Successos
DAVID PUERTAS MARTÍNEZ
INSPECTOR CAP DE LA POLICA LOCAL DE PLATJA D’ARO I PRESIDENT DE L’ASSOC. DE CAPS DE POLICIA LOCAL DE GIRONA
“Durant el caos els protocols no serveixen”
Assegura que tenen una magnífica relació amb tots els cossos policials i que no és un tòpic dir-ho perquè sí, sinó que és la realitat
Diu que passen contínuament dades als Mossos, com la que va ajudar a resoldre el crim de Jordi Comas
David Puertas,
fotografiat al mar, a bord de la barca de la Policia Local, amb la silueta de Platja d’Aro al fons
El dia del ‘flashmob’ ens van avisar que disparaven contra la gent amb subfusell i ningú va dubtar a córrer per ajudar
Els ‘carabinieri’ i la Guàrdia Civil ens van fer cas als municipals sobre quina era la millor manera de detenir un mafiós italià
Tots hem après molt després dels atemptats terroristes de Barcelona i Cambrils
David Puertas Martínez (Girona, 1970) comanda la Policia Local de Castell-Platja d’Aro des del 2005 i actualment també exerceix de president de l’Associació de Caps i Comandaments de Policia Local de les comarques gironines, en substitució de l’intendent Josep Palouzié, que va deixar provisionalment el càrrec quan va ser fitxat per anar a dirigir la Policia Local de Palma, a Mallorca. Va començar a fer de policia a Platja d’Aro quan tenia 18 anys.
Volia ser policia des de nen?
No, no tenia pas al cap ser policia. Jo comptava seguir la feina del meu pare, que tenia una petita empresa de construcció, però quan tenia 18 anys em va sortir l’oportunitat d’entrar a fer de policia de reforç a l’estiu. La meva feina era patrullar a la platja. Amb l’uniforme de pantalons llargs de tergal i sabates de vestir i trepitjant la sorra, passàvem molta calor, però fèiem molta feina controlant lladres, venedors ambulants... Em va agradar i ja porto prop de trenta anys fent de policia.
Sempre a Platja d’Aro?
No, no. A Platja d’Aro hi vaig passar els primers anys amb plaça interina. Recordo especialment l’estiu del 92, l’any de les olimpíades. Molts malfactors van marxar de Barcelona, massa controlada, i van venir a la costa. Els lladres estaven molt actius i nosaltres teníem molta feina. Sorties a patrullar a les 2 de la tarda i abans de les 4 ja havies detingut algú. Recordo una nit que vam fer una vintena de detencions i només teníem dues garjoles, i els detinguts els vam haver de retenir per tota la comissaria, emmanillats als radiadors i com vam poder. El 1995 vaig anar a la policia de Sant Feliu i vaig obtenir una plaça. Allà em vaig anar forjant en la cadena de comandament, vaig ascendir, a caporal, a sergent, i el 2005 vaig tornar a Platja d’Aro com a sotsinspector.
Hi ha algun cas que recordi especialment dels primers anys?
Un cas que no oblidaré mai va ser el dia que, el 1991, un ciutadà va trucar per alertar que hi havia una prostituta a peu de carretera. Una cosa inaudita, perquè al municipi aquest fenomen no l’hem tingut mai. Vam anar fins al lloc i vam veure la dona. Molt alta. Impressionava. Li vam demanar la documentació i es deia Lluís Gabarri. Va ser tota una sorpresa! Li vam dir que allà no hi podia estar, va marxar i incident resolt.
Del 1991 també data la llei de les policies locals que, segons he vist, té damunt de la taula, molt rebregada i subratllada. No està obsoleta?
Jo fa temps que ho dic, que la llei no s’ha adaptat a la realitat. Aquesta llei estava pensada per a la cohabitació de les policies locals amb la Policía Nacional i la Guàrdia Civil, i no pas amb els Mossos, que es van desplegar després.
La llei 16/1991 de les policies locals és un bon exemple de com l’administració fa les lleis per no complir-les? Ho dic per l’exigència que el cap de policia local sigui un inspector, requisit que només es compleixen a 12 de les 36 policies locals de les comarques gironines.
La llei estava bé per al seu temps, perquè assegurava que el comandament estigués en mans d’algú amb capacitat i formació. Val a dir que en aquella època qualsevol persona podia ser nomenada cap d’una policia local. Però això s’ha d’adaptar, la realitat actual és diferent: hi ha una carrera professional establerta amb una formació específica per a cada categoria i, alhora, en la promoció has de venir de la categoria inferior. Hi ha cossos que, per nombre d’agents, no cal que tinguin un inspector (categoria que exigeix una llicenciatura), com passa en algun municipi de les terres de Tarragona, en què una policia de tres agents comptats té uns inspector. Pel que he vist, en algun dels esborranys que ja fa deu anys que circulen, la futura llei de la policia de Catalunya preveu regular això. Es vol fixar que una plantilla de fins a 25 agents la comandi un sergent; una de 25 a 50, un sotsinspector; de 50 a 100, un inspector, i a partir de 100, un intendent. Trobo més racional aquest esglaonament per a la categoria de cap de policia.
I quan la veurem aprovada, aquesta llei que fa tant temps que s’anuncia?
No se sap. Jo, com a president de l’associació de caps, he fet gestions perquè s’incorporin aquelles modificacions que crec que són imprescindibles, com ara la creació d’una brigada d’afers interns externa, un òrgan supramunicipal que s’encarregui d’investigacions de delictes amb policies com a sospitosos, i de la instrucció d’expedients disciplinaris o la unificació de criteris per tramitar els expedients disciplinaris i retirada d’armes...
De moment veig que la unificació comença pels uniformes, que ja es va presentar un model per a tots. No és començar la casa pel teulat?
Encara no és obligatori unificar la uniformitat, tan sols hi ha una recomanació del Departament d’Interior d’adoptar un mateix uniforme. L’obligatorietat ha de venir amb un decret. Estem esperant.
Amb la perspectiva que li dona el temps i l’experiència, amb qui es treballa millor, amb els Mossos o amb la Policía Nacional i la Guàrdia Civil?
Mira, els Mossos és el cos germà, perquè compartim formació, territori, informació, cursos... Però et ben asseguro que amb tots tenim una coordinació perfecta i que col·laborem amb tots. I des de la nostra posició hem participat en investigacions de tots els cossos. I no és cap tòpic, de dir per dir. És la realitat del cos que comando.
Posi-hi exemples.
Doncs vam descobrir a Platja d’Aro la família sospitosa del cas d’un crim a Arroyomolinos (Madrid) i vam alertar la Guàrdia Civil, que en qüestió d’hores va enviar agents de Madrid a Platja d’Aro. I la detenció de Patrizio Bosti, un capitost de la Camorra. Va ser arrestat a la sortida d’un restaurant de Platja d’Aro en perfecta coordinació entre nosaltres, dos carrabinieri italians i dos membres de la UCO de la Guàrdia Civil. Uns i altres ens van fer cas als municipals quan els vam dir que, per seguretat, era millor no arrestar-lo dins del restaurant i esperar que sortís. La història és per recordar. Quan el vam envoltar a la sortida, ell va reconèixer els italians, i els va felicitar dient-los: “Enhorabona, al final m’heu trobat.” Però la cosa no va acabar amb la detenció. Un cop als calabossos, Bosti va començar a regirar-se i dir que s’afogava. Els carabinieri ens van advertir que era teatre i que segur que si el trèiem del calabós els seus homes ens farien una emboscada per alliberar-lo. Però se l’havia d’atendre. Vam optar per dur-lo a l’ambulatori, però vam muntar un dispositiu de dos cotxes patrulla al davant i dos al darrere del que el conduïa. No ens van assaltar. Vam arribar al metge, que va diagnosticar que alguna cosa tenia, un atac d’angoixa o similar.
Molt bons exemples. I als Mossos?
Contínuament els passem dades. Modestament, però amb orgull, puc dir que nosaltres vam aportar les dades sobre el terminal de telèfon que va ser clau per lligar els dos grups, el dels marroquins del Baix Empordà i el dels albanesos de Barcelona, que van ser arrestats per l’assassinat de Jordi Comas.
Què heu après les policies dels atemptats de Barcelona i Cambrils perpetrats per nois de Ripoll?
Crec que hem après molt i hem après tots. Tan bon punt es va saber que hi havia hagut un atemptat, a mi l’autoritat política em va cridar i es va formar un gabinet de crisi en què hi era present tot l’equip de govern de l’Ajuntament. La decisió sobre l’estratègia que calia seguir va ser una: protegir les persones. A Platja d’Aro vam posar més blocs de formigó, jardineres gegants com les que tenim davant la policia. El fet que, a part de Barcelona, que se sabia un objectiu probable, els terroristes haguessin atemptat a Cambrils, un municipi turístic similar al nostre, ens va fer posar encara més en alerta. Però nosaltres ja havíem adoptat les mesures molt abans dels atemptats, ja que havíem protegit els espais per la cavalcada de Reis i el carnaval del 2017, després de rebre la recomanació del Ministeri de l’Interior, que a nosaltres ens la va remetre el cap de la comissaria de la Policía Nacional de Sant Feliu de Guíxols, quan s’havia elevat el nivell d’alerta a 4, després dels atemptats de Niça, una ciutat també amb molts trets comuns amb Platja d’Aro.
El cas de l’estampida humana del ‘flashmob’ va demostrar que, sense necessitat d’atemptat, només amb la por, es pot generar una tragèdia...
Sí, l’estampida del flashmob, que sortosament es va saldar només amb danys i ferits, es va produir després de l’atemptat amb atropellament a Niça. I a Platja d’Aro tenim molts turistes francesos, cada cop més. I pel que hem pogut saber van ser uns turistes francesos els primers que es van alarmar i van començar a cridar que algú disparava contra la gent. Ens vam activar a tota velocitat. L’alerta que ens arribava al principi per trucades de la gent era que estaven disparant contra els vianants i que s’havia vist baixar d’una furgoneta diversos terroristes amb les cares tapades i amb subfusells. La cosa era seriosa. Jo era a casa sopant i vaig sortir tan ràpid que no em vaig adonar que anava amb xancletes. Quan vaig arribar a la comissaria vàrem agafar un cotxe patrulla amb el sergent i ens vàrem dirigir al centre. Més o menys quan vam arribar a l’altura del Magic Park, les informacions ja apuntaven que no es tractava d’un atemptat. Van ser moments molt intensos. Però el caos estava servit.
Què en vau aprendre del cas?
Que tenim un cos de policia amb agents molt valents. Ningú s’ho va pensar dos cops. Tothom, els que estaven de servei i els que entraven, perquè el cas es va produir a l’hora del canvi de torn, va sortir a neutralitzar l’amenaça i protegir els ciutadans, amb risc real per a les seves vides. Amb una simple arma curta, quan l’alerta parlava d’homes armats amb subfusells. Recordo també que l’endemà va venir una família francesa amb dos fills petits explicant que no podien dormir de la por que havien passat. Els vam aconseguir suport psicològic i seguiment i el que em va gratificar molt va ser el seu agraïment quan varen marxar cap al seu país.
No troba molt dura l’acció policial contra les noies que feien el ‘flashmob’, que en realitat no eren conscients que podien generar pànic?
Ja se’ls ha arxivat la causa.
Ara heu regulat aquestes activitats i s’ha de demanar autorització per fer aquestes accions. Però tenir permís, què arregla? És cap garantia que no tornarà a passar una situació com aquella?
Ara s’ha regulat, s’ha de demanar autorització i està prohibit durant dies de grans aglomeracions, però no es pot prevenir que torni a passar una situació de caos. Hi ha situacions del tot imprevisibles. I quan hi ha atemptats o situacions de caos, no hi ha protocol que valgui. Llavors has d’actuar guiat per l’instint en qüestió de segons per neutralitzar l’amenaça i protegir les persones. Els protocols serveixen per després, per al moment no.
A Platja d’Aro teniu molts instruments per garantir la seguretat, tant la vostra com la de la gent. Càmeres arreu, armilles antibales, pistoles elèctriques... Això vol dir que allà on hi ha més diners hi ha més seguretat?
La premissa no és més diners igual a més seguretat, sinó més sensibilitat política igual a més seguretat. És veritat que l’Ajuntament, i nosaltres els n’estem molt agraïts, ha invertit molt en seguretat, per exemple 400.000 euros en les càmeres, però això és perquè ha tingut la sensibilitat de destinar aquests diners a seguretat, ja que els podia haver destinat a altres partides.
Escriure un comentari
Identificar-me.
Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar.
Vull ser usuari verificat.
Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
