Societat

carta oberta

Carta als barcelonins

El dilluns 7 de maig a pri­mera hora del matí, la presència de nom­bro­sos ciu­ta­dans a les por­tes de la Vil·la Urània i les múlti­ples ges­ti­ons fetes per mol­tes per­so­nes, des de diver­ses instàncies, durant les setanta-dues hores prèvies, van donar el seu fruit: l'Ajun­ta­ment de Bar­ce­lona ha para­lit­zat l'ender­ro­ca­ment que volia dur a terme de la Vil·la Urània. Ens ale­grem d'aquest resul­tat, que ha estat pos­si­ble per la curi­o­si­tat, la pers­picàcia, la feina, la insistència, els conei­xe­ments i l'espe­rit de soli­da­ri­tat de tants ciu­ta­dans exem­plars que hi ha en aquesta ciu­tat. Des dels pri­mers xiu­lets d'alarma que ens van fer arri­bar el peri­o­dista Marc Piquer, l'his­to­ri­a­dor Dani Cor­tijo i la científica Mercè Pique­ras, i els tocs d'alerta de les asso­ci­a­ci­ons vin­cu­la­des a la ciència (SCHCT, ACCC, ASTER), fins a la mobi­lit­zació de l'AMPA de l'escola Reina Vio­lant, pas­sant per les ges­ti­ons de la Fede­ració d'Asso­ci­a­ci­ons de Veïns de Bar­ce­lona i d'altres enti­tats, hem estat molts els que hem reac­ci­o­nat.

Nosal­tres, com a fami­li­ars de l'astrònom Josep Comas i Solà, ens con­gra­tu­lem d'aques­tes reac­ci­ons i del seu resul­tat. El nos­tre oncle era un home de ciència, un amant afer­ris­sat de la divul­gació científica, en la qual tenia una fe pro­funda, i també era un bar­ce­loní generós que va lle­gar a l'Ajun­ta­ment la seva casa del car­rer Sara­gossa perquè s'hi cons­truís “un obser­va­tori astronòmic popu­lar, una escola o una ins­ti­tució cul­tu­ral”.

En el seu tes­ta­ment de 1936 llegà a l'Ajun­ta­ment de la Bar­ce­lona repu­bli­cana la Vil·la Urània. Ell va morir el 1937 i la casa va ser lliu­rada a l'Ajun­ta­ment després del decés de la seva esposa, el 1957. Els temps eren uns altres i l'Ajun­ta­ment fran­quista no va res­pec­tar el lle­gat i, per culpa de la seva desídia, el mate­rial artístic i científic que hi havia a la torre va ser malmès, saque­jat i en gran part s'ha per­dut. Els ajun­ta­ments democràtics que han vin­gut després mai no s'han pres seri­o­sa­ment la recu­pe­ració de la memòria del científic, que en canvi tant va creure en ells.

La nos­tra família té un lle­gat moral perquè es com­pleixi la volun­tat de Josep Comas i Solà i, malau­ra­da­ment, ens hem vist empe­sos a actuar en diver­ses oca­si­ons els últims 50 anys per fer-la res­pec­tar. Ara ho hem hagut de fer una altra vegada i en el futur, si calgués, ho tor­naríem a fer.

Volem que l'ús que es faci de la torre, ara que ha estat tras­lla­dat el par­vu­lari que hi havia, esti­gui d'acord amb el lle­gat de Josep Comas i Solà i que s'arribi a la millor solució per con­sens. Un con­sens que ha de ser el més ampli pos­si­ble, perquè la con­dició del lle­gat és tan àmplia que inclou dife­rents sen­si­bi­li­tats, des de les asso­ci­a­ci­ons de caire científic, les de defensa del patri­moni, fins a les veïnals i les que estan vin­cu­la­des a l'edu­cació i la peda­go­gia. També volem que la solució es pren­gui aviat per tal que Vil·la Urània no torni a que­dar aban­do­nada. El que no volem de cap manera és que l'espe­cu­lació immo­biliària taqui aquest lle­gat cul­tu­ral, no volem que s'ender­ro­qui la torre ni tam­poc que l'admi­nis­tració muni­ci­pal actuï de manera poc clara, no volem mit­ges veri­tats.

Una solució, doncs, àmpli­a­ment con­sen­su­ada, que no es demori en el temps i un període d'al·lega­ci­ons obert als bar­ce­lo­nins. Aquests dies ho hem dit i, aquí, ho volem recor­dar un cop més, nosal­tres no som els pro­ta­go­nis­tes, els pro­ta­go­nis­tes són els ciu­ta­dans de Bar­ce­lona, són ells qui s'han de bene­fi­ciar de l'espe­rit popu­lar i cul­tu­ra­lista d'un científic, entra­nya­ble bene­fac­tor de la ciu­ta­da­nia.

(*) En nom de la família de Josep Solà i Comas.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.