Un bé abandonat, un laberint

Tan­cada el juliol del 2009, la fàbrica pape­rera Aconda és ara un niu de brutícia i aban­do­na­ment. L’Ajun­ta­ment de Flaçà no pot fer ús de la finca de 40.000 m², al mig del poble. Ni l’Ajun­ta­ment ni ningú. És un bé aban­do­nat d’una soci­e­tat extin­gida. El labe­rint legal és immens. “La pro­pi­e­tat no és de ningú. Jurídica­ment, hem arri­bat a un car­reró sense sor­tida”, admet l’alcalde, Joan Adro­her (Junts).

Tro­bar el des­llo­ri­ga­dor d’Aconda –abans, pape­rera Sal­va­dor Tor­ras Domènech– és “la qüestió prin­ci­pal a resol­dre en el futur imme­diat de Flaçà”. Amb quasi 1.200 habi­tants i un pres­su­post anual d’1,1 mili­ons, les eines del con­sis­tori són limi­ta­des. Per on ha de començar l’equip de govern a treure’n l’entre­llat?

Quan l’empresa va tan­car el 2009, va entrar en con­curs de cre­di­tors i va dei­xar 236 per­so­nes al car­rer. Un jut­jat mer­can­til de Bar­ce­lona va con­duir el procés de liqui­dació. Hi va haver una sub­hasta, però va que­dar deserta. Al cap d’un temps, “una colla de rapi­nyai­res” va anar a la fàbrica i se’n va endur “tubs i coses de valor”, diu el bat­lle.

Sobre la finca, hi ha un munt de càrre­gues hipo­tecàries, “començant per l’Ins­ti­tut Català de Finan­ces (ICF), el BBVA, el San­tan­der, el Banco Comer­cial Transatlántico..., però aquests cre­di­tors hipo­te­ca­ris suposo que deuen haver fet les dota­ci­ons per insolvència que per­to­quen”, asse­nyala el bat­lle, empleat de banca fins al 2019.

Els liqui­da­dors van ven­dre les coses de valor, “les sis màqui­nes per fer paper i els estocs”. I les naus aban­do­na­des? “L’ICF no té interès a moure tot això, tot i tenir la hipo­teca de més rang.” I el 2015 el jut­jat que havia nome­nat els admi­nis­tra­dors con­cur­sals els va des­ti­tuir. El procés con­cur­sal va fina­lit­zar.

“El que queda són les parets, les ins­tal·laci­ons, sense valor.” I qui és el titu­lar? No és de ningú, afirma Adro­her. Ocu­par la finca, tot i que no hi hagi cap amo, no entra en els plans de l’Ajun­ta­ment. “Això és anar en con­tra de la llei. Jo no ho faré.” A més, tirar a terra les ins­tal·laci­ons –“amb olis pesants, pro­duc­tes químics, clor...”– té un cost que el con­sis­tori no pot assu­mir.

L’equip de govern es mou des de fa mesos per tro­bar la sor­tida de l’atzu­cac. Van anar a picar a la porta de la Dipu­tació i de la Gene­ra­li­tat i no van obte­nir res­posta, exposa Adro­her. L’ICF els va dir que no serien cap obs­ta­cle si tro­ben una solució, però que no hi podien fer res.

A través d’un empre­sari amb lli­gams a Flaçà, Joan Ginesta Viñas, i el seu advo­cat, han con­tac­tat amb la Inter­venció Gene­ral de l’Estat –diu l’alcalde– per tal que l’Estat pren­gui pos­sessió de la finca i la ins­cri­gui a nom seu. També s’han adreçat al sub­de­le­gat del govern espa­nyol a Girona, Albert Bra­mon.

Aconda és un “bé aban­do­nat” i en aquest cas cal­dria apli­car la llei de patri­moni de l’Estat. Si tot anés bé, l’Estat podria ocu­par la finca perquè “té múscul finan­cer sufi­ci­ent per poder fer tota aquesta neteja del ter­reny [...]. Li dema­naríem que el netegés i l’aplanés, i la mateixa llei de patri­moni pre­veu la pos­si­bi­li­tat de fir­mar un con­veni amb l’Ajun­ta­ment”.

El procés serà lent, però l’alcalde asse­nyala que, amb volun­tat política, “si algú diu que sí, aplana el camí i les coses s’escur­cen”. L’equip de govern des­taca el suport de l’empre­sari. “Li estem molt agraïts perquè ja no sabies a quina porta anar a picar, perquè tot eren nos [...]. Volem posar el tren a la via de les solu­ci­ons per a Aconda.” La volun­tat és, “atesa la pro­xi­mi­tat amb la car­re­tera de Sant Llo­renç i l’estació, ubi­car-hi com a mínim en una part l’apar­ca­ment de l’estació”.