“Apujar l’IBI un 50% va ser un acte de responsabilitat, no un caprici”

Des del 2020, que vaig entrar al govern, hem començat a treballar amb tots els ens supramunicipals. La primera reunió que vaig fer va ser amb el Ministeri de Transports, no pas amb el de Transició Ecològica, per posar en relleu el perill que hi havia amb la via del tren. Des de Transports vam contactar amb Transició Ecològica i per aquí es va començar a elaborar un projecte. He de dir que tant amb els dos ministeris com amb Adif he tingut bona relació i que sembla que s’ha trobat finalment la millor alternativa per a la recuperació del litoral. Ara mateix estem esperant l’estudi d’impacte ambiental i la presentació de la proposta.

No, en absolut. No s’ha fet la presentació i el ministeri, en això, és molt caut. Però sí que ens van confirmar que sobre la taula hi havia fins a sis propostes i que les van anar descartant fins a triar la més idònia. Totes tenen un impacte ambiental, en major o menor grau, i calia establir quin era el cost benefici de l’actuació. Vull creure que abans de final d’any hi haurà la presentació. Parlem d’una actuació amb cara i ulls i orientada a consolidar la platja de Montgat amb la possibilitat fins i tot de recuperar-ne una mica més a través d’espigons soterrats o enlairats. No serà una obra menor, en cap cas, i afectarà el tram que hi ha des de l’escultura d’Enrique Salamanca, a tocar del Masnou, fins a l’espigó.

Fatal, primer per l’impacte social que té la nostra platja. Ara que ja som dins la zona tarifària 1 de l’àrea metropolitana, potser hem baixat una mica, però abans havíem arribat a tenir fins a un milió cent mil visitants. Ara no arribem als 150.000. Això ha comportat també un perjudici econòmic. Sense la platja no hi ha ingressos. No tenim polígon industrial. Disposàvem de fins a cinc guinguetes que pagaven un cànon i que ens servia, per exemple, per pagar el servei marítim, i també el tema de les zones blaves, amb un pàrquing molt gran just a l’estació de Montgat Nord i que hem hagut de tancar. Els restaurants que hi havia també s’han ressentit de la falta de gent. Però insisteixo que el pitjor ha estat l’impacte social, perquè la platja és l’únic espai democràtic que ens queda per fer-ne ús, i a més a més que representa el lloc de vacances per a moltíssima gent, sobretot de la part del Vallès. Finalment també he hagut de lamentar la desaparició de diferents formacions esportives que tenien el litoral com a referent.

Són tres passeres. Fins ara Montgat s’havia fet càrrec del manteniment bàsic per un conveni signat quan es van instal·lar, fa molts anys, però ara ja no es tracta d’arreglar quatre coses, sinó que el que cal és fer-hi una inversió amb cara i ulls. Els nostres serveis jurídics no ens deixen actuar perquè no és un espai nostre, sinó que pertany a Costes. Vam parlar amb ells fa uns set mesos i ara per ara ja s’ha signat el contracte amb l’empresa que ho farà i nosaltres hem donat permís perquè comencin com més aviat millor.

Cert, i el cas és que nosaltres ho hem treballat amb dues administracions. Amb l’AMB hem treballat el tram del carrer de Marina, que va des de la connexió amb la sortida de la C-31 fins al límit amb Badalona, i estem pendents de la part que correspon a la Generalitat, a més llarg termini i que s’inclou dins el projecte més gran que afecta tota la comarca. Ha estat també l’AMB la que va redactar els dos projectes, tant el de l’estació de Montgat fins a l’ajuntament com el del Camí Ral fins a Montsolís. Aquest darrer tram és el que correspon desenvolupar amb els diners compromesos per l’Estat i que està lligat a la construcció dels nous accessos de la C-32. L’objectiu final i que tots estem esperant és la creació d’una via més pacífica i amable entre el Maresme i el Barcelonès Nord.

Sí, reconec que va ser una mesura poc popular i que ens va portar molts maldecaps, però va ser una decisió coherent i necessària davant la situació que teníem de les finances municipals. L’oposició va aprofitar per posar-hi cullerada i hi va haver queixes veïnals, però vam ser curosos i vam explicar molt bé el perquè. No sé si saps que jo vaig entrar aquí fent una moció de censura perquè el govern d’ERC volia apujar l’IBI un 37,5%. Nosaltres vam demostrar llavors que no feia falta i ho hem mantingut. Vam fer els càlculs amb els números que ens van presentar en aquell moment i el meu regidor d’economia va trobar errors de 600.000 euros. Quan ho vam haver d’afrontar nosaltres, vam poder aprofitar els romanents de tresoreria per finançar despeses ordinàries, perquè s’havien suspès les regles fiscals a què estan sotmesos els ajuntaments. Però un cop restablertes, aquest sistema ja no era possible. Pel que fa a l’IBI, si l’haguéssim augmentat abans per trams, com defensa alguna gent, ho hauríem fet sobre un impost més elevat i, per tant, l’increment hauria estat més gran. El que vam fer en el ple va ser un acte de responsabilitat, no va ser cap caprici, i si a partir d’aquí ningú em vol votar, doncs que no em voti. La gent ha d’entendre que aquests 300.000 euros d’ingressos que ens donava la platja més tot el que ens arribava dels 700 aparcaments que tenim allà, ja no hi és. I si tu vols un servei, s’ha de pagar. I si els diners no hi són perquè no tens entrada, doncs has de buscar alternatives. Però a més vivim en un municipi on es demana estar tranquil i, per tant, no es vol que vingui res. I si no vols res que t’aporti diners, el que estàs obligat és a pagar-ho tu. El nostre IBI, tot i la pujada, encara està per sota de la mitjana.

Aquesta dada en concret fa referència a una fracció que, cert, ens preocupa molt. Però en el global de reciclatge ens situem en el 55%, i això ja és positiu. Estem prou satisfets de l’ús que es fa dels contenidors, però com a contrapartida patim l’incivisme de la gent que no ho vol fer bé. L’última dada que tinc és que el 87% dels habitatges fan servir la targeta i que aquest 13% restant i conflictiu es concentra en espais buits o llocs de segones residències. Montgat des de l’any 2007 té la separació per fraccions, però també des del 2007 i fins ara ens havíem estancat en el 42%. Recordo que vam començar a implantar el nou model abans de les eleccions del 2023, perquè aquest era el meu compromís, i molta gent em va dir que era un suïcidi polític. Però no va ser així i fins i tot hem aconseguit eliminar el que es coneix com a turisme de brossa, que a nosaltres ens venia majoritàriament des de Tiana. Resulta que els meus tres barris adjacents amb Tiana tenien molta més brossa que el barri més poblat de Montgat. L’incivisme és el que no ens permet encara aplicar la taxa justa. Ara ho tenim en mans de la Diputació per poder fer l’ordenança corresponent i mirar d’aplicar-la el 2026. La gent ha d’entendre que en el cas de la recollida selectiva es tracta d’una normativa europea que ens toca complir-la a tots.

Amb la consellera tenim dos temes que vam tractar perquè demanen una solució. Nosaltres, com a Maresme, estem adscrit a l’Àrea Bàsica Policial (ABP) de Premià de Mar, quan tenim la comissaria de Badalona a 52 segons. Quan hi ha un detingut la nostra obligació és portar-lo primer al CAP de Montgat o a l’Hospital Municipal de Badalona. Es fa estrany que en el trajecte passem per davant dels Mossos i que hàgim d’anar fins a Premià. I que el dia següent aquest mateix detingut ha de tornar a Badalona al jutjat. Que quedi clar que estem molt contents amb Premià, però tot plegat és una mica incongruent i així ho he traslladat a la consellera. També ens preocupa que amb la llei de pressupostos de l’Estat a la mà no sigui possible augmentar el nombre d’agents, perquè necessitaríem tres més i un caporal. Com a compensació, l’arribada del nou inspector ens dona confiança tant a mi com al regidor de Seguretat. Tenim una plantilla de policia adequada pel volum del municipi, però voldríem fer un pas endavant, i no només amb la policia, sinó també amb altres serveis municipals. A l’estructura actual de l’Ajuntament encara li fa falta una bona embranzida, però malauradament això ja no depèn de nosaltres sinó de la llei Arsal famosa, que ens va afectar de ple a tots els ajuntaments.

Del tot. De fet aviat reinstal·larem un radar que hi havia just a l’entrada per Montgat Nord, des del Masnou. El nou inspector ha fet molta feina en aquest sentit i hem optat pels radars pedagògics que en diem. Abans d’aplicar qualsevol mesura hem comprovat l’efectivitat amb les velocitats aproximades que recollia. I quan hem fet la mitjana hem vist on calia o no calia posar-lo. En cap pas hi ha voluntat sancionadora sense un estudi previ que justifiqui la mesura. Un cop pots pacificar la via i, òbviament, quan l’N-II també ho estigui i tingui els seus obstacles i els seus passos elevats, es trauran els radars. Però fins llavors necessitem alguna mesura que ens controli la velocitat del trànsit urbà.

S’han fet les darreres reunions amb els propietaris i promotors i l’AMB, que ens ha acompanyat, i ara tenim una reunió, on també està convidada l’oposició, que ho ha estat sempre, per analitzar aquest sistema i saber si al final seran 500, 480 o 470 habitatges. No ho sabem encara i això l’AMB ens ho traslladarà en breu. El desenvolupament d’una zona industrial no és nou a Montgat, perquè tot el residencial de Mallorquines surt també d’una reconversió semblant. Molts dels edificis que s’estan fent actualment s’han fet a través de l’aprofitament de les plataformes metropolitanes. Nosaltres, com a equip de govern, encara no hem fet res en habitatge. Tot el que ha vingut ja estava planejat anteriorment. I si l’oposició es queixa, cal recordar a ERC que va estar al govern del 2007 al 2019. Vull dir que aquest habitatge és més seu que no pas meu. És obvi que tenim una zona industrial completament obsoleta i que és un focus de problemes. Qualsevol indústria allà ja no hauria passat el tall de seguretat ni de l’ICIO, per tant calia una solució.

Crec que tots estem d’acord que cal fer habitatge. Si algú no el vol que ho digui i jo ho entendré, però el que veig arreu dels municipis és precisament la necessitat de dotar-se de més pisos. No acabo d’entendre aquesta posició tan crítica i més quan saps que hi haurà un aprofitament per a habitatge social que segur que serà important. D’altra banda estem construint habitatge dotacional amb una zona d’equipament al voltant del mercat municipal que són 67 habitatges per a gent gran i gent jove. A Montgat tenim una població molt envellida. El que no puc entendre és que molta gent em defensi les escoles públiques i no vulgui el tancament de línies per la baixa natalitat i em retregui que busqui solucions perquè vinguin famílies noves. Sempre que hem defensat que l’escola continuï és perquè hi ha un pla d’habitatge darrere. Si aquest pla no tira endavant, o altres de semblants no ho fan, no podem créixer i mantenir obertes les escoles.

Quan nosaltres vam portar el projecte dels habitatges dotacionals a l’AMB, li vam presentar tot el terreny de què disposàvem, i va ser la mateixa AMB que ens va aconsellar que allà també hi hauria prou espai per fer la residència i que, d’aquesta manera, podíem crear una mena d’illa sanitària. He d’agrair molt als companys tant de Junts com de Som, que porten Urbanisme i Serveis Socials respectívament, que lideressin la proposta. Tinc molta confiança en el meu equip, de veritat, estic contentíssim de la gent que m’envolta al govern. Sabíem la dificultat que hi havia al govern anterior per tenir places de residència de la Generalitat. Això ara ha canviat i la Generalitat vol encarregar places i, per tant, segurament el que acabarem fent és una concessió del servei i a partir d’aquí ja ho veurem. Però és evident que els pisos dotacionals no s’entenen sense la residència i la residència no s’entén sense els centres de dia. Puc dir que, si tot va com ha d’anar, abans d’acabar l’any sortirà la licitació.

Hem ampliat el CAP, però en realitat qui et fa mereixedor dels serveis són els habitants, una de les coses que hem parlat abans. És clar, si a mi em diuen que per cada mil habitants cal un metge, fins que sumem aquests mil habitants, no el tindrem. El tema de les urgències és una cosa per la qual la gent batalla molt, però que tampoc té molta lògica. Tenint a prop Can Ruti, l’Hospital Municipal de Badalona i el CAP Doctor Robert al costat, ara mateix no ho veig factible. I, tornant a l’ampliació, els serveis aniran creixent sempre que la població creixi. La gent et porta serveis. Tenim un estudi de viabilitat que ens indica més o menys fins on podem arribar i que no passaríem dels 15.000 habitants per als càlculs que tenim. Si és així, per exemple, ens caldrà un nou pavelló que pot costar dos milions i mig d’euros, però en canvi, si agreguem un conveni a la Generalitat i podem cobrir la pista de l’institut, com a Ajuntament, tindríem una tercera pista al costat i podríem enllestir una zona esportiva molt digna. Són coses que abans era impossible parlar-ne amb la Generalitat i ara, amb el nou govern, són perfectament viables.

Bé, voldria tornar a recordar que tot l’habitatge que s’ha fet fins ara no l’he fet jo. Que el 2004 hi havia el senyor Matamala, de CiU, quan es va edificar el Turó del Sastre, i que del 2007 al 2019 ha governat ERC. Per tant, aquest desenvolupament que sembla que tant els preocupa no ha estat cosa del PSC. És estrany, si més no, que facin aquesta lectura. I, a més, hem de ser conscients que vivim a tocar de Barcelona, que formem part de l’àrea metropolitana i que ens beneficiem de molts serveis precisament perquè estem a l’àrea metropolitana. Potser tenim el sentiment de poble, però segur que tenim moltes més coses que les que té un poble normal. Tenim dues estacions de tren, una entrada a la B-20, una altra a l’autopista C-32, tenim metro a Badalona a tres minuts. Però què volem? Quedar-nos aïllats com el poblet de l’Astèrix? El que sí que hem de fer és marcar un perfil, una identitat pròpia que ens allunyi de ser un barri de Badalona. I això ha d’anar lligat al tipus d’habitatge que construeixis, al tipus de visitant que et vingui... I vaig més enllà: en el moment que l’àrea metropolitana s’ampliï, més de mitja Catalunya estarà dins dintre de l’àrea metropolitana, i d’aquí no ens escaparem.