Un riu «alterat» i en evolució constant

Els càlculs dels tècnics de la Uni­tat d'Eco­sis­te­mes Aquàtics de l'IRTA (IRTA-EA) per deter­mi­nar la quan­ti­tat de sedi­ments que el 2008 van bai­xar al riu es basen en mos­tres extre­tes direc­ta­ment del riu durant els moments de cres­cuda. El més com­pli­cat és cal­cu­lar la quan­ti­tat de pedres i gra­ves que arros­sega el riu, explica Albert Rovira, res­pon­sa­ble de la inves­ti­gació. Ho fan amb una mena de caçapa­pa­llo­nes de 30 qui­los que amb una grua bai­xen fins al llit del riu només quan el cabal supera els 700 metres cúbics per segon. «Amb menys aigua no es mou ni una pedra», apunta Rovira. La xifra de les 133.452 tones de sedi­ments que van bai­xar el 2008 no té res a veure amb la quan­ti­tat que en bai­xava abans dels pan­tans –20 mili­ons de tones– i aquest és un fac­tor més que explica que l'Ebre d'ara no tinga res a veure amb el de fa cin­quanta anys. «Des del punt de vista de la qua­li­tat de l'aigua no està exces­si­va­ment degra­dat, però sí molt alte­rat i en evo­lució cons­tant», va apun­tar Car­les Ibáñez, direc­tor de l'IRTA-EA. La pro­li­fe­ració de macròfits o plan­tes aquàtiques i d'espècies inva­so­res com ara el mus­clo zebrat o el silur o la plaga de la mosca negra són altres fac­tors que indi­quen aquesta alte­ració i que s'estan inves­ti­gant. De fet, des de la Uni­tat d'Eco­sis­te­mes Aquàtics també s'ha dut a terme una bari­me­tria des d'Ascó fins a Tor­tosa, un tram de 70 quilòmetres. Aquesta bari­me­tria demos­tra que gai­rebé el 100% del llit està ocu­pat per macròfits, tot i que amb dife­rents den­si­tats. Només les zones més pro­fun­des estan lliu­res. Ara també inves­ti­guen com afec­ten els macròfits al flux del riu –més macròfits, menys cor­rent– i com això afec­tarà el trans­port de sedi­ments.