manresa
L’última monja caputxina de Manresa deixa el convent
Amb ella acaba un llegat de 400 anys d'història de les caputxines a la ciutat
L'incògnita ara és què passarà amb el convent, que segons la monja, té molts "pretendents"
L’última monja caputxina de Manresa ha deixat el convent. És Pilar Lumbreras i té 92 anys. Amb ella acaba un llegat de 400 anys d’història de les caputxines a la ciutat natal de la fundadora de l’ordre a l’Estat. La monja es traslladarà aquest dimecres a la residència i admet amb resignació que marxar “no és una alegria”, ja que “sempre costa sortir de casa teva”. Ara s’obra l’incògnita del què passarà amb l’espai, que té més de 1.800 metres quadrats i segons la monja té molts “pretendents”. De moment, l’espai és propietat d’una federació de caputxines.
El convent de Manresa havia acollit fins a 25 monges caputxines en l'època de més esplendor. Però quan Lumbreras hi va entrar, ara fa més de 60 anys, n'eren només 16. "Mai ha estat una comunitat molt nombrosa", assenyala la monja que afirma que des de llavors, la xifra ha anat disminuïnt. Ara Lumbreras ha decidit marxar perquè amb una única persona al convent, "no té sentit continuar". La monja assumeix el tancament de la comunitat amb tristesa, però afirma que no es pot anar "en contra de les coses que va donant la vida". Lumbreras ha marxat aquest dimarts davant de nombrosos fidels i veïns que s'han apropat per acomiadar-se'n.
Incertesa sobre el futur de l'edifici
La incògnita que s'obre ara és què passarà amb l'espai, que ocupa una finca al centre de la ciutat de més de 4.000 metres quadrats, 1.800 dels quals construïts. “Aquesta casa la festeja molta gent, però ningú s’atreveix a dir: me la quedo”, afirma Lumbreras, que ho atribueix al cost econòmic que té mantenir-la. “Les entitats oficials van curtes d’economia i les que no són oficials van més curtes encara”, diu la monja. Lumbreras afirma que “tothom té grans projectes” per aquest espai , però “a l’hora de capitalitzar la cosa es troben que no hi arriben”.
L’última paraula del destí del convent la tindrà la fundació de caputxines a qui pertany. Tot i això, Lumbreras confia que tindrà en compte la voluntat de les monges que hi han viscut, que és que el covent esdevingui “una cosa útil per la ciutat de Manresa”, tal com ha estat mentre elles hi vivien. Fa gairebé 15 anys, les monges van voler cedir el convent a la Fundació Sociosanitària perquè s'hi pogués ubicar una residència d'avis, però el comissari pontifi, el bisbe de Vic, va intervenir-hi per evitar-ho. Lumbreras ha recordat que les caputxines sempre han estat “al servei de la ciutat”. No només pregant per ella, sinó també “materialment amb coses concretes com l’acolliment de gent que ho ha necessitat”.