El PP s'erigeix, per primer cop, com la tercera força en nombre de vots

Embri­a­gats d'eufòria, els popu­lars van con­ver­tir-se ahir en la ter­cera força muni­ci­pal a Cata­lu­nya. Una fita asso­lida amb relació als vots (més de 362.000, amb el 99,65% escru­tat), ja que no des­ban­carà ERC del pòdium pel que fa al nom­bre de regi­dors. Amb tot, el PP ja pot van­tar-se d'haver avançat, tal com va apun­tar el seu líder esta­tal, Mari­ano Rajoy, a “velo­ci­tat de cre­uer”. “Hem tor­nat a fer història”, va pro­cla­mar la pre­si­denta dels popu­lars de Cata­lu­nya, Alícia Sánchez-Camacho, per qui aquests resul­tats són la segona etapa de l'èxit ence­tat amb el 28-N, que va supo­sar la millor marca obtin­guda per aquesta for­mació en unes elec­ci­ons par­la­mentàries. Ara, amb els soci­a­lis­tes en ple marasme, el camí cap a la Mon­cloa està encara més a prop.

Els de Sánchez-Camacho ahir van acon­se­guir pas­sar dels 284 regi­dors obtin­guts el 2007 als 473, un pas de gegant que avala l'estratègia de la líder popu­lar i el pre­mo­ni­tori opti­misme de Mari­ano Rajoy durant la seva inter­venció en el míting cen­tral de la cam­pa­nya cele­brat a l'Hos­pi­ta­let de Llo­bre­gat dime­cres pas­sat.

Sánchez-Camacho va situar ahir els popu­lars com a pri­mera força a Bada­lona (amb 11 dels 27 regi­dors de l'Ajun­ta­ment) i a Cas­tell­de­fels (8 dels 25), men­tre que a Bar­ce­lona el par­tit va gua­nyar un regi­dor res­pecte dels set actu­als. Unes con­ques­tes que, en parau­les de Camacho, con­ver­tei­xen el PP en un “par­tit de govern” que deci­dirà les seves ali­an­ces en clau de “canvi”. Un canvi, va afe­gir, en què aquest par­tit és ara deci­siu. Com també ho és, va asse­gu­rar, per a la gover­na­bi­li­tat, no només de Bar­ce­lona, sinó també de capi­tals de província com ara Tar­ra­gona i Girona.

En defi­ni­tiva, tot un tri­omf basat en un dis­curs popu­lista pel que fa al debat migra­tori (una qüestió que els ha val­gut el rebuig de la resta de for­ma­ci­ons polítiques) i una sobre­vin­guda cata­la­ni­tat amb epi­so­dis com ara la defensa de la recla­mació del fons de com­pe­ti­ti­vi­tat al Congrés dels dipu­tats. La resta: eco­no­mia, eco­no­mia i eco­no­mia.