Orient Mitjà
Trump dona dues setmanes per a la diplomàcia abans de decidir sobre l’Iran
El president nord-americà ja hauria aprovat plans d’atac a l’Iran, segons mitjans nord-americans
Segons la CBS, el mandatari estaria valorant la possibilitat d’un atac a les instal·lacions nuclears de Fordo
El president dels Estats Units, Donald Trump, ha assegurat aquest dijous que vol donar dues setmanes a la diplomàcia abans de prendre una decisió definitiva sobre atacar o no l’Iran. “Tenint en compte que hi ha una oportunitat substancial per a les negociacions que poden tenir lloc o no amb l’Iran en un futur proper, prendré la decisió d’anar-hi o no en les properes dues setmanes”, ha aclarit el mandatari, en una declaració llegida aquesta tarda per la portaveu de la Casa Blanca, Karoline Leavitt.
En aquest context, la portaveu ha subratllat que en un eventual acord nuclear, el règim dels aiatol·làs s’ha de comprometre a “no enriquir urani”. Leavitt ha reiterat que la posició de Trump és que no es pot permetre que l’Iran tingui armament nuclear. I ha recordat que fa anys que defensa aquest principi, “no només com a president, sinó també com a ciutadà”. “El 2011, va dir que l’objectiu principal dels Estats Units a l’Iran hauria de ser destruir les seves ambicions nuclears. El 2015 va dir que l’Iran suposava una amenaça per a Israel, els aliats d’Orient Mitjà i els Estats Units”, ha recordat.
La portaveu ha confirmat que l’administració nord-americana manté contactes amb els iranians. “Puc confirmar que aquesta correspondència ha continuat”, ha dit Leavitt, que no ha volgut revelar detalls d’aquestes converses, ni si són directes o indirectes.
Les declaracions de la Casa Blanca arriben hores després que mitjans nord-americans, com el diari The Wall Street Journal (WSJ) o la televisió CBS News , informessin que Trump ja hauria donat llum verd dimarts a la nit als plans per atacar l’Iran, però que encara no ha pres la decisió definitiva de portar-los a la pràctica i unir-se a la ofensiva israeliana contra el país persa.
Segons la CBS, que cita una font d’intel·ligència d’alt nivell i un funcionari del Departament de Defensa, el mandatari ha posposat de moment l’ordre d’atacar per si Teheran accepta finalment renunciar al seu programa nuclear.
Un alt càrrec de la Casa Blanca citat pel WSJ ha indicat que encara hi ha múltiples opcions sobre la taula, i que Trump continua observant “com operen els israelians”.
No obstant, el president nord-americà ha qüestionat personalment aquestes informacions a través d’un missatge a la seva xarxa social, Truth. “The Wall Street Journal no té ni idea de quins són els meus pensaments sobre l’Iran”, ha etzibat.
Trump també va evitar ahir revelar les seves intencions sobre l’Iran i va assegurar que encara no havia pres una decisió definitiva. En una conversa amb periodistes als jardins de la Casa Blanca, el president nord-americà va dir que “potser ho faig, potser no ho faig. Vull dir, ningú sap què faré”.
Fortalesa subterrània
La CBS ja va informar dimarts que Trump estava valorant la possibilitat d’ordenar un atac a les instal·lacions nuclears de Fordo, on hi ha una planta subterrània d’enriquiment d’urani. No consta que Israel hagi atacat durant la seva campanya contra el programa nuclear iranià aquest complex, construït a l’interior d’una muntanya i dissenyat per resistir als atacs aeris convencionals. A més d’estar enterrada a uns 80 metres de profunditat sota la muntanya, la planta de Fordo és una fortalesa protegida per míssils terra-aire iranians i russos.
En els últims dies s’ha especulat que la participació dels Estats Units podria ser aportar les seves exclusives bombes antibúnquers GBU-57, que actualment només poden ser llançades pels bombarders furtius B-2 dels Estats Units. Aquesta arma, que té una cap convencional, però de gran potència explosiva, seria l’única alternativa a un atac per terra o un atac nuclear. La GBU-57, de 14 tones, està dissenyada per atacar búnquers i túnels enterrats a gran profunditat i reforçats, segons la força aèria dels EUA. Es creu que pot penetrar a uns 60 metres sota la superfície abans d’esclatar. A més, es poden llançar aquestes bombes una rere l’altre per perforar més i més amb cada explosió.
