Clam per lluitar contra l’antigitanisme

Entitats gitanes han reclamat avui al Parlament que es combati l’antigitanisme i se’ls reconegui institucionalment com a poble. Així ho han fet en l’acte institucional amb motiu del dia internacional del poble gitano, informa l’ACN, en el qual el president del Parlament, Josep Rull, ha lamentat que l’antigitanisme és “una forma de racisme que malauradament no s’ha erradicat del tot”. El president de la Federació d’Associacions Gitanes de Catalunya, Simón Montero, ha reclamat una llei que combati l’antigitanisme i protegeixi “les persones gitanes de qualsevol forma de discriminació o violència”. En la mateixa línia, el president de la Plataforma Gitana Politirrom, Cristobal Laso, ha demanat “justícia i dignitat” per al poble gitano”, assegurant que “mig segle després la desigualtat segueix, l’antigitanisme continua a les institucions i la nostra memòria continua sense reparació”.

En l’acte també hi ha intervingut la presidenta de l’entitat Rromane Glasura – Veus Gitanes, Francisca Perona Cortés. Ha defensat que cal reconeixement institucional i que es reconegui la contribució del poble gitano al patrimoni cultural de Catalunya i Espanya. El Ple va aprovar el 12 de març la creació d’una comissió d’estudi per a l’elaboració d’un pacte nacional contra l’antigitanisme i per a la inclusió del poble gitano. Rull ha assegurat avui que el Parlament “vol mostrar la seva solidaritat amb el poble gitano i combatre les causes d’aquest antigitanisme”. També ha destacat que “sense l’aportació dels gitanos, Catalunya no seria tal com l’entenem” i que per primera vegada al Parlament hi ha diputats catalans gitanos, en referència al diputat dels Comuns Andrés García Berrio i la diputada del PSC Susana Martínez Heredia.

El dia internacional del poble gitano recorda el primer congrés mundial romaní, que va tenir lloc a Londres el 8 d’abril de 1971. Aquest any, a més, es commemora, a més, els 600 anys de l’arribada del poble gitano a l’Estat espanyol.