orient mitjà
Els EUA i Israel donen per mort el programa nuclear iranià
Els EUA, Israel i l’Iran reivindiquen la victòria d’una guerra que es considera acabada però que pot tornar en qualsevol moment. El conflicte, iniciat de manera unilateral pel govern de Benjamin Netanyahu, va arribar a la seva fi quan el president dels EUA, Donald Trump, va imposar una treva sobre tots dos bàndols –i per extensió, sobre si mateix, després que les seves forces aèries també despleguessin bombardejos. Trump va informar ahir que la setmana vinent es reunirà amb l’Iran, però diu que “no li importa” si aquella trobada resulta en algun tipus d’acord nuclear amb Teheran o no. L’absència d’un acord d’aquest tipus obre la porta a la repetició de la mateixa història sagnant que l’Orient Mitjà ha viscut aquest juny.
El 13 de juny, Israel va fer descarrilar les negociacions nuclears que existien entre la Casa Blanca i Teheran enviant 200 avions a bombardejar l’Iran. Durant els següents 12 dies, jets israelians –i fins i tot nord-americans– van colpejar estructures nuclears iranianes. I ara Trump i Netanyahu asseguren que l’èxit dels bombardejos és total i que deixa els iranians incapaços de reprendre el projecte nuclear.
El cap de la Casa Blanca n’està tan convençut que ahir, des de la trobada de l’OTAN a la Haia, va indicar que no feia falta reprendre les converses amb l’Iran per arribar a cap acord. “Han tingut la seva guerra, han lluitat, i ara tornen al seu món”, va dir Trump amb relació a Israel i a l’Iran, com si la cosa no fes també amb ell: “No m’importa si tenim un acord amb Teheran o no. Hem destruït el [programa] nuclear. L’hem fet miques.”
Altres polítics de primera línia als EUA al·leguen sense proves sòlides que el programa està devastat. “Està tot enterrat sota una muntanya. Si vols fer-ne una valoració, més val que agafis una pala i que t’hi fiquis ben avall”, va indicar el secretari de Defensa de la Casa Blanca, Pete Hegseth.
Experts d’arreu posen en dubte aquesta destrucció. Ahir, la CNN va rebre una filtració des del Pentàgon amb un estudi preliminar que suggeria que els atacs no havien posat fi als components centrals del programa nuclear, que només hauria retrocedit uns mesos. Poc després d’aquesta filtració, fonts israelianes indicaven al mitjà Axios que ni tan sols els iranians “tenen una idea” dels danys causats.
El portaveu del Ministeri d’Afers Estrangers iranià, Esmail Baghaei, va afirmar ahir que les instal·lacions estan “molt malmeses”. El portaveu va aigualir les indicacions de Trump, que havia dit que tindria “algun tipus de relació” amb l’Iran en el futur. Baghaei va destacar les “declaracions contradictòries” del president, i va recordar: “Mentre els EUA parlen de diplomàcia, han donat llum verd a Israel per atacar l’Iran.” Uns atacs, hi va afegir, que han “massacrat” la seva “gent” i que suposen “crims de guerra i contra la humanitat”.
Gaza, on el foc no cessa
Les tropes israelianes, que segueixen obrint foc a Gaza, van matar ahir 74 persones a la Franja i van provocar gairebé 400 ferits. Diverses d’aquestes morts van produir-se en punts de repartiment de menjar de l’entitat impulsada pels Estats Units i Israel. El sector humanitari considera aquest projecte un nyap. Centenars de persones hi han mort tirotejades des del seu establiment el mes passat.
“Els punts de distribució es troben a prop dels tancs i dels vehicles armats israelians”, va dir ahir des de la Franja de Gaza Hani Mahmoud, periodista palestí. “Qui vulgui menjar, s’ha d’exposar al foc israelià.”
Segons l’informador, els mercenaris i els soldats israelians que custodien els punts de repartiment van donar ahir només 20 minuts. En aquest temps, les multituds “han d’entrar-hi i agafar el que puguin trobar abans que comencin els trets. Per això veiem gent morint en aquests centres”.
Malgrat el perill, diu Mahmoud, “la gent sent que ha d’anar-hi. Si no ho fan, els seus infants no mengen”. Mentre Israel llança aquest projecte que li permet controlar el repartiment de menjar, impedeix l’acció del sistema liderat per les Nacions Unides.