Trenta entitats i 150 persones reclamen l’anul·lació de la sentència de mort a Ferrer i Guàrdia

La Fundació Ferrer i Guàrdia, amb el suport de l’Ajuntament d’Alella i diverses entitats educatives i socials, impulsa una campanya per reclamar l’anul·lació de la sentència de Francesc Ferrer i Guàrdia, pedagog i lliurepensador afusellat el 1909 després d’un consell de guerra sense garanties. Aquest dimecres s’ha fet públic el manifest ’Ferrer i Guàrdia: una condemna injusta que la democràcia ha de reparar’, que ja compta amb més de 180 adhesions, entre elles 30 entitats i més de 150 persones del món social, educatiu, cultural i polític. Alhora, s’ha presentat el portal web de la campanya, que recull la informació sobre la iniciativa i facilita la recollida de nous suports.

“L’execució de Ferrer i Guàrdia va provocar una onada d’indignació internacional i va posar en evidència la repressió contra les idees progressistes i la llibertat de pensament. Avui, més d’un segle després, persisteix la necessitat moral i política de reconèixer la injustícia comesa i restituir el bon nom d’un home que va lluitar per una educació laica, lliure i igualitària”, asseguren els responsables de la campanya.

La iniciativa té com a objectiu central la reclamació formal de l’anul·lació de la sentència de mort dictada. Es tracta d’una acció de memòria històrica i democràtica, tal com ha subratllat Hungria Panadero, directora de la Fundació Ferrer i Guàrdia: “És, sobretot, una reivindicació de justícia i reparació històrica. El procés que ara encetem és obert, plural i sostingut en el temps, i volem que arribi a tota la societat.”

El projecte compta amb l’impuls de la Federació de Moviments de Renovació Pedagògica, la Societat d’Història de l’Educació dels Països de Llengua Catalana, Pere Solà, historiador de l’educació, i Marina Subirats, sociòloga i pedagoga. El manifest és una crida oberta a entitats, institucions i ciutadania per sumar-se a la demanda de justícia.

Aquesta acció s’emmarca en l’acord unànime aprovat pel ple de l’Ajuntament d’Alella el maig de 2025, que reconeix Ferrer i Guàrdia com una figura clau en la defensa de l’educació lliure i la laïcitat, i insta a promoure la seva reparació històrica.

Francesc Ferrer i Guàrdia va ser executat al castell de Montjuïc l’any 1909, acusat falsament de liderar la Setmana Tràgica. Més d’un segle després, la seva condemna no ha estat anul·lada, el seu llegat pedagògic “continua absent del reconeixement institucional”. Amb aquesta campanya, es reivindica no només la seva figura, sinó el seu pensament crític compromès amb l’emancipació social i la laïcitat.