Arrenquen les noves PAU, envoltades de polèmica

La correcció

La consellera de Recerca i Universitats, Núria Montserrat, al costat de la coordinadora de les PAU, Pilar Gómez, i la cap de l’Oficina d’Accés a la Universitat, Mònica Garizuain, van anunciar dimecres passat que les faltes d’ortografia només restarien un màxim de 2 punts en els exàmens de llengua i literatura, tant catalana com castellana. En la resta de matèries, no. El criteri de correcció –que no restaria punts sinó que es puntuaria l’examen en general– seria el d’altres anys, tenint en compte la resposta, la coherència i la presentació, però no els errors ortogràfics. Aquest criteri xocava amb el que s’havia anunciat l’octubre passat, amb el que sabien els docents i els alumnes i, sobretot, amb el document penjat al web d’Universitats , en què s’especificava que es valoraria també la correcció gramatical, lèxica i ortogràfica “dels textos produïts”, amb un descompte d’un 10% com a màxim de la nota global. L’endemà, la consellera va tornar a canviar d’opinió i va dir que sí, que les faltes ortogràfiques també restarien en els exàmens amb textos produïts, juntament amb la coherència, la cohesió i la presentació. Això afecta els exàmens de llatí, grec, geografia, història de la filosofia, història i literatura dramàtica.

Un únic model

La precipitació per adequar les proves a la nova normativa publicada l’11 de juny del 2024 va obligar a modificar el contingut dels exàmens i a elaborar un sol model d’exemple per matèria (insuficient per a docents i alumnat), que no es van enllestir fins al novembre. Això va retardar tot el procés de preparació, que va començar amb les reunions amb els docents de segon de batxillerat a mesura que s’anaven publicant els models, cosa que va causar angoixa entre l’alumnat, que fins i tot va convocar una vaga per protestar.

El contingut

En aquestes PAU hi ha un total de 35 matèries, quatre més que l’any passat. El contingut s’ha adaptat al currículum de batxillerat, més competencial. A més, s’ha suprimit l’opcionalitat. És a dir, no hi ha un examen amb una opció A i un altre amb una opció B. Això ha obligat l’alumnat a haver d’estudiar-se tot el temari, sense poder descartar contingut. Només hi haurà un únic model d’examen per matèria, tot i que dins d’alguns exercicis sí que hi haurà la possibilitat de triar entre dues opcions. A més, les preguntes tancades podran suposar com a màxim un 30% de l’examen.

Rècord d’alumnat

Les PAU arrenquen amb rècord de matriculats: 44.238, un 4% més que el 2024 (42.238). D’aquest total, segons dades provisionals, la gran majoria provenen de segon de batxillerat, 33.904, un 2,15% més que l’any passat (33.191); 5.267 són alumnes d’FP, que creixen un 17,36% respecte a l’edició anterior (4.688), i 5.065 són persones de matrícula lliure, un 4% més (4.871). Per demarcacions, 33.776 són de Barcelona; 3.819, de Girona; 2.475, de Lleida, i 4.168, de Tarragona. S’examinaran en 31 municipis.

Els exàmens

L’alumnat s’examina d’una fase obligatòria i una altra de voluntària. La fase d’accés (abans es deia “fase general”) és l’obligatòria i consta de cinc exàmens de les matèries comunes: llengua i literatura catalana i castellana, llengua estrangera, història o història de la filosofia, i una matèria a escollir entre les comunes d’opció de batxillerat (arts escèniques, ciències generals, matemàtiques, matemàtiques aplicades a les ciències socials, anàlisi musical...). En la fase d’admissió (abans, “específica”), poden fer les proves de fins a tres matèries de modalitat (de les 27 assignatures existents). Aquesta fase és voluntària i serveix per apujar nota.

Els resultats

Les notes aquest any no es publicaran fins al 25 de juny, perquè el 24 és Sant Joan i és festiu. Altres anys els resultats ja es podien consultar la nit abans de la data oficial.