde per explicar el perquè d’una regidoria d’Ecologia Urbana, que s’encarrega de temes com ara la xarxa d’aigua i la neteja però també de la creació de refugis climàtics al carrer, de buscar solucions a la manca de zones verdes aprofitant torrents o d’optar per elements de jardineria més sostenibles. Entre les darreres actuacions que han fet en aquesta línia destaca el parc urbà de Mas Mel, amb un pressupost d’1,6 milions d’euros, que inclou una gestió natural de les aigües de pluja per prevenir inundacions. “És el primer parc públic de Calafell sense reg automàtic”, destaca l’alcalde.
Pacificació de la C-31
En l’àmbit de mobilitat, Calafell disposa de dues estacions de Rodalies, de l’autopista C-32, que facilita l’accés a l’AP-7, i d’una carretera comarcal, la C-31. Sobre el paper, la ciutat està ben comunicada. Malgrat això, no tot són flors i violes. El consistori reclama millores com ara aconseguir que la C-31, que creua el terme municipal, deixi de ser una carretera per convertir-se en una via urbana. Segons l’alcalde, ja s’han plantejat a la Generalitat diverses opcions per aconseguir pacificar la carretera. Pel que fa a Rodalies, l’Ajuntament reclama, a més d’una millora del servei, una rebaixa del preu. “Pels primers 20 quilòmetres de rodalies hi ha una zona i pels següents 20 hi ha quatre zones i això no pot ser”, assegura Ferré. Des de l’oposició, Òscar Albaiceta, d’Esquerra, apunta, a més, una altra demanda: “S’hauria d’augmentar la freqüència de pas dels trens perquè hi ha dies en què, depèn de l’hora que vols agafar el tren, va col·lapsat.”
Pel que fa a la mobilitat al Baix Penedès, des del Consell Comarcal, que presideix Ramon Ferré, s’ha demanat un estudi per conèixer quines són les necessitats reals de la xarxa de transport públic d’una comarca que veu com la seva població creix any rere any. De fet, segons una projecció feta per l’Idescat, el Baix Penedès serà una de les comarques que més augmentaran en nombre d’habitants en la propera dècada. L’increment poblacional i la creació de nous espais empresarials són només dos dels factors que apunten a l’existència de noves necessitats. Les reivindicacions de la zona no només impliquen millores en el transport públic, sinó també la creació de més llocs de treball a la comarca, que té una de les taxes d’atur més elevades de Catalunya, o l’impuls de la formació professional. Pel que fa a la seguretat, Calafell i Cunit reclamen una comissaria dels Mossos d’Esquadra entre les dues poblacions. Ja han traslladat la petició al Departament d’Interior i Calafell s’ha mostrat disposat a oferir els terrenys perquè sigui una realitat. Confien que el projecte s’inclourà en la nova planificació que farà Interior del cos policial.
Entre els grans projectes que s’estan duent a terme ara a la ciutat, en destaquen la construcció d’habitatge públic –amb 100 pisos que aniran destinats al lloguer assequible– i la d’una residència de gent gran per a 120 persones. En els dos casos, l’any que ve és clau perquè serà quan, segons calcula el consistori, s’adjudicaran els habitatges i es posarà en marxa la residència. La principal inversió que s’ha fet, però, és en la millora dels carrers. En concret, el consistori ha destinat 10,5 milions d’euros en la renovació de 25.000 metres quadrats en una desena de carrers de Segur Platja. Aquesta intervenció urbanística, que s’allargarà 16 mesos, inclou com a novetat zones de verd que filtraran part de l’aigua, en cas de pluja, que ajudaran a la seva evacuació i a evitar inundacions.
En aquesta primera part del mandat, també s’han fet millores a diferents equipaments esportius. En aquest sentit, una de les línies de treball que l’Ajuntament vol impulsar és el turisme esportiu. En concret, s’han trobat que cada cop més s’organitzen competicions de diferents disciplines esportives, com ara futbol, bàsquet i hoquei, que omplen les instal·lacions i els hotels de la zona durant uns dies. “Durant la temporada d’hivern ho volem aprofitar i també omplir els hotels”, explica Ferré.
