“S’especula amb la terra per qualsevol interès menys l’agrari”

Va començar per una necessitat d’empresa, fa setze anys. Necessitàvem uns serveis jurídics i em van presentar els serveis d’Agroxarxa, i a través d’ells em van explicar què era Unió de Pagesos (UdP). Evidentment ja hi havia pagesos afiliats al sindicat al Ripollès, i vaig començar a assistir a reunions i implicar-me en afers comarcals. Una cosa va anar portant a l’altra i hem arribat fins aquí.

És evident que això ha anat canviant amb el temps. Unió de Pagesos té cinquanta anys d’història i als inicis sí que tenia un caràcter ideològic, on la gent creia fermament a crear aquesta organització i fer-la funcionar dins d’uns paràmetres ideològics, però ara la majoria d’afiliats que ens entren ho fan, o a través de l’empresa de serveis –reben un bon servei, els solucionem un problema i s’acaben afiliant–, o bé perquè venen directament als sindicalistes per una dificultat, els acabes resolent el problema que tenen i veuen que hi ha un suport d’Unió. Però per raons ideològiques cada vegada són menys els que s’afilien, no només a una organització agrària sinó a qualsevol lloc. Llastimosament la ideologia l’anem perdent.

És un honor i un gran repte. Ho valoro molt perquè no podem oblidar que la majoria de delegats al nostre congrés són homes, i la majoria tenen entre 50 i 60 anys. Que optin per aquesta aposta diu molt de la pagesia i trenca molts estigmes. Som un col·lectiu a qui es titlla molt fàcilment de tradicionalista, d’antiquat, i la veritat és que s’ha demostrat que no. La veritat és que, des del febrer, els inputs que rebo tant personalment com de tot l’equip de la permanent són molt positius.

Ja els estatuts de la creació d’UdP van ser capdavanters perquè hi diu que els sindicalistes d’Unió de Pagesos són pagesos i pageses. Ja reconeix la figura de la dona pagesa. És veritat que les dones participen menys, però aquesta és una realitat en l’àmbit social. Als llocs de responsabilitat costa més que hi accedeixin les dones, i els problemes són compartits. En la nova permanent som disset, i cinc som dones. Les dones no hem volgut ser mai una organització de pageses a part perquè la nostra feina i els nostres problemes són els mateixos que qualsevol pagès de qualsevol sector de producció o territori i, per tant, hem de formar part dels òrgans normals del sindicat.

En el moment que va esclatar evidentment que ens va sacsejar a tots, però també s’entén que passés. Hem d’entrar en context. En aquell moment vèiem a la televisió que tota la pagesia europea s’estava mobilitzant, era un moment que els comptes corrents estaven buits perquè veníem de dos anys de sequera, la cosa pintava malament, i la gent estava cansada. Es va fer una crida que va funcionar per mitjà de xarxes i van sortir al carrer. De fet, vam sortir tots, perquè també hi érem nosaltres. Però també s’ha vist amb el temps que sortir dos dies a intentar cremar-ho tot tampoc no soluciona res. S’hi ha de ser, picar pedra, perquè no solucionem les coses en dos dies. Dit això, aquest és un moviment que ens ha anat bé a tots perquè ens va sacsejar socialment i com a sector. Ens referma com a sector de cara a la societat, però si volem canviar coses, hi hem de ser a negociar, als carrers, als despatxos i allà on faci falta.

Sí. Des del Gremi es va demanar una reunió a la nova permanent. Ells insistien molt que havíem d’anar tots junts. Però això no deixa de ser una fal·làcia, perquè és impossible. Catalunya és molt diversa, hi ha molts models de pagesia, cada organització agrària defensem un model concret –la UdP sempre ha defensat la pagesia familiar arrelada al territori– i, amb les altres organitzacions, segur que ens entendrem en segons quines qüestions perquè hi ha problemes estructurals sobre el quals pensem el mateix, però hi ha qüestions en què no. Cada pagès i pagesa s’ha de sentir representat en el model que cregui. El que hauríem d’entendre tota la pagesia és la importància d’estar afiliat a una organització agrària per tenir força, la que creguin. Si el Gremi defensa un model propi i en les properes eleccions del febrer a les Cambres Agràries surten representats, doncs endavant.

Avui les dues organitzacions representatives són Unió de Pagesos i Joves Agricultors i Ramaders de Catalunya (JARC) perquè s’ha d’obtenir més del 15% dels vots per ser representatiu, i avui ASAJA no té representació a Catalunya. UdP defensem un model de pagesia familiar arrelat al territori. JARC defensa més el que anomenen “agricultor professional” tot i que, en algunes coses que han acabat defensant, es contradiuen. Nosaltres vam votar a favor que sortissin de la política agrària comunitària (PAC) tots els agricultors que no són professionals perquè no rebessin ajuts com reben i, ells, en canvi, a escala estatal hi van votar en contra. Però no només som aquests, perquè a Catalunya hi ha 235 entitats que, per com estan redactats els seus estatuts, tenen dret a presentar-se a les eleccions a Cambres Agràries. Tenir eleccions agràries és un privilegi que tenim a Catalunya perquè no totes les comunitats autònomes en tenen. Aquí els pagesos poden escollir qui volen que els representi davant l’administració i la societat.

Si no canviem les coses, el relleu generacional ens preocupa a tots; els governs se’l posen molt fàcilment a la boca, però fins ara s’han fet més polítiques d’aparador que no pas d’aterrar i canviar les coses que permetin aquest relleu. Ja ho veiem, cada cop hi ha menys pagesos i costa més el relleu. Si no es protegeix la terra, l’accés a la terra dels pagesos –tenim una llei d’espais agraris escrita i aprovada però no es desplega, i això fa que amb la terra s’especuli per qualsevol altre interès econòmic menys l’agrari. Si no es protegeix l’accés a l’aigua –ara amb la sequera ho hem vist molt clar, a les zones que han arribat a l’estat d’emergència es reduïa un 50% la dotació en aigua en ramaderia i un 80% en agricultura mentre a la indústria se li demana un 20% de reducció. Nosaltres hem demanat que se’ns equipari a qualsevol altre sector econòmic perquè la nostra funció és produir aliments. Si volem relleu, aquests dos elements s’han de protegir sí o sí. I després, de relleu n’hi ha poc però n’hi ha, tenint en compte el context. N’hi ha de diferents tipus: el de tradició familiar i el de persones que voldrien dedicar-se a l’agricultura o la ramaderia però no tenen cap base econòmica, territorial o tradició familiar. A aquesta gent se’ls ha d’acompanyar de manera diferent. Primer, fent-los tocar de peus a terra perquè també hi ha una imatge molt bucòlica de la nostra feina que s’ha de desterrar perquè el que tenim a les mans és un negoci i hem de produir aliments amb tota la seguretat alimentària i el benestar animal, però l’empresa ha de ser rendible. Si es fes un acompanyament, el relleu podria millorar.

Primer, la protecció de la terra. El govern ha anunciat una ampliació de l’aeroport del Prat. Això representa que 250 hectàrees agràries es convertiran en ZEPA. Perdem sobirania alimentària en una zona a tocar de Barcelona on hi ha moltes boques per alimentar. Són polítiques sense sentit que ens van fent perdre l’estructura agrària. Si no es fan plans sectorials que protegeixin la terra, això cada cop anirà a més, perquè d’interessos econòmics n’hi ha de molt més grans que el nostre. Però també millorar els canals de comercialització dels productes locals, potenciar el producte que fem aquí en la restauració, el comerç. Fer promoció. És veritat que els projectes d’incorporació de més èxit són projectes petitets que comencen, no ho sé, amb horta ecològica, i que es poden anar expandint, però necessiten un canal on vendre els seus productes. Perquè les exportacions poden veure’s amenaçades pels aranzels, però ja funcionen. El que necessitem és un teixit i un mercat propis. Moltes vegades s’hi ha anat en contra. D’escorxadors de petita capacitat, no en queden quasi. Tot això limita el ramader que vol fer venda directa. Obradors també. Volen fer melmelades per a venda directa i se’ls aplica la normativa que s’aplica al gran obrador estatal. Home, no. Hem d’adaptar les normatives al que es vol aconseguir. Per això dic que, si realment el relleu generacional en el sector agrari fos una estratègia de país, les normatives també haurien de canviar.

És així. Ara ens trobem amb tots els projectes de fotovoltaiques o grans polígons logístics com el d’Amazon. Sempre opten per les terres més accessibles, les que són planes, a tocar de carretera, que també són les més fèrtils. Amb el bombardeig de projectes fotovoltaics, tots els que superen les 8 hectàrees, si no presenten l’informe d’impacte agrari a què la llei els obliga, des d’UdP els presentem contenciós administratiu. Ja en portem disset, de presentats. De moment cap no l’ha presentat. Si es demostra que hi ha un impacte, el que fa la llei és obligar a compensar. Llavors ens acusen d’estar contra la fotovoltaica. UdP està a favor de les energies renovables però no de la manera que s’està fent

No ens podem conformar amb aquest argument. Si són ha agràries i estan produint aliments, no es poden convertir en una ZEPA. No podem prioritzar un espai en nom de la biodiversitat. En una horta també hi ha biodiversitat i, a més, s’hi produeixen aliments de proximitat per a l’àrea metropolitana.

És una dada una mica disfressada perquè una cosa és el PIB de l’agroindústria i l’altra, el PIB agrari. L’agroindústria catalana és potent, però en producció agrària som encara no 21.000 persones titulars d’explotacions agràries, i d’aquestes, un 60% tenen més de 65 anys. Només un 9% en té menys de 40. Per tant, les dades són les que són.