Medi Ambient
Masies sostenibles
El 25% de les masies del Solsonès han apostat per les energies renovables i, fins i tot, per la bioconstrucció
Calderes de biomassa i plaques solars per escalfar i produir energia elèctrica, el més habitual, però també s'usa l'energia geotèrmica
El 25% de les masies del Solsonès aposten per les energies renovables. És el cas de Cal Flotats, a Clariana de Cardener, on ja fa més de 25 anys que el seu propietari, Joan Marsinyach, utilitza els residus del bosc per escalfar la masia i els apartaments rurals. A més, amb les plaques solars escalfa l'aigua sanitària i la piscina. Marsinyach explica que aquesta és la millor manera d'aprofitar els recursos que envolten la masia.
Aquest cap de setmana, la població de Pinós serà la seu de les jornades Masies + Sostenibles. L'objectiu, segons el gerent del Consorci per al Desenvolupament de la Catalunya Central, Jordi Vilalta, és donar a conèixer les tècniques que poden fer que una masia sigui més sostenible. Vilalta explica que cada cop són més les masies que es recuperen al territori. Per aquest motiu, Vilalta insisteix que, siguin casos de rehabilitació o de nova construcció, “és important tenir en compte què es pot fer per aprofitar els recursos naturals que envolten la masia”.
Vilalta considera que una masia, perquè sigui sostenible, ha de tenir en compte quatre conceptes bàsics: l'aprofitament del sol, la producció de llum amb plaques solars, un bon aïllament a partir de materials naturals –com ara el suro i la llana– i la reducció de residus. “En definitiva, no és res més que tornar als orígens de la masia, quan eren sostenibles per si mateixes”, diu.
Ja fa temps que al Solsonès hi ha masies que han decidit apostar per les energies renovables i, fins i tot, opten per la bioconstrucció. És a dir, construir de manera que l'habitatge s'adeqüi a l'entorn i es respecti el medi natural, fins i tot a l'hora de triar els materials. Segons explica Vilalta, aquestes tendències van a l'alça: actualment el 25% de les masies de la comarca aposten per les energies renovables. Una d'aquestes és Cal Monegal, a Sant Llorenç de Morunys. El seu propietari, Josep Pintó, explica que, entre d'altres coses, utilitza l'energia geotèrmica per escalfar la masia. La geotèrmia es basa en aprofitar la calor que hi ha al subsòl, dins la terra, per als usos de la llar. Segons Pintó, “això suposa una font inesgotable d'energia, elimina el consum de combustibles fòssils i comporta un estalvi de fins al 75% de les despeses de climatització de l'habitatge”.
Precisament, l'estalvi és una de les claus d'aquestes tècniques. Tot i que la inversió inicial resulta elevada, la majoria de propietaris de masies que ja han apostat per les energies renovables asseguren que l'estalvi econòmic és molt important. Segons Pintó, plantejar-se energies que requereixen del consum de combustibles fòssils és un “endarreriment”. “Sobretot tenint en compte que el preu d'aquests combustibles augmenta dia rere dia”, conclou.
Pintó no només utilitza l'energia geotèrmica, sinó que també té plaques fotovoltaiques per produir energia elèctrica i ha construït un afegit a la casa a partir de la bioconstrucció. Així, les parets estan construïdes amb totxos premsats de terra, sense formigó ni metalls contaminants, la pintura de les parets és ecològica i l'aïllament s'ha fet amb suro.
Un bon aïllament és un dels conceptes més importants perquè una masia pugui ser sostenible. Segons Pintó, “el que puguis aïllar t'ho estalviaràs a l'hora d'escalfar o refredar la masia”. El propietari de Cal Monegal assegura que la millor manera d'aïllar l'habitatge és amb llana o amb suro.
A Clariana de Cardener, el propietari de la masia de Cal Flotats, Joan Marsinyach, contínuament està enginyant quins sistemes pot utilitzar per aprofitar més bé els recursos que ofereix el territori. L'últim invent són unes plaques fotovoltaiques per escalfar l'aigua de la piscina coberta i, a més, si hi ha excedent pot fer el mateix a la piscina exterior.
Una normativa estricta
El gerent del Consorci per al Desenvolupament de la Catalunya Central assegura que la normativa que regeix els conceptes urbanístics en zones rurals és “massa estricta”. Per exemple, “sovint no es permet una obertura de la masia perquè pugui tocar més el sol”, o bé “hi poden haver problemes si, per exemple, un propietari vol construir un afegit a la masia perquè hi pugui viure el seu fill”. En aquest sentit, Vilalta assegura que, a vegades, alguns dels principis de sostenibilitat xoquen amb les normatives urbanístiques.
