“No ens hem de convertir en un poble paisatge”

El turisme és bo, jo també soc turista, i quan vaig a un lloc, és bo per obrir-me i poder conèixer noves realitats. Per tant, és bo, mentre no es massifiqui i no comporti problemes o desavantatges per als qui viuen a les zones turístiques. No ens hem de tornar un poble paisatge, on només et venen a visitar i no aportin res al poble.

Pel que fa al sector del golf, sí que hi ha un turisme elitista pel nivell de preus que demanen. Ara bé, també hi ha una zona d’autocaravanes prop de l’església de Sant Sebastià, que són de gent gran que volta amb la seva caravana, s’aturen al poble, compren a la botiga del poble i continuen la marxa, perquè, al final, som una zona de pas.

Crec que el mitjà està bé, però que no sigui massificat, ni l’un ni l’altre, i que no acabi essent un problema per a la gent que hi viu. En cas contrari, els habitants ho poden percebre com un problema.

Ens està afectant, sobretot al poble de Peralada, i sobretot en el tema de l’habitatge d’ús turístic. N’hi ha una bona quantitat, i això repercuteix en la falta d’habitatge per a la gent jove que es vol quedar. No hi ha prou oferta a un preu raonable. Segurament, als propietaris els surt més a compte tenir un habitatge d’ús turístic que posar-lo a lloguer a un preu per poder-hi viure.

La veritat és que no es fa habitatge social. Tenen les noves zones residencials marcades al pla d’ordenació urbana municipal, però no es desenvolupen. Fins i tot hi ha espais que s’han venut, no per a habitatges socials, sinó per poder tenir diners el poble i poder finançar altres projectes.

Crec que hauria d’haver-hi una aposta més decidida de l’Ajuntament, no tant dels promotors i constructors privats. Segur que treuen més rèdit de poder fer cases per al mercat lliure. Al final, l’empresa privada busca obtenir beneficis, no pas un benefici social.

Es vol desenvolupar una zona que es coneix com les Montserrades, entre el sector del golf i el nucli de Peralada. És un projecte d’envergadura molt gran. El POUM ja preveia poder desenvolupar-ne una part, i ara es vol ajuntar el golf amb el poble.

Hi anaven un centenar de cases; ara ja s’està parlant de dues-centes, i amb la situació en què estàvem fins fa quatre dies de sequera severa, nosaltres es preguntàvem d’on traurien l’aigua. Potser hauríem de ser més previsors i saber com negaràs l’aigua a la gent d’aquesta zona o a la resta de la gent, si hi ha un altre episodi de sequera com el que hem viscut.

Hem tingut molts problemes. De fet, estem en una zona on hi ha moltes captacions, molts de pous i s’estira l’aigua per als municipis veïns. Els pagesos, per exemple, no han pogut regar durant dos anys. I l’Ajuntament ho ha gestionat com li ha dit l’Agència Catalana de l’Aigua. El problema més gran són la gran quantitat de nens i joves que juguen en equips de base, i es van haver de tancar les aixetes de les instal·lacions esportives. És una mesura que ens genera dubtes, perquè ensenyem els nens a fer un esport net i saludables i igualment s’han de dutxar a casa i, a més, podíem fer pedagogia sobre un bon ús de l’aigua. Suposo que també hi havia un component econòmic, deixaves de gastar i podien fer-ho per un altre costat.

Ara, com la independència del país, està en espera.

La relació amb els regidors de Junts per Peralada és bona, no tenim una mala relació. Hi ha bones maneres. Tot i això, és clar que no pregunten el nostre parer. L’hem de fer saber en el ple o a través d’instàncies. A la llarga, veus que alguns dels nostres suggeriments es van materialitzant A vegades són obvietats que cauen pel seu propi pes.