Societat

Verdures com a emblemes gastronòmics

El producte del Baix Llobregat protagonitza un nombre creixent d’esdeveniments

Xefs i pagesos reivindiquen la qualitat del producte local

Tomàquets i calçots despunten com a conreus del parc agrari

Els mercats de pagès que van sortir fa una dècada al Baix Llobregat estan tenint èxit entre la ciutadania
Les festes que es dediquen al producte del Baix Llobregat s’han estès més enllà de la comarca

Aquests dies els camps sor­rencs de Gavà ama­guen un dels pro­duc­tes més exclu­sius del parc agrari del Baix Llo­bre­gat pel seu gust pecu­liar, l’escassa pro­ducció i la curta durada de la tem­po­rada, ja que només el con­reen una vin­tena de page­sos a l’abril i al maig. L’espàrrec blanc s’ha con­ver­tit en l’emblema de Gavà i serà el pro­ta­go­nista abso­lut de Gas­tro­Gavà, la mos­tra gas­tronòmica que se cele­bra fins al 7 de maig. Durant vint dies, una vin­tena de res­tau­rants gava­nencs ofe­rei­xen menús i plats amb aquest pro­ducte com a pro­ta­go­nista. Empa­na­des d’espàrrec de Gavà, cro­que­tes d’espàrrec amb per­nil ibèric, galta de vede­lla esto­fada amb espàrrec, flam d’espàrrec... Són algu­nes de les cre­a­ci­ons amb què els res­tau­ra­dors volen rei­vin­di­car el pro­ducte local i de tem­po­rada. I no són pas els únics.

Des de prin­ci­pis d’any, s’ha pogut gau­dir a l’àrea metro­po­li­tana d’un ven­tall de pro­pos­tes gas­tronòmiques amb el pro­ducte del parc agrari i el pollas­tre pota blava, autòcton del Prat, com a pro­ta­go­nis­tes. Pro­pos­tes que tant es poden esten­dre durant un cap de set­mana com donar pro­ta­go­nisme al pro­ducte local durant tot un mes, ja sigui en for­mat de menús temàtics als res­tau­rants com en esde­ve­ni­ments popu­lars. Les Fes­tes de la Car­xofa, per exem­ple, inclo­uen el Març Gas­tronòmic, mes en què es poden degus­tar menús ela­bo­rats amb pollas­tre pota blava, car­xofa Prat i pro­duc­tes de tem­po­rada del parc agrari del Baix Llo­bre­gat en una quin­zena de ciu­tats de la comarca, a més de l’Hos­pi­ta­let i Bar­ce­lona. També la jor­nada musi­cal Escar­xofa&Jazz, que aplega en un mateix dia al Prat música i gas­tro­no­mia, i la car­xo­fada popu­lar que con­ver­teix la plaça Bla­nes del Prat en una festa gas­tronòmica que tanca un mes d’acti­vi­tats al vol­tant d’un pro­ducte del qual el Prat i Sant Boi han fet insígnia local. Aquesta segona ciu­tat té també la seva car­xo­fada popu­lar, una festa que va començar el 1999 i que ser­veix de clo­enda, com passa al Prat, d’un mes dedi­cat a aquest pro­ducte. Les fes­tes gas­tronòmiques que a l’hivern i la pri­ma­vera es dedi­quen al pro­ducte del Baix Llo­bre­gat s’han estès més enllà de les fron­te­res comar­cals. Els visi­tants del Mobile World Con­gress poden tas­tar alguns pro­duc­tes locals al village que des del 2016 s’ins­tal·la a la plaça Europa de l’Hos­pi­ta­let. I, tot just fa un mes, es va cele­brar per pri­mer cop la Gas­tro­Fest al Poble Espa­nyol, amb el pro­ducte del parc agrari del Baix Llo­bre­gat també com a reclam.

Mol­tes d’aques­tes són pro­pos­tes orga­nit­za­des pels ajun­ta­ments, però no serien una rea­li­tat sense la pro­ducció de l’Asso­ci­ació Gas­tro­no­mia i Turisme (AGT), veri­ta­ble factòtum de bona part dels esde­ve­ni­ments gas­tronòmics al vol­tant del pro­ducte del Baix Llo­bre­gat. Òscar Teru­elo, res­tau­ra­dor pra­tenc i pre­si­dent d’aquesta pro­duc­tora d’esde­ve­ni­ments gas­tronòmics nas­cuda el 2009, defensa que el pro­ducte del parc agrari “aporta moltíssim a la gas­tro­no­mia”. El seu res­tau­rant, el Cen­tric­Gas­tro, tre­ba­lla des de fa anys amb pro­ducte local. “És més fàcil sent al Prat perquè ja hi havia alguna agro­bo­tiga. Ara n’hi ha més pel relleu gene­ra­ci­o­nal dels page­sos.” La cuina que comanda Susana Aragón ja feia ser­vir el pota blava i la car­xofa, i el fet de rei­vin­di­car “la cuina que feien els nos­tres avis, amb pro­ducte de tem­po­rada i local”, ha impreg­nat el pro­jecte de l’AGT, que s’emmi­ra­lla també en el movi­ment Slow Food. “Des de l’AGT fem molta peda­go­gia sobre el pro­ducte local, tant a res­tau­ra­dors com al cli­ent final”, a través de l’orga­nit­zació d’esde­ve­ni­ments gas­tronòmics. “Quan el res­tau­ra­dor tre­ba­lla amb un pro­ducte local, bo i fresc, s’adona que el cli­ent l’apre­cia”, defensa Teru­elo. La peda­go­gia implica convèncer els res­tau­rants que tre­ba­llen la car­xofa Prat a l’hivern “perquè donin valor al tomàquet del parc agrari a l’estiu”. En aquest sen­tit, Teru­elo rei­vin­dica els prin­ci­pis del movi­ment Slow Food: “Donar valor al pro­ducte, al pro­duc­tor i a la sos­te­ni­bi­li­tat, i això ara els res­tau­ra­dors ho estan ento­mant. Hi ha hagut un canvi molt gran amb la pandèmia, la gent valora la com­pra local.” El pre­si­dent de l’AGT hi afe­geix que el res­tau­ra­dor s’està ado­nant que, quan comu­nica bé l’ús del pro­ducte local, el cli­ent en fa un con­sum més res­pon­sa­ble”, i creu que “ja s’està con­su­mint i es con­su­mirà més pro­ducte local per la sos­te­ni­bi­li­tat” que suposa evi­tar que un pro­ducte recorri milers de quilòmetres del camp a la taula.

L’acti­vi­tat de l’AGT ha coin­ci­dit en el temps amb la recu­pe­ració dels mer­cats de pagès que, de manera set­ma­nal, s’ins­tal·len en diver­sos muni­ci­pis de la comarca, i també a Bar­ce­lona. “Els mer­cats han estat una opor­tu­ni­tat sobre­tot per a ciu­tats com Cor­nellà, que tenia una història agrícola que ha per­dut, i per a ciu­tats que no tenen frui­te­ries de pagès”, diu Teru­elo.

Durant l’última dècada s’ha donat molt valor al pollas­tre pota blava i la car­xofa, però comen­cen a des­pun­tar nous pro­ta­go­nis­tes, com el calçot, que està gene­rant molta pro­ducció, i el tomàquet, perquè el fet d’estar plan­tat en ter­res sali­nit­za­des per la pro­xi­mi­tat del mar el dota d’un gust molt dolç, segons Teru­elo, que rei­vin­dica també la ver­dura d’estiu com el car­bassó i l’albergínia. Jaume Tor­ras és pagès i pro­pi­e­tari de l’empresa Soul­blim. Té seu a Vila­de­cans i pro­du­eix i dis­tri­bu­eix fruita i ver­dura ecològica dels camps que té al Baix Llo­bre­gat als res­tau­rants. Cor­ro­bora que el tomàquet cire­rol pera, que s’està cul­ti­vant molt a Vila­de­cans, és una de les grans apos­tes que s’estan fent ara al parc agrari. “He acon­se­guit cli­ents només dei­xant-los tas­tar aquest tomàquet”, explica. “El parc agrari del Baix Llo­bre­gat és una zona pro­duc­tiva molt bona. A prin­ci­pis del segle XX, era la zona d’on sor­tien els trens car­re­gats de ver­dura cap a Europa. És un delta i, com a tal, és una gran zona de pro­ducció agrícola. I ho és espe­ci­al­ment perquè el parc agrari té diver­sos tipus de terra i això per­met fer molts cul­tius: fava, car­xofa, pèsol, porro, tomàquets… La zona ter­rosa de Gavà per­met con­rear molt bé l’espàrrec”, pre­cisa.

Tor­ras lamenta que la pressió urbanística hagi reduït el parc agrari “de manera impres­si­o­nant”. L’impacte de les infra­es­truc­tu­res viàries i fer­roviàries ha pro­vo­cat un pro­blema en la con­tinuïtat dels con­reus, lamenta el pagès. “Tenim la part bona de tenir la ciu­tat de Bar­ce­lona a prop, però la part nega­tiva de la pressió urbanística. Hem de pre­ser­var la part agrícola que tenim.” Tor­ras valora molt posi­ti­va­ment les “ini­ci­a­ti­ves fantàsti­ques” com el recent Gas­tro­fest del Poble Espa­nyol “perquè donen valor al ter­ri­tori i el pro­ducte”, tot i que pot­ser “hi fal­ta­ria des­ta­car més el pro­duc­tor” en els esde­ve­ni­ments gas­tronòmics. “Aques­tes ini­ci­a­ti­ves són molt bones, perquè des de fa deu o dotze anys s’ha començat a par­lar de pro­xi­mi­tat. Els mer­cats muni­ci­pals de Bar­ce­lona sem­pre els por­ta­ven page­sos, i el canvi del model de mer­cat va fer que els page­sos mar­xes­sin. El que els nos­tres besa­vis ja sabien, que el pagès porta el pro­ducte, ara s’ha de tor­nar a expli­car, que tenim els page­sos a prop de la ciu­tat.”

Els mer­cats de pagès que van sor­tir fa una dècada en ciu­tats del Baix Llo­bre­gat estan tenint èxit entre la ciu­ta­da­nia, creu, “perquè s’hi dona un pro­ducte de qua­li­tat, que és l’aposta que ha de fer l’agri­cul­tura periur­bana”. “El pagès defensa que, com que no tenim grans exten­si­ons, hem d’apos­tar per fer un pro­ducte de molta qua­li­tat. Nosal­tres dis­tribuïm a res­tau­rants d’alta cate­go­ria de tot Europa perquè el que tas­ten no ho tro­ben en altres llocs del món”, afirma el res­pon­sa­ble de Soul­blim.

Pro­ducte mimat

Una de les cli­en­tes de Soul­blim és Car­lota Cla­ver, xef del res­tau­rant La Gor­manda, situat al car­rer Ari­bau de Bar­ce­lona. Explica que com­pra totes les ver­du­res a Soul­blim perquè “el pro­ducte està molt mimat, i això es nota quan t’ho men­ges”. La cui­nera defensa que el pro­ducte del parc agrari “té gust i aroma”. “Una pas­ta­naga fa gust i aroma de pas­ta­naga, que és el que bus­quem. Gust i qua­li­tat”, diu. La car­xofa és un dels pro­duc­tes pre­fe­rits a La Gor­manda, també el calçot i la car­bassa, que fan fumada amb espècies. Cla­ver des­taca altres pro­duc­tes que estan ara de tem­po­rada, com la maduixa i l’espàrrec blanc dels camps de Gavà. Amb aquest últim pro­ducte, Cla­ver fa, per exem­ple, una car­bo­nara amb pinyons i un moll de l’os, una recepta que com­bina “la fibra de l’espàrrec amb la melo­si­tat del moll, que és alhora un pro­ducte d’apro­fi­ta­ment”. El caviar d’acom­pa­nya­ment poten­cia la tex­tura ter­rosa que recorda la ter­ro­si­tat del parc agrari. “Un espai que és únic i que tenim a tocar de Bar­ce­lona”, defensa la cui­nera.

A la cuina del res­tau­rant apos­ten pel pro­ducte de tem­po­rada. “Els res­tau­rants som res­pon­sa­bles de pro­moure els pro­duc­tes locals i de tem­po­rada. A tot­hom ens encanta l’alvo­cat, però no pot ser que un pro­ducte hagi de recórrer tants quilòmetres per tenir-lo tot l’any a taula.” El sabor i la con­ta­mi­nació, diu, són peat­ges que s’aca­ben pagant per no haver res­pec­tat el pro­ducte de tem­po­rada. “Volem pro­xi­mi­tat”, con­clou la cui­nera.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia