El Temps de Flors enfila la recta final també lluny del Barri Vell

Una alternativa per ampliar l’experiència del Temps de Flors –i de pas fugir de cues i aglomeracions al voltant de les instal·lacions del Barri Vell– és obrir la mirada cap a la perifèria, que continua implicant-se en el festival una edició més. Que ningú es pensi, però, que aparcar és gaire més fàcil que al centre. Els qui arribem de fora de la ciutat hem de fer unes quantes giragonses al límit entre Santa Eugènia i Salt per trobar-hi un forat, de franc, això sí. L’altra alternativa, si el sol no encara no ofega gaire, és fer una mica d’esport: calçar-se les bambes de corredor o pedalar amb la bici per arribar, per exemple, fins al parc de Jordi Vilamitjana. Com a punt de partida més perifèric, al sud, aquests darrers mesos l’espai verd ha entrat enmig del debat sobre la seva implicació dins del projecte del campus de Salut, amb el destí d’aixecar-hi promocions de pisos que veïns i altres persones reclamen que en quedin fora. La instal·lació floral promoguda per veïns dels barris de Santa Eugènia i Can Gibert del Pla ha deixat les reivindicacions fora d’un muntatge floral que integren anelles i esferes, per representar-hi La diversitat que ens uneix, i no sabem si inspirats per un altre símbol universal com és la bandera de l’olimpisme. El problema, però, és que la vegetació i les flors naturals palesaven els estralls de les jornades de sol encadenades dels darrers dies.

L’itinerari permetia continuar cap al nord, a escassos centenars de metres, amb unes flors que havien resistit millor el pas del temps. A la portalada de l’INS Santa Eugènia, que ahir al matí era seu d’unes proves d’accés per la via del concurs oposició, molt poc públic, però. Un funcionari encarregat de custodiar el tancament i obertura excepcional, en dissabte, aprofitava l’espera per ajustar algunes de les peces que l’efecte de l’aire, potser, i també la sortida en tromba de l’alumnat divendres a la tarda havien desajustat. Però, amb una mica de traça, els rams artificials, confeccionats pels equips de Visual i Plàstica, l’aula d’acollida, Escoles Verdes i professorat, amb especial implicació del suport intensiu d’escolarització inclusiva (SIEI), llueixen altre cop. Qui va dir que no hi hauria flors? és el nom d’un muntatge que, defensen, mostra aquests valors de “resiliència, la destresa i perseverança”, per perdurar les dues setmanes i que, a més, han fet aprofitant materials i embalatges reciclats.

Encara al barri, la placeta del centre cívic al carrer de Santa Eugènia torna a ser un dels espais guarnits, aquest cop, amb la instal·lació Entre dos mons, amb flors al voltant d’un arc que s’alça sobre un terra molt més erm, amb escorça i algunes plantes mediterrànies, espígol, romaní i sàlvia, les que el mateix equip de govern municipal ha recomanat enguany emprar per guarnir alhora balcons i jardins i terrasses privats. Consumeixen menys aigua i es pot aprofitar per regar, fora d’hores de sol, la que es malbarata mentre no surt calenta a la dutxa o s’esbandeixen hortalisses a la pica de la cuina.

En aquesta darrera parada a Santa Eugènia, el quadre floral també ha anat a càrrec del taller d’art de l’Associació Família i Salut Mental de Girona. I, només travessant el Güell, la plaça Assumpció de Sant Narcís ha estat guarnida, aquest cop, a més de pels veïns, pels comerços sota les quatre porxades, per amplificar la sensació d’un petit mercat de barri dels que recorden els més grans o, ara mateix, més reservats a l’excepcionalitat d’esdeveniments festius.

Una altra raconada que ha merescut la pena visitar aquests dies és el monestir de Sant Daniel, amb el muntatge 1010, que ha teixit llenços tot combinant-hi treballs de puntes de coixí amb les flors. S’hi han implicat les puntaires de Girona, l’escola de disseny Llotja, les puntaires del barri de La Almozara de Saragossa i el taller tèxtil d’Escaldes-Engordany. I també convidava a escapolir-se del rovell de l’ou en el recolliment del mil·lenari cenobi monacal.

Per conciliar el tràfec, als espais més freqüentats, l’organització ha obert la porta a prioritzar el pas a persones neurodivergents, convenientment acreditades per les entitats de referència o amb targetes de discapacitat –que s’han de cursar a la plaça dels Jurats–, en franges de matí i tarda (de 10 a 12 h i de 17 a 19 h els caps de setmana). A més, s’ha establert un espai Calma al vestíbul del Teatre Municipal per a les persones neurodivergents que també funciona com a sala de lactància materna. En paral·lel, s’han actualitzat els itineraris accessibles per a persones amb mobilitat reduïda, amb més espais per recórrer.