Capellà d’hàbits bruts

El 2013, la Con­gre­gació per a la Doc­trina de la Fe del Vaticà va dic­tar l’expulsió de l’Església de mossèn David de Var­gas, que lla­vors era capellà de Sant Vicenç de Cas­te­llet, però havia estat també rec­tor de Man­lleu. El tri­bu­nal eclesiàstic de Roma des­ta­cava que el mossèn no tenia “una per­so­na­li­tat idònia” per exer­cir el minis­teri sacer­do­tal. Aquesta falta d’idoneïtat es basava en la vida pri­vada del capellà, poc ajus­tada a la fe catòlica en matèria sexual. I és que el procés con­tra el capellà De Var­gas que havien ini­ciat els feli­gre­sos de Sant Vicenç de Cas­te­llet pel seu com­por­ta­ment “dèspota” a la parròquia, així com els con­ti­nus con­flic­tes amb l’Ajun­ta­ment pel seu anti­ca­ta­la­nisme, va aca­bar incor­po­rant un dos­sier que va ser defi­ni­tiu per fer-li pen­jar els hàbits. Un dos­sier amb els anun­cis que De Var­gas pen­java en llocs web de con­tac­tes gais i foto­gra­fies en què se’l veia abraçat amb un noi nu, apa­rent­ment menor. Roma, doncs, va obli­gar el capellà a pen­jar els hàbits. Però ell els va guar­dar a l’armari i durant aquests dar­rers anys se’ls va tor­nar a posar per mos­trar-se més seduc­tor i con­vin­cent a l’hora d’enta­ba­nar anci­a­nes il·luses que tenien el ja fals capellà com a guia espi­ri­tual i li con­fi­a­ven els seus secrets, els seus estal­vis i les seves pro­pi­e­tats. Després de l’expulsió, va néixer un esta­fa­dor amb pell de capellà. A par­tir d’una pri­mera denúncia rebuda fa uns mesos, els Mos­sos han des­ta­pat una trama d’esta­fes i enganys orques­trada pel capellà que tenia tots els ingre­di­ents d’una pel·lícula i que la set­mana pas­sada va arri­bar al desen­llaç amb l’ingrés a la presó del capellà per ordre del jut­jat número 6 de Bar­ce­lona.

La pri­mera denúncia con­tra De Var­gas la va pre­sen­tar una per­sona que rela­tava que una parenta seva de 91 anys havia estat víctima de les males arts de l’exca­pellà, que, un cop s’havia gua­nyat la seva con­fiança, va enta­ba­nar l’anci­ana dient-li que tenia pro­ble­mes amb l’admi­nis­tració pública i que ell els hi resol­dria si li donava diners i poders. D’aquesta manera, la incauta anci­ana li va donar 150.000 euros en metàl·lic, a part de joies i qua­dres i obres d’art de gran valor. No prou con­tent amb tot el que li havia dema­nat, Var­gas va acon­se­guir que l’anci­ana fes tes­ta­ment a favor seu i fins i tot va pro­var de subs­criure una asse­gu­rança per valor de 100.000 euros, però no ho va acon­se­guir perquè el notari i el direc­tor de la sucur­sal bancària ho van atu­rar. A par­tir d’aquesta pri­mera estafa, des­ta­pada gràcies a la inter­venció de l’advo­cat Fermín Mora­les i el detec­tiu Anto­nio Marco, es va des­co­brir que el capellà enta­ba­na­dor havia fet apro­xi­ma­ci­ons malin­ten­ci­o­na­des amb almenys cinc dones més d’edat avançada amb excu­ses diver­ses, com ara fer-los creure que els evi­ta­ria mals o agres­si­ons, o que ell vet­lla­ria perquè no els faltés res fins a la fi dels seus dies. Els Mos­sos van poder com­pro­var que De Var­gas tenia fins a sis pro­pi­e­tats, entre Bar­ce­lona i Sant Vicenç de Cas­te­llet: qua­tre habi­tat­ges i un pàrquing a Bar­ce­lona, un habi­tatge a Sant Vicenç de Cas­te­llet, i un habi­tatge i dos pàrquings a Càceres. Tot, gua­nyat amb males arts.

El 5 de novem­bre, els Mos­sos van dete­nir David de Var­gas i van escor­co­llar casa seva i una segona residència. A la casa no van tro­bar ni les joies ni els objec­tes usur­pats, però sí interes­sant docu­men­tació per a la inves­ti­gació. En un magat­zem de la segona residència, hi havia un retaule, un sant­crist de dos metres i diver­sos objec­tes litúrgics, entre d’altres de gran valor històric. Per això, es va acti­var la Uni­tat de Patri­moni Històric per ana­lit­zar-los. En la seva decla­ració com a inves­ti­gat, l’exca­pellà es va com­pro­me­tre a retor­nar els objec­tes usur­pats i a col·labo­rar amb la inves­ti­gació. Va indi­car el lloc on en tenia guar­dats alguns, i la víctima els va reconèixer, però no hi eren tots.

Un cop De Var­gas va estar en lli­ber­tat, els inves­ti­ga­dors van con­ti­nuar anant-li al dar­rere i vigi­lant el seu entorn. D’aquesta manera, van des­co­brir que, després de la seva detenció, l’exca­pellà havia fet ama­gar unes male­tes en un tras­ter. El dia 16 de novem­bre, els Mos­sos, acom­pa­nyats de la per­sona que hi havia dut les male­tes, van entrar a l’ama­ga­tall i hi van des­co­brir diver­ses bos­ses i male­tes. Una de les quals con­te­nia més de tres mili­ons i mig d’euros en bit­llets i a la resta de bos­ses van tro­bar 25 dia­mants, docu­men­tació d’altres vícti­mes i but­lles papals i lli­bres antics, alguns dels quals fol­rats amb or...Un valuós botí que va ser comis­sat i que la Uni­tat de Patri­moni està ana­lit­zant. El mateix dia que els Mos­sos van des­co­brir el botí, l’exca­pellà va reac­ci­o­nar amb un acte poc orto­dox per a un religiós: es va inten­tar suïcidar llançant-se dal­ta­baix d’un pont a la ronda de Dalt de Bar­ce­lona. Tot i que va aca­bar amb impor­tants frac­tu­res i con­tu­si­ons, els equips d’emergència el van res­ca­tar i el van tras­lla­dar a un cen­tre hos­pi­ta­lari, on va que­dar ingres­sat per recu­pe­rar-se de les greus lesi­ons. Després d’un mes hos­pi­ta­lit­zat i ja recu­pe­rat, el 17 de desem­bre, els Mos­sos el van tor­nar a dete­nir per ordre judi­cial. Aquest cop, el jut­jat d’ins­trucció número 6 de Bar­ce­lona en va orde­nar l’ingrés a la presó. Però la inves­ti­gació con­ti­nua oberta, perquè se sos­pita que encara hi podria haver més vícti­mes. I tam­poc es des­carta que l’exca­pellà, que tenia estu­dis rela­ci­o­nats amb l’art i la muse­o­lo­gia, hagi acon­se­guit, gràcies a aquests conei­xe­ments, ven­dre obres d’art entre­ga­des per les seves vícti­mes i con­ver­tir-les en diners.