Elecció del nou pontífex
La primera fumata és negra i la tria del nou papa continuarà amb sessions dobles
Unes 50.000 persones segueixen des de la plaça de Sant Pere la primera votació per trobar el relleu al papa Francesc
Un gest del cardenal degà al secretari d’estat alimenta les especulacions sobre qui podria ser el nou cap de l’església catòlica
La primera votació del conclave per triar el successor del papa Francesc ha acabat amb fumata negra i, per tant, els 133 cardenals reunits a la Capella Sixtina hauran de continuar demà amb les deliberacions per escollir el nou cap de l’església catòlica. La proclamació del nou bisbe de Roma requeria el consens de dos terços dels electors, però no hi ha hagut 89 vots iguals, fent bons els pronòstics que apuntaven que un conclave tan divers i dispar –té representants de 71 estats i el 80% són debutants triats per Francesc– ho tindria difícil per assolir el consens a la primera.
Els 133 cardenals electors s’havien tancat a les 17.46 hora a la Capella Sixtina per començar el procés d’elecció d’un nou papa i, en no assolir una majoria prou significativa, a partir de demà incrementaran l’activitat amb dues votacions al matí i dues més a la tarda, d’acord amb el que indica la normativa vaticana.
Aquesta tarda, abans de tancar-se a deliberar tan bon punt el mestre de cerimònies, Diego Ravelli, va dir la frase “Extra Omnes” (“tothom fora”), els cardenals s’havien reunit a la Capella Paulina per a una pregària inicial. Allà, el cardenal Pietro Parolin, secretari d’Estat de Francesc i un dels màxims favorits per succeir-lo, es va adreçar en llatí als purpurats com a president del conclave per recordar-los que hauran de designar el 267è papa de la història de l’Església catòlica.
Entre els principals candidats a ser el nou cap d’estat del Vaticà hi figuren –juntament amb el poderós Parolin– el cardenal filipí Luis Antonio Tagle, el suec Anders Arborelius, el jesuïta luxemburguès Jean-Claude Hollerich i el maltès Mario Grech. Amb tot, no es pot menystenir la possibilitat que, un cop més, la persona designada sigui algú que no figurava en les apostes inicials.
Després de la pregària, els electors havien anat en processó fins a la Capella Sixtina, que és a tocar, en un ritual de gran simbolisme. Sota els frescos de Miquel Àngel i després de cantar el Veni, Creator Spiritus, l’himne d’invocació a l’Esperit Sant que, segons les seves creences, ha de guiar la decisió, els purpurats van jurar complir amb la Constitució Apostòlica i mantenir en secret tot allò que passi al lloc de l’elecció. D’aquí que no hagi transcendit cap interioritat del debat dels cardenals.
Expectació a l’exterior
Mentre els cardenals votaven, unes 50.000 persones s’han congregat a la plaça de Sant Pere del Vaticà a l’espera de la primera fumata. Tots plegats esperaven pregant o xerrant amb altres persones als peus de la basílica, que continua oberta al públic. Els primers a arribar fins i tot van poder seguir mitjançant les pantalles gegants instal·lades per a l’ocasió tots els cerimonials previs al tancament a la Capella Sixtina.
La majoria dels presents a la plaça vaticana, però, eren conscients que seria complicat veure el fum blanc anunciant la designació d’un nou papa, pas previ a la seva presentació oficial al món des del balcó de la basílica vaticana. Les deliberacions, doncs, continuaran avui.
Missa amb gest polèmic
Al matí, el cardenal degà, Giovanni Battista Re, havia oficiat a la basílica de Sant Pere la missa Pro eligendo Pontifice per iniciar el procés previ al conclave. En la seva homilia, Re va demanar als cardenals “unitat” i que triïn un papa “que desperti les consciències de tothom” en aquest “moment de la història tan difícil i complex”. Va sorprendre que Re oblidés fer cap referència a la tasca del papa Francesc al capdavant del Vaticà.
Més enllà del seu discurs, un altre gest de Re durant la missa va aixecar encara més rebombori, suscitant moltes especulacions. En un moment de la celebració, allunyat dels micròfons però no prou, Re es va dirigir al secretari d’Estat, situat a la seva dreta a l’altar, dient-li “sort per partida doble”. Els entesos vaticans especulen que aquest doble desig es podia referir al fet que Parolin és l’encarregat de dirigir el conclave, però també un dels homes que més sonen per sortir-ne elegit.