“La situació ens va agafar desprevinguts, com a la resta”

Parlo en nom de l’enti­tat reco­llint el que com­par­tim els equips d’arreu de la diòcesi. La situ­ació ens va aga­far des­pre­vin­guts com a la resta dels agents soci­als, però hem reac­ci­o­nat de manera ràpida. El pri­mer cap de set­mana, veient com s’esta­ven acce­le­rant els esde­ve­ni­ments, vam deter­mi­nar que l’entrega d’ali­ments era un ser­vei bàsic i que no podíem dei­xar les famílies en situ­ació de vul­ne­ra­bi­li­tat sense aques­tes neces­si­tats cober­tes. Entre les tas­ques de Càritas hi ha el repar­ti­ment d’ali­ments a milers de famílies. A més, vam esta­blir sis­te­mes d’atenció i segui­ment telefònic per a la resta de pro­jec­tes però vam haver de sus­pen­dre els pro­jec­tes pre­sen­ci­als. El nos­tre per­so­nal està acti­vat i hem imple­men­tat mesu­res de tele­tre­ball per poder garan­tir el fun­ci­o­na­ment dels pro­jec­tes i de l’orga­nit­zació.

Els pro­fes­si­o­nals i volun­ta­ris han fet un esforç titànic durant aquests pri­mers dies. Hem patit un gran des­gast per­so­nal, però ens hem man­tin­gut ferms amb el nos­tre com­promís amb les per­so­nes més vul­ne­ra­bles. Ara toca també tro­bar vies per con­ti­nuar desen­vo­lu­pant la resta de pro­jec­tes perquè ningú pugui sen­tir-se exclòs.

Les con­di­ci­ons i les infor­ma­ci­ons can­vien cons­tant­ment i ens hem d’adap­tar cada dia a noves rea­li­tats i difi­cul­tats. Dime­cres vam valo­rar de nou la situ­ació perquè vam ado­nar-nos que era molt difícil garan­tir la segu­re­tat als més de trenta punts d’entrega. Les famílies no han dei­xat de venir, hi ha cues i cal estar molt atents per man­te­nir les distàncies de segu­re­tat, evi­tar aglo­me­ra­ci­ons i, sobre­tot, no posar en perill ningú. Una de les difi­cul­tats ha estat loca­lit­zar mas­ca­re­tes, però al final hem tro­bat algu­nes empre­ses i per­so­nes que ens n’han faci­li­tat i dijous una pla­ta­forma solidària es va posar en con­tacte per con­fec­ci­o­nar-ne.

El volun­ta­riat de Càritas és el cor de l’enti­tat. Des del pri­mer moment hem tin­gut una res­posta gene­rosa i entre­gada. No podem posar el volun­ta­riat de més edat en perill, per això hem repar­tit tas­ques segons les con­di­ci­ons de cada per­sona. També hem tin­gut la col·labo­ració d’alguns cos­sos de poli­cies locals, bri­ga­des i per­so­nes indi­vi­du­als.

Dime­cres vam difon­dre una nota de premsa per fer públi­ques les mesu­res que recla­mem per poder con­ti­nuar amb la nos­tra tasca. No es tracta d’exi­gir res ni de fer par­ti­dis­mes, sinó de ser trans­pa­rents, visu­a­lit­zar el que fem i recla­mar el suport que cre­iem neces­sari per al nos­tre objec­tiu, que sem­pre són les per­so­nes vul­ne­ra­bles, que estan patint més mai. El que dema­nem és suport per a la neteja i desin­fecció de tots els locals on por­tem a terme les entre­gues; suport logístic per a la descàrrega de pro­duc­tes; equips de pro­tecció per­so­nal (EPI), com ara mas­ca­re­tes i guants, sufi­ci­ents per a tots els equips; bos­ses i mate­rial específic per poder pre­pa­rar els lots d’entrega, que fins ara no se’n feien, perquè eren els par­ti­ci­pants els qui esco­llien els pro­duc­tes; habi­li­tar el repar­ti­ment a domi­cili on sigui pos­si­ble, que per sort ja s’ha dut a terme en muni­ci­pis com ara Santa Coloma de Far­ners. Alguns ajun­ta­ments han anat adop­tant mesu­res que ens faci­li­ten la feina, però cal una res­posta en un àmbit més gene­ral que esta­bleixi mesu­res efi­ca­ces i comu­nes a tot el ter­ri­tori.

Cal estar pen­dents de les infor­ma­ci­ons ofi­ci­als i dels can­vis d’esce­na­ris. Tan­ma­teix, l’entrega d’ali­ments i pro­duc­tes d’higi­ene és una tasca que duen a terme equips de per­so­nes i en cap cas les podem posar en perill. Si acon­se­guim el suport neces­sari de les admi­nis­tra­ci­ons i podem garan­tir la segu­re­tat, no atu­ra­rem la nos­tra feina perquè tenim un com­promís amb les per­so­nes més vul­ne­ra­bles.

No hem tin­gut temps de fer una valo­ració però podem intuir que aquesta crisi con­tri­buirà a empit­jo­rar les con­di­ci­ons de mol­tes famílies. Pen­sem en les per­so­nes grans que viuen soles, per exem­ple, que poden caure en una situ­ació d’aïlla­ment, o en les per­so­nes que esta­ven cer­cant feina o for­mant-se a través dels nos­tres ser­veis i pro­jec­tes, les per­so­nes que estan pen­dents de docu­men­tació, etc. Una situ­ació com l’actual pot agreu­jar les difi­cul­tats habi­tu­als de les famílies en risc d’exclusió social. Ara hem de con­cen­trar les ener­gies per superar tots aquest moment, quan hagi pas­sat la pandèmia hau­rem de res­pon­dre al que serà un segon moment.