La sinceritat dels pinzells de Julio Tormo

Pot­ser que quan més sin­cera és una per­sona és quan agafa qual­se­vol ins­tru­ment manual, es posa davant d'un paper, o d'un llenç, o d'una pedra, amb un boli, un pin­zell, un cisell, o qual­se­vol ins­tru­ment musi­cal i es posa a escriure, a pin­tar, a escul­pir, o a fer música, amb la intenció de mani­fes­tar la seua manera de veure les coses i de dir-les, de trans­me­tre-les: això és l'art. L'art és com els artis­tes fan el seu dis­curs sen­so­rial, des­pu­llant la seua ànima i el seu pen­sa­ment a l'ensems, i és per això que tot acte de cre­ació artística és un acte de sin­ce­ri­tat.

Ara mateix a Silla, Julio Tormo ens ha sorprès amb una selecció de les seues obres pictòriques, que estan expo­sa­des a la seu del Bloc (car­rer Lli­ber­tat), on roman­dran fins que pas­sen les fes­tes. L'obra d'aquest artista, fins ara no molt cone­gut, és diversa i encara no està sufi­ci­ent­ment defi­nida, però mit­jançant l'obra expo­sada veiem que hi ha lec­tura, hi ha mis­satge, i s'ende­vina o, millor, es palpa que el tre­ball de Tormo és un tre­ball sin­cer. Són 30 obres, que bàsica­ment podem enqua­drar en el pop-art, amb influències diver­ses, sobre tot de War­hol; en altres la influència del còmic és evi­dent, així com són des­ta­ca­bles les pin­tu­res black and white de diver­ses esce­nes cine­ma­togràfiques. Dar­re­ra­ment ha fet una interes­sant incursió en l'obra de gran for­mat i en l'impres­si­o­nisme, amb una sèrie de pai­sat­ges en què empra la tècnica de la mes­cla de ter­res i de pin­tura. Es mani­festa molt influït per l'obra de Gre­gory Col­bert, de pin­tura d'homes i ani­mals, sobre fons de color sèpia. Encara que té obra abs­tracta, en aquesta expo­sició no ha pre­sen­tat cap qua­dro. Julio Tormo reco­neix que la tècnica de la mes­cla de pin­tu­res i de la com­po­sició la començà a apren­dre direc­ta­ment de son pare, que era pin­tor de parets, molt famós a Silla per la seua eficàcia i elegància; el Sari­ero. Amb el suport de son pare, des que anava a escola ha estat dedi­cant-se al dibuix i des de fa 5 anys s'ha deci­dit per la pin­tura. Lle­vat d'això, Julio és abso­lu­ta­ment auto­di­dacta. Els estu­dis pro­fes­si­o­nals els dedicà a la música, con­cre­ta­ment al trombó.

Les soci­e­tats són com­ple­xes, perquè els homes que les con­for­mem som com­ple­xos, i men­tre uns tre­ba­llen en ofi­cis manu­als o mecànics, altres ho fan en el camp, o són mes­tres, o fan cine o tea­tre, o tre­ba­llen en un bar, o són ames de casa (que són les úniques que no cobren per la feina que fan), hi ha els trans­por­tis­tes, els pale­tes, els rec­tors, els ban­quers, els polítics... evi­dent­ment, hi ha els artis­tes. Silla és una ciu­tat on sem­pre hem tin­gut artis­tes en actiu; sols cal repas­sar les publi­ca­ci­ons del cro­nista Antich per a fer-se'n una idea. L'ajun­ta­ment, doncs, té una gran res­pon­sa­bi­li­tat i ha d'aju­dar els seus artis­tes, perquè sols les soci­e­tats que tenen la sen­si­bi­li­tat d'apre­ciar l'esforç i el valor d'aquesta gent són soci­e­tats cul­tes. En aquest sen­tit, és lamen­ta­ble que Julio no haja tin­gut l'opor­tu­ni­tat d'expo­sar en el seu poble, lle­vat d'ara que ho ha fet a la seu del Bloc. Per a què volem la Venta de Sant Roc, la Casa de la Cul­tura, la Nau Jove...?