La planta de Sant Jaume, història d’un projecte fallit

Setze anys després que trans­cendís la intenció del Con­sell Comar­cal de la Gar­rotxa i la Gene­ra­li­tat de cons­truir un cen­tre de gestió de resi­dus a Sant Fer­riol –i dotze anys des que es va saber que final­ment el lloc esco­llit era a Sant Jaume de Lli­erca–, el pro­jecte més polèmic de les últi­mes dècades en aquesta comarca es pot donar per enter­rat. La forta opo­sició que els pro­mo­tors s’han tro­bat al ter­ri­tori (començant per l’Ajun­ta­ment de Sant Jaume), l’evo­lució durant aquests anys de les tècni­ques necessàries per al trac­ta­ment –que han fet inne­cessàries unes ins­tal·laci­ons de l’enver­ga­dura pre­vista– i l’incre­ment de la reco­llida selec­tiva, han dut a l’alter­na­tiva d’habi­li­tar un equi­pa­ment més modern i de dimen­si­ons més modes­tes –però per a la mateixa fina­li­tat de reduir el volum de dei­xa­lles entra­des a l’abo­ca­dor– al recinte ja exis­tent de l’abo­ca­dor comar­cal del Clot de les Mules, a Beuda. El futur equi­pa­ment, en un procés simi­lar al de la inci­ne­ració, apro­fi­tarà les dei­xa­lles per gene­rar ener­gia a par­tir del meta­nol o l’hidro­gen. Aquest estiu el Con­sell Comar­cal n’ha apro­vat el con­veni cor­res­po­nent.

“Ens podíem haver estal­viat tot aquest mer­der”, deia aquesta set­mana un alcalde que vol man­te­nir-se en l’ano­ni­mat, reflec­tint la sen­sació que té molta gent, per l’estira-i-arronsa entre defen­sors i detrac­tors de la planta. En l’àmbit polític això s’ha esce­ni­fi­cat en la divisió en dos blocs al si del Con­sell Comar­cal: Junts i el PSC a favor del pro­jecte a Sant Jaume i ERC i la CUP en con­tra.

Un fet sig­ni­fi­ca­tiu ha estat la posició del con­sis­tori. Quan va escla­tar el con­flicte hi gover­nava ERC –que de seguida es va mos­trar en con­tra del pro­jecte–, però el 2015 Junts va pren­dre’n el relleu i, mal­grat ser el mateix patit que gover­nava en soli­tari l’ens comar­cal, el nou equip de govern va man­te­nir-se bel·lige­rant amb la planta.

Les ins­tal·laci­ons havien de ser­vir per reduir el volum de resi­dus que entres­sin a l’abo­ca­dor. El pri­mer lloc que es va pen­sar per posar-les van ser uns camps del terme de Sant Fer­riol. Això va ser el 2006 i de seguida es va estruc­tu­rar una opo­sició ciu­ta­dana que va obli­gar el Con­sell Comar­cal a cer­car una alter­na­tiva, que va ser a Can Coma de Baix de Sant Jaume, en sòl rústic, cir­cumstància que obli­gava a redac­tar un pla espe­cial que requa­li­fiqués els ter­renys. El con­sis­tori sos­te­nia que el lloc idoni era el polígon indus­trial, una opció que més tard també va rebut­jar perquè va con­si­de­rar que no hi hau­ria espai dis­po­ni­ble. El pla espe­cial que es va redac­tar per requa­li­fi­car Can Coma de Baix va aca­bar al TSJC i aquest tri­bu­nal va dic­tar que calia refer el docu­ment. Això va ser el tret de gràcia al pro­jecte, perquè, a la pràctica, impli­cava començar de nou tota la tra­mi­tació.