Romania vota dividida i polaritzada entre l’ultra Simion i l’europeista Dan

Els romanesos decideixen aquest diumenge el futur més immediat del seu país en la segona i definitiva volta de les eleccions presidencials. Una elecció incerta i polaritzada amb el candidat d’extrema dreta George Simion com a gran favorit, tot i que el proeuropeu i alcalde de Bucarest, Nicusor Dan, ha retallat distàncies en el tram final de la campanya, segons informa Efe.

Algunes de les enquestes més recents fins i tot situen a Dan per davant, tot i que en un país on els sondejos han fallat de manera clara en les cites anteriors, aquestes dades cal agafar-les amb cautela.

L’euroescèptic Simion, líder de l’ultra Aliança per a la Unió dels Romanesos (AUR) i admirador confés de Donald Trump, va aconseguir un 41% dels vots en la primera volta celebrada el 4 de maig passat, un resultat que gairebé va doblar l’obtingut per Dan.

La votació arriba enmig d’una situació institucional inèdita, amb un president i un govern interins després de la caiguda, l’octubre passat, de la coalició governant de socialdemòcrates, conservadors i la minora hongaresa. La major crisi política des de la caiguda del comunisme va esclatar el novembre passat quan el prorús Calin Georgescu, un candidat poc conegut, va guanyar la primera volta presidencial gràcies a una campanya a les xarxes socials. Després de les denúncies d’ingerència russa i finançament irregular, el Tribunal Constitucional de Romania va invalidar els resultats de la primera volta després de comprovar-se una forta ingerència russa a través de les xarxes socials a favor de l’ara inhabilitat Georgescu, de qui Simion es considera “hereu polític”.

Romania, país membre de la UE i de l’OTAN i fronterer amb Ucraïna, té un paper estratègic important per a l’estabilitat regional. Així, el resultat d’aquest diumenge influirà no només en la governabilitat del país, on el president té amplis poders en política exterior, seguretat nacional i defensa, sinó també en la cohesió del flanc oriental de la Unió Europea, on són tant els aliats de Moscou com els aspirants al bloc comunitari ara format per vint-i-set estats membres.