Set trets oblidats

Un lap­sus de memòria que comprèn unes set hores asse­gura que té César Vegas González, l’agent de la Policía Naci­o­nal de Cam­pro­don sos­pitós d’haver matat la seva xicota Irene López, a casa d’ella a Olot. Els records de Vegas d’aque­lla nit, la del Diven­dres Sant, es que­den a la sor­tida del bar d’Olot on havia anat amb la víctima després de sopar i on, afirma, van tenir una dis­cussió absurda perquè ella es va enfu­ris­mar per una salu­tació que havia fet ell a una seva ex, i ja al car­rer li va aca­bar tirant una ampo­lla al cap. El llançament d’ampo­lla men­tre ell mar­xava cap a casa és el dar­rer record que mani­festa que guarda Vegas fins que li torna la memòria dis­sabte a les vuit del matí quan van entrar uns poli­cies a casa de la seva xicota i el van dete­nir. Els mos­sos el van dete­nir i dur a l’hos­pi­tal perquè tenia un tret al cap que se suposa s’havia dis­pa­rat ell mateix i que de segur li oca­si­o­narà la pèrdua d’un ull. Tot i les lesi­ons i la mani­fes­tada falta de memòria els foren­ses que van ava­luar el poli­cia al Tru­eta el Dilluns de Pas­qua van con­si­de­rar que estava en con­di­ci­ons de decla­rar davant la jut­gessa que s’hi va tras­lla­dar expres­sa­ment. La diligència es va fer, però Vegas va optar pel seu dret a man­te­nir silenci i el seu advo­cat, Car­los Car­re­tero, ha dema­nat que se li prac­ti­quin pro­ves per com­pro­var si la nit del crim estava afec­tat per con­sum d’alco­hol o altres substàncies.

Les set hores que Vegas afirma que ha esbor­rat de la seva memòria, la inves­ti­gació les ha inten­tat recons­truir a través de tes­ti­mo­nis i d’indi­cis, com l’arma regla­mentària del poli­cia tro­bada a l’escena del crim amb set bales dis­pa­ra­des, per acla­rir la seqüència dels tràgics fets d’aque­lla nit al 3r 2a del numero 24 del car­rer Verge de la Guia d’Olot. La filla gran de la víctima i el seu xicot, que venien d’una festa musi­cal a Vila­de­cans, segons la seva decla­ració, van arri­bar pels volts de la una i mitja hora més tard, cap a la 1.30, va arri­bar Irene. Van par­lar una estona amb la mare i després la noia i el seu xicot se’n van anar a dor­mir a la seva habi­tació. La pare­lla, segons la seva versió, va pas­sar tota la nit dor­mint, sense adver­tir el tiro­teig i l’assas­si­nat per­pe­trat dins del pis. Cap a les tres de la mati­nada uns veïns van sen­tir crits de dis­cussió, espe­tecs i tren­ca­ments d’objec­tes, i van aler­tar la poli­cia. Mos­sos i muni­ci­pals van anar a la casa i van tocar el tim­bre del pis que asse­nya­la­ven els veïns però ningú va obrir la porta i ningú va con­tes­tar. Ja no se sen­tien sorolls i van mar­xar.

El següent epi­sodi cone­gut és a les vuit del matí. La filla de la víctima es va aixe­car per anar al lavabo i va sen­tir gemecs que venien de l’habi­tació de la seva mare. Va veure que César estava esti­rat al llit, que hi havia sang a l’habi­tació i que ell, tot i les feri­des, s’aixe­cava per anar al lavabo a ren­tar-se. Després, la noia va anar a la cuina i va des­co­brir la seva mare estesa a terra, morta, enmig d’un bas­sal de sang, al cos­tat d’una cadira tom­bada. I a terra va veure la pis­tola, la noia la va reco­llir i la va posar sobre el pedrís de la cuina. I lla­vors va aler­tar la família i emergències.

Quan els Mos­sos i la comi­tiva judi­cial van ana­lit­zar l’escena del crim van com­pro­var que la pis­tola, una HK mode USP, de 9 mm Para­be­llum, arma regla­mentària del poli­cia, havia dis­pa­rat set de les tretze bales que tenia al car­re­ga­dor. Per la posició de la víctima, tot indica, que ella, amb pijama i una bata, seia en una cadira a la cuina, quan l’homi­cida li va dis­pa­rar des del cos­tat esquerre. Un dels trets que li van impac­tar tenia ori­fici d’entrada i sor­tida a la base de crani però quan es van rea­lit­zar radi­o­gra­fies al cos es va com­pro­var que tenia dues bales més allot­ja­des a la cavi­tat cra­nial. També havia rebut un quart impacte que li va tra­ves­sar el mus­cle esquerre. El cinquè tret cor­res­pon­dria al que es va dis­pa­rar César Vegas al cap i tot fa pen­sar que les altres dues bales que fal­ta­ven al car­re­ga­dor van anar a parar a punts de l’habi­tació, com ara una per­si­ana que dona a la ter­rassa.

Els Mos­sos van des­car­tar que la noia i el seu xicot tin­gues­sin relació amb el tiro­teig –el fet que no hagues­sin adver­tit els trets ini­ci­al­ment es va con­si­de­rar estrany– en com­pro­var que no tenien res­tes de sang a la roba i van dete­nir César Vegas com a sos­pitós de l’assas­si­nat, que es pres­su­posa es va pro­duir pels volts de les tres, quan els veïns van sen­tir el des­ga­vell de crits i sorolls. La hipòtesi dels inves­ti­ga­dors és que César Vegas va arri­bar a l’habi­tatge després que Irene i que aquesta el va obrir quan ell va tocar el tim­bre.

La seqüència que la inves­ti­gació encara no ha escla­rit és el que va pas­sar abans que víctima i agres­sors es retro­bes­sin al pis del car­rer Verge de la Guia, que esde­vin­dria l’esce­nari del crim i els motius exac­tes de la dis­cussió que va fer que se sepa­res­sin al cen­tre d’Olot. Del bar, César va sor­tir pri­mer que Irene. L’anàlisi dels telèfons mòbils de la víctima i el sos­pitós poden aju­dar a escla­rir el mòbil i les cir­cumstàncies del crim, en el cas que s’envi­es­sin mis­sat­ges entre ells o algú més durant l’estona que van estar sepa­rats després de la sor­tida del bar i la sepa­ració dels seus camins després que ella li tirés el got. L’anàlisi del tele­fon també podrà aju­dar a deter­mi­nar el recor­re­gut que va fer Vegas i si va anar a casa seva, a Cam­pro­don, i allà va reco­llir l’arma.