“Som dels pocs que tenim una regidoria de la llengua catalana”

Hi ha una falta de finançament crònica, a tots els ajuntaments, perquè tenim una llei que està obsoleta, que no dona resposta a les necessitats reals, i creixents, que hem d’anar oferint les administracions locals als nostres veïns.

Procurem no estirar el braç més que la màniga a l’hora d’actuar. Això vol dir, doncs, gestionar amb rigor els recursos públics, sabent prioritzar molt bé. Ens caracteritza aquesta manera de gestionar i tenim unes finances sanejades. Sí que és cert que no podem fer tot allò que hauríem de fer o que voldríem fer, perquè els recursos són finits, però sobretot perquè patim un infrafinançament que és crònic.

Hi ha moltes peticions, però n’hi ha unes de molt rellevants. Es tracta de tot allò que està relacionat amb la salut mental i també amb la dependència. Són necessitats que avui dia no estan ben resoltes. Des dels serveis socials dels nostres ajuntaments hem d’atendre moltes d’aquestes necessitats. Com dic, nosaltres, els ens municipals, no tenim cap problema, com a administració, a entomar aquestes responsabilitats, però cal que vagin acompanyades d’un finançament real, just, suficient. No demanem res que no pertoqui.

Això no és responsabilitat dels ajuntaments. En aquesta matèria hi ha un dèficit de país. De fet, hi ha un dèficit en tot allò que es refereix a la dependència. És un dèficit molt greu, que s’ha de resoldre, i no pot ser que recaigui sobre les espatlles del món local de forma tan directa. Parlem-ne i que se’ns financi adequadament.

Aquí, a la Garriga, estem fent una promoció d’habitatge públic de lloguer per a l’emancipació de joves. Volem acompanyar els joves en aquest primer pas en la vida, que es puguin emancipar. El que passa és que això, aquest tipus d’iniciatives, es poden fer, sí, però de forma molt mesurada. M’explico. Estem construint quinze habitatges de lloguer social per als joves del nostre municipi, sí, però aquest projecte té un cost de més de dos milions i mig d’euros, només de construcció.

És clar, és molt, tenint en compte el que és un pressupost municipal i els diners que et queden lliures per poder-ne disposar. A aquesta construcció per a joves s’hi destina una part molt important del pressupost municipal. Dit això, nosaltres, d’alguna manera, hem volgut començar a dotar-nos d’un parc públic de lloguer per als joves de casa nostra, del nostre poble.

Correcte.

Està aprovat i s’està executant. Va a tota vela! En el nostre cas, a part d’aquests habitatges per a l’emancipació dels joves, volem posar molt d’esforç per dotar-nos d’un nou tanatori a la Garriga. És un equipament del tot necessari. Estem treballant en aquest nou tanatori perquè sigui realitat com més aviat millor. A la vegada, també estem treballant en l’àmbit de la via publica: voreres, accessibilitat, asfaltatge, arbrat... Estem fent una actuació intensa a la via pública perquè és una demanda molt clara que ens feia la ciutadania. A la vegada, destinem esforços en matèria d’acompanyament i atenció a les persones, com deia abans. Per a nosaltres també és cabdal que ningú es quedi enrere, i és per això que estem donant un impuls a les polítiques públiques, a tot allò que des dels ajuntaments podem fer per acompanyar les persones.

Sí, també treballem per la llengua. Som dels pocs ajuntaments que avui dia tenim una regidoria de la llengua catalana. És molt important que es visibilitzi la necessitat, no només de protegir, sinó d’ensenyar, que els ciutadans aprenguin el català, que puguem viure en català i viure amb normalitat, cosa que cada vegada sembla que sigui més difícil, i per tant també en aquesta línia estem impulsant polítiques des de l’Ajuntament.

Aquí, a la Garriga, tenim un poble ben endreçat; la gent que hi ha vingut s’ha sentit acollida, hi ha bon ambient i bona convivència. M’agrada remarcar-ho, perquè la convivència és important, i quan es fa la feina ben feta, la convivència està garantida. Tothom té dret a desenvolupar un projecte de vida allà on cregui que el pot desenvolupar, el que passa és que també creiem que tots els ciutadans i ciutadanes d’aquest país, de la mateixa manera que tenen els seus drets també tenen els seus deures. Perquè una societat funcioni hem de tenir drets, però també hem de tenir deures. Quan això rutlla, no hi ha problemes de convivència, en absolut.

Soc una alcaldessa de Junts per Catalunya, i Junts està d’acord que Catalunya pugui tenir plenes competències en matèria d’immigració, perquè puguem garantir-nos un país, com deia, de drets i de deures.

Per això és tan important que, des de Catalunya, nosaltres mateixos ens ho puguem regular i gestionar. Nosaltres mateixos.

Crec que aquest any implantarem un nou sistema, que serà més adequat a les necessitats reals, diverses, del municipi. Cal tenir en compte que el mateix sistema no funciona igual de bé a tots els barris i per a totes les tipologies d’habitatge. Per aquest motiu treballem en una proposta, insisteixo, més d’acord a les necessitats reals i a les diverses tipologies de què parlem, de barri i habitatge.

La joia de la corona és l’esforç que estem fent amb la construcció d’habitatges per a joves. I també, insisteixo, assolir un repte que pot semblar poc lluït, però que sí que és molt important: el tanatori. És que no tenir un servei com aquest, tan necessari... Que en moments de dolor per a les famílies, quan es perd un ésser estimat, no es pugui tenir un lloc en condicions per fer-li un comiat, que s’hagi de marxar del propi poble per fer-ho al del costat... No.