Orient Mitjà
L’urani ho canvia tot
Israel ha passat de ser vilipendiat pels crims a Gaza a rebre suport per frenar el progrés nuclear de l’Iran
La central subterrània només és a l’abast d’una bomba dels EUA, però això encendria el conflicte amb Rússia
Israel continua matant diàriament desenes de palestins mentre van a buscar ajuda humanitària. Ahir, pel cap baix, en van ser 35. A la Franja de Gaza, el dubte encara és si morir de gana o per les bombes quan vas a buscar menjar. Però, tot i això, la pressió internacional sobre Benjamin Netanyahu perquè posi fi als crims de guerra s’ha apaivagat de manera sobtada. En qüestió d’una setmana, des que el primer ministre israelià va decidir atacar l’Iran per frenar un possible desenvolupament de la bomba atòmica, les principals potències occidentals s’han alineat al seu costat i Donald Trump fins i tot sospesa intervenir directament sobre el terreny. L’urani enriquit ho ha canviat tot.
El conflicte entre Israel i l’Iran, marcat per una profunda rivalitat ideològica i militar, ve de lluny, però mai havia assolit una intensitat com l’actual. L’estat persa no reconeix Israel i ha donat suport a grups com Hezbol·là i Hamàs, afavorint una confrontació indirecta en escenaris com Síria, el Líban i Gaza. La tensió, però, ha anat escalant de manera progressiva i, des de l’atac del divendres 13, tots dos bàndols intercanvien míssils cada dia, sense una xifra actualitzada de morts.
Malgrat haver escapçat la cúpula militar i cientificonuclear del seu rival, Israel no ha pogut neutralitzar l’amenaça potencial que suposa l’Iran, que manté actiu el programa nuclear i en reivindica una finalitat “pacífica”. Les centrals de Natanz i Isfahan han estat atacades, i també la de Fordow, que és la que genera més maldecaps a la comunitat internacional. A gairebé un centenar de metres de fondària, sembla ser lluny de l’abast de l’armament d’Israel. Els experts diuen que només hi podria arribar la bomba antibúnquer GBU-57 dels Estats Units, que pesa més de 13.000 quilos i penetra fins a 61 metres de fondària abans d’esclatar, però això implicaria activar també del bombarder B-2 Spirit de les forces aèries nord-americanes, l’únic pensat per deixar anar aquest projectil.
Rússia, però, no vol ni sentir a parlar d’aquesta possibilitat, com tampoc de l’eliminació del líder suprem de l’Iran. L’aiatol·là Ali Khamenei ha estat amenaçat per Trump i el govern israelià, però el Kremlin ja ha advertit que aquestes intervencions suposarien una “greu desestabilitazió” de la regió. Un canvi de règim aniria contra els seus interessos, perquè Rússia col·labora en diversos projectes amb l’Iran. Començant pel nuclear, amb experts russos treballant a la zona, però també en la creació d’un corredor que creuaria el país de nord a sud per connectar Rússia amb els estats del Golf i amb els ports del golf Pèrsic i del mar d’Aràbia.
Així doncs, mentre a l’Iran salten guspires que capfiquen la comunitat internacional perquè podrien suposar un daltabaix de gran magnitud, Netanyahu i Vladímir Putin reben menys pressió per les flames que fa mesos que cremen a Gaza i Ucraïna.
Gestos diplomàtics
El ministre d’Afers Estrangers iranià, Abbas Araghchi, va assegurar ahir que estan “disposats a considerar la diplomàcia” si Israel atura l’ofensiva israeliana contra el seu país, i quan “l’agressor sigui jutjat”. Araghchi ho va dir després de reunir-se a Ginebra (Suïssa) amb els seus homòlegs francès, Jean-Noël Barrot; britànic, David Lammy; alemany, Johann Wadephul, i la cap de la diplomàcia europea, Kaja Kallas. Barrot va confirmar que Teheran havia mostrat voluntat de continuar “la discussió sobre els seu programa nuclear” i ara esperen “una obertura de la discussió, fins i tot amb els Estats Units”. De la seva banda, Wadephul va dir que sortia de la reunió amb la sensació d’un “bon resultat” i va destacar la disposició de l’Iran a mantenir un diàleg sobre “totes les qüestions essencials”. Ara bé, l’alemany va insistir que el règim iranià ha de renunciar “a qualsevol enriquiment” de material per fabricar armes nuclears. La diplomàcia europea també va posar com a condició que els Estats Units han de poder participar en les converses. Precisament, Araghchi va revelar al matí que Teheran havia rebutjat una petició de Washington per continuar les negociacions sobre el programa nuclear iranià, que mantenien des de l’abril passat, El canceller iranià va argumentar que no hi ha lloc per a aquestes converses mentre continuï l’agressió israeliana.
Sobre el terreny, l’Iran va tornar a atacar a la tarda diversos punts d’Israel, inclosa la ciutat de Beerxeva, que ja va ser atacada dijous. Un dels coets va caure sobre una mesquita de Haifa, al nord del país, on l’atac va deixar 23 ferits.