Primer trasplantament amb èxit d’un cor de porc a un humà

Un nord-ame­ricà de 57 anys s’ha con­ver­tit en la pri­mera per­sona al món a rebre un cor de porc, com l’última opció per sal­var-li la vida. L’òrgan de l’ani­mal va ser modi­fi­cat genètica­ment per fer-lo com­pa­ti­ble amb el cos humà. La pio­nera ope­ració va ser duta a terme amb èxit diven­dres pas­sat per un equip de cirur­gi­ans del Cen­tre Mèdic de la Uni­ver­si­tat de Mary­land, a Bal­ti­more (EUA), i va durar vuit hores.

Superada l’etapa crítica de les pri­me­res 48 hores, la Facul­tat de Medi­cina de la Uni­ver­si­tat de Mary­land va infor­mar de l’ope­ració, que va qua­li­fi­car d’“històrica”, i genera noves espe­ran­ces per a tots els paci­ents que espe­ren òrgans per sal­var la vida. “Aquest tras­plan­ta­ment d’òrgans ha demos­trat per pri­mera vegada que un cor ani­mal modi­fi­cat genètica­ment pot fun­ci­o­nar com a cor humà sense un rebuig imme­diat per part del cos”, va deta­llar la ins­ti­tució en un comu­ni­cat dilluns. El recep­tor, David Ben­nett, de 57 anys i resi­dent a Mary­land, va ser inter­vin­gut quirúrgi­ca­ment diven­dres pas­sat després de patir una arrítmia. Ben­net es troba en bon estat i sota vigilància mèdica, segons va infor­mar en el mateix comu­ni­cat la Facul­tat de Medi­cina de la Uni­ver­si­tat de Mary­land. Tot i haver superat les hores més crítiques, el pronòstic de Ben­nett és incert. De fet, l’equip mèdic espera poder reti­rar-li molt aviat la màquina que ajuda el malalt a adap­tar-se al seu nou cor i que detecta qual­se­vol indici de rebuig.

Segons la ins­ti­tució, aquest tras­plan­ta­ment “era l’única opció que tenia el paci­ent” per sal­var la vida, ja que diver­sos hos­pi­tals havien des­car­tat la pos­si­bi­li­tat de fer-li un tras­plan­ta­ment con­ven­ci­o­nal. “Era morir o sot­me­tre’m a aquest tras­plan­ta­ment i jo vull viure. Sé que això és un tret en la fos­cor, però és la meva última opció”, va dir Ben­nett, segons recull el comu­ni­cat de la Uni­ver­si­tat de Mary­land. L’Admi­nis­tració de Dro­gues i Ali­ments dels Estats Units va auto­rit­zar la vigília de Cap d’Any l’ope­ració de Ben­nett, que estava pros­trat en un llit des de feia mesos i que va ser infor­mat dels ris­cos de la inter­venció, ja que es tracta d’una tècnica encara expe­ri­men­tal.

“Ha estat una cirur­gia revo­lu­cionària i ens apropa un pas més a la solució de la crisi de l’escas­se­tat d’òrgans. No hi ha sufi­ci­ents cors humans de donants dis­po­ni­bles per com­plir amb la llarga llista de recep­tors poten­ci­als”, va asse­nya­lar Bart­ley Grif­fith, doc­tor encar­re­gat d’aquesta inter­venció quirúrgica pio­nera.

Prop de 110.000 nord-ame­ri­cans espe­ren actu­al­ment un tras­plan­ta­ment d’òrgans, i més de 6.000 paci­ents moren cada any abans de rebre’n un, segons dades ofi­ci­als cita­des per la Uni­ver­si­tat de Mary­land.

Un hos­pi­tal de Nova York va acon­se­guir l’octu­bre pas­sat tras­plan­tar tem­po­ral­ment el ronyó d’un porc modi­fi­cat genètica­ment a un cos humà, un altre èxit que, de la mateixa manera que el que es va fer públic dilluns, podria por­tar en un futur a no neces­si­tar la donació d’òrgans d’un mort per sal­var la vida d’una altra per­sona.