José Orive: “Crec en les classes socials, no en els territoris”

Entreivsta a l’alcalde de Cano­ve­lles, José Orive, que ha con­ser­vat la majo­ria abso­luta del PSC a l’Ajun­ta­ment.

Per­doni que comenci amb una pre­gunta per­so­nal. Quants qui­los ha per­dut?
Vint-i-un. Ara estic en 75.

Com ho ha fet?
Cal tro­bar el moment i la moti­vació i la meva moti­vació és que sóc diabètic. Prenc pas­ti­lles i la doc­tora em va dir que havia de fer alguna cosa perquè si no m’hau­ria de pun­xar insu­lina. Vaig començar a fer dieta con­tro­lada i exer­cici. Era un esforç lle­var-se cada dia a les 6 del matí per anar a córrer fins que va arri­bar un moment que em vaig començar a apri­mar i em va començar a agra­dar. Però no hi vaig sol. Hi ha un noi de Cano­ve­lles, el José Manuel, que era cor­re­dor pro­fes­si­o­nal i va tenir un pro­blema de cor. Va començar a sor­tir amb bici­cleta i la seva dona l’acom­pa­nyava cor­rent. A par­tir d’aquí va començar a anar gent amb ell i ara som gai­rebé 40 per­so­nes.

Per què diu que s’ha estig­ma­tit­zat Cano­ve­lles?
Perquè crec que la gent de Cano­ve­lles neces­sita aug­men­tar la seva auto­es­tima perquè té raons sufi­ci­ents.

Qui­nes?
Tenim equi­pa­ments que són millors que els de molts altres muni­ci­pis, les esco­les bres­sol, la bibli­o­teca, el cen­tre cul­tu­ral, el tea­tre, el cen­tre poli­es­por­tiu... Hi ha mol­tes raons per estar orgullós del muni­cipi.

També hi ha pro­ble­mes.
Clar, però com a tot arreu.

Qui estig­ma­titza?
Pri­mer la poca auto­es­tima que tenen alguns ciu­ta­dans. Quan els pre­gun­tes “on vius?”, diuen “a Gra­no­llers”. I també els mit­jans de comu­ni­cació.

Per què?
Perquè quan la cosa fun­ci­ona sense pro­ble­mes i tenim actes cul­tu­rals, com ara el Mer­cat Medi­e­val, no se’n fa ressò. Només quan hi ha alguna cosa nega­tiva i això sem­bla que sigui real­ment el que és el muni­cipi.

De tota manera, els números can­ten. Quin per­cen­tatge d’immi­grants no comu­ni­ta­ris tenen?
Estem bai­xant. De les dades ofi­ci­als no te’n pots fiar perquè no estan al dia. Amb les nos­tres pròpies dades, hem pas­sat del 24 al 18 i escaig per cent. Hi ha gent que ha mar­xat i després hi ha gent que són espa­nyols, tot i que pot­ser van néixer al Mar­roc i por­ten moca­dor.

També hi ha un barri amb molta con­cen­tració de per­so­nes d’ètnia gitana.
Sí, però aquesta població fa més temps que viu aquí que jo. Tenen una religió dife­rent i uns cos­tums dife­rents. I també han pas­sat per èpoques. Hi havia una època en què el paper del patri­arca era impor­tant. Ara tenen molt res­pecte per la gent gran, però no és el mateix.

I la taxa d’atur?
Cal tenir en compte que la gent que emi­gra és la que té menys recur­sos i menys for­mació. La gran majo­ria de l’atur que tenim és de gent immi­grada. També tenim la renda per càpita per sota de la mit­jana. Tenim una població molt humil. És Cano­ve­lles, amb les seves coses posi­ti­ves i nega­ti­ves.

Per què va impul­sar la firma d’un acord per la con­vivència entre reli­gi­ons?
Vaig pen­sar que els líders reli­gi­o­sos són també líders soci­als i vaig inten­tar que es cone­gues­sin entre ells i tro­bar aquests ele­ments que els unei­xen i que dones­sin un mis­satge únic de con­vivència i de pau.

I el resul­tat?
Els mis­sat­ges que donen en els cen­tres de culte. Jo he anat a l’església evangèlica, a la mes­quita i a l’església catòlica i he par­ti­ci­pat en aquests mis­sat­ges. Però també la inqui­e­tud que hi ha en els temes soci­als. Col·labo­ren i són cor­res­pon­sa­bles en la situ­ació com­pli­cada que vivim.

Hi ha pro­ble­mes de con­vivència?
Greus, no. Pot­ser de veïnatge. Són hàbits i cos­tums dife­rents. Hem de mar­car qui­nes són les nor­mes que cal res­pec­tar vin­guis d’on vin­guis. Hi ha dues mane­res; cons­ci­en­ci­ant la gent amb cam­pa­nyes i amb sanció. La sanció sem­pre és més difícil perquè has d’enxam­par la per­sona en el moment. Però el més impor­tant és res­pec­tar els altres. Ara hi ha el ramadà i veuràs pel car­rer gent més arre­glada, amb túniques.

Sí, però quan­tes nenes immi­grants dei­xen l’escola sense aca­bar l’ESO?
Jo diria que es dóna més en les nenes gita­nes. I ara aquesta asso­ci­ació gitana de dones empre­ne­do­res vol inci­dir en això. Jo crec que la mateixa comu­ni­tat gitana es comença a ado­nar que les nenes també han d’estu­diar i no casar-se tan joves.

Els pisos ocu­pats encara són un pro­blema?
N’hi ha de dos tipus. Un és la gent que han fet fora del pis i que s’hi ha que­dat d’okupa. No creen cap pro­blema de con­vivència. Després hi ha l’ocu­pació que més pre­o­cupa, la de gent que fins i tot no són del poble. No ho podem demos­trar però tenim sos­pi­tes que hi ha algun negoci al dar­rere. Qui dóna el cop de peu a la porta fa un llo­guer fals i cobra al que entra a viure.

Què poden fer?
Poc. Només medi­ació perquè la con­vivència es man­tin­gui. La decisió l’ha de pren­dre el jutge.

Con­ti­nuen els des­no­na­ments?
Van a menys i els que s’inten­ten no es fan perquè hi ha una inter­venció de la PAH o de l’Ajun­ta­ment i s’arriba a un acord de llo­guer social o es busca un pis alter­na­tiu. Ara crec que hi ha més sen­si­bi­li­tat per part dels jut­ges.

Què fan amb les famílies que viuen sense aigua o sense llum?
Quan ho detec­tem, pel que fa a l’aigua, par­lem amb Sorea perquè l’aigua no es pot tallar i en el tema de la llum nego­ciem amb l’empresa i l’Ajun­ta­ment paga la con­nexió.

Quan estarà feta l’escola Qua­tre Vents?
Jo crec que per al curs 2016/2017.

Estar al cos­tat de Gra­no­llers té més avan­tat­ges o incon­ve­ni­ents?
Els avan­tat­ges és que estem al cos­tat d’una gran ciu­tat. Podem anar cami­nant a l’hos­pi­tal i tenim ser­veis, com el trans­port i també comerç. El pro­blema és que cal impul­sar una iden­ti­tat comer­cial pròpia, però hi ha més avan­tat­ges que incon­ve­ni­ents.

Impul­sar grans superfícies al polígon no és un model comer­cial gaire sos­te­ni­ble.
Creen llocs de tre­ball i és un model que es pot com­pa­gi­nar. Està pro­vat que quan es munta un Decath­lon en una zona crei­xen les peti­tes boti­gues d’esports. Els comer­ci­ants s’han ado­nat que si en comp­tes d’una saba­te­ria n’hi ha qua­tre, millor per a tot­hom. És més fàcil de ven­dre quan hi ha diver­si­tat i la gent pot triar.

Aquest és un poble de grans con­tras­tos. Hi ha Can Duran i la Bar­ri­ada Nova. Com ho ges­ti­o­nen?
Pri­mer cal crear el sen­ti­ment que la gent forma part de Cano­ve­lles. El Mil·lenari va ser molt impor­tant perquè es va tre­ba­llar aquesta iden­ti­tat de poble. I després donant res­posta a les neces­si­tats de cadascú. En aquests moments de crisi hem d’aten­dre gent de la Bar­ri­ada Nova, però també de Can Duran, perquè aquí pots tenir una casa molt gran però que no pots man­te­nir perquè pot­ser l’empresa ha anat mala­ment i tens una casa que no com­pra ningú.

Per què diu que cal inci­dir en la for­mació?
La gent no està for­mada per donar res­posta a les neces­si­tats de les empre­ses.

I la for­mació reglada no és vàlida?
Sem­pre va tard i és la mateixa soci­e­tat la que va enda­vant. Hem de fer for­mació ocu­pa­ci­o­nal i pro­jec­tes con­junts. I veure quin paper té cada muni­cipi. Quan fem plans d’ocu­pació i con­trac­tem gent del poble també és una limi­tació perquè les pos­si­bi­li­tats que té Cano­ve­lles per con­trac­tar no són les matei­xes que té Gra­no­llers. Ens hem de pre­gun­tar quin paper té cada ajun­ta­ment. Per exem­ple, les Fran­que­ses s’encar­rega més del tema d’empre­ne­dors, i la gent de Cano­ve­lles, de for­mació...

Mayo­ral diu que la solució a Cata­lu­nya és fer un referèndum. Com ho veu?
La relació amb Espa­nya ha de ser dife­rent perquè ara és dis­cri­mi­natòria. Jo con­si­dero que la inde­pendència no és la solució, però sigui el que sigui només es pot fer d’una manera, que és par­lant, nego­ci­ant i arri­bant a acords. La gent ha de votar, però el que es voti ha de ser vin­cu­lant. I després li diré una altra cosa. Jo encara sóc de l’antiga escola, jo crec en les clas­ses soci­als i no tant en els ter­ri­to­ris. M’interes­sen més qui­nes són les polítiques soci­als que quin és el ter­ri­tori on s’apli­quen. Hi ha gent que diu que si tenim la inde­pendència podrem fer polítiques soci­als però en aquests moments molts dels que volen la inde­pendència aques­tes polítiques no les estan fent.

La notícia com­pleta a