Només un 15% dels camins transhumants estan registrats

Només un 15% dels vint mil quilòmetres de camins trans­hu­mants que hi ha a Cata­lu­nya estan clas­si­fi­cats. La dada es va donar a conèixer en el pri­mer Congrés de la Trans­humància i Camins Rama­ders, cele­brat tot just fa uns dies a Lleida. El cicle, que tindrà con­tinuïtat amb dues ses­si­ons més en les pro­pe­res set­ma­nes a Santa Mar­ga­rida i els Mon­jos i a Tremp, posa al des­co­bert les sin­gu­la­ri­tats d'aquest tipus de pas­tu­ratge i pretén des­ta­par que la falta de suport jurídic per part de les admi­nis­tra­ci­ons fa que cons­tant­ment vagin des­a­pa­rei­xent quilòmetres d'aquests camins. Així ho va asse­gu­rar Joan Rovira, un expert en camins rama­ders que va par­ti­ci­par en la jor­nada per donar el punt de vista d'aquells que conei­xen el tema des del ter­reny i en pri­mera per­sona. En aquest con­text, el con­se­ller de Ter­ri­tori i Sos­te­ni­bi­li­tat, Josep Rull, va reconèixer que en el futur caldrà dis­po­sar d'un “marc propi'' per ges­ti­o­nar aques­tes rutes.

Joan Rovira va lamen­tar el fet que hi hagi tants quilòmetres de xarxa de camins per on es feien pas­sar ramats que no esti­guin clas­si­fi­cats. Segons recull l'ACN, actu­al­ment aquests camins es regei­xen per la legis­lació espa­nyola i, segons Rovira, no és sufi­ci­ent, ja que molts han des­a­pa­re­gut per la cons­trucció de polígons indus­tri­als, urba­nit­za­ci­ons o d'altres vies de comu­ni­cació.

Els defen­sors de les rutes de la trans­humància man­te­nen que aquesta gran xarxa és un patri­moni social que es podria uti­lit­zar de mol­tes mane­res per al conei­xe­ment del ter­ri­tori.

El con­se­ller de Ter­ri­tori i Sos­te­ni­bi­li­tat, Josep Rull, va mani­fes­tar que en trans­humància i camins rama­ders la com­petència cata­lana està com­par­tida entre el seu depar­ta­ment i el d'Agri­cul­tura i va avançar que, tot i que la “llei esta­tal dóna molt marge per fer coses'', s'està pen­sant en la pos­si­bi­li­tat d'impul­sar un marc propi.

Rull va defen­sar els camins rama­ders com una ''infra­es­truc­tura tova'' que per­met acce­dir al medi rural i sobre­tot a deter­mi­nats entorns de mun­ta­nya. Segons el con­se­ller, esde­ve­nen autèntics cor­re­dors biològics per les valls i les care­nes de les mun­ta­nyes i “tenen una funció estratègica”. Així mateix, Rull va des­ta­car el paper pro­ta­go­nista dels pas­tors i de la rama­de­ria exten­siva en la pre­ser­vació del medi natu­ral i la bio­di­ver­si­tat ja que, va dir, sense ells Cata­lu­nya seria un país boscós.

La trans­humància és una pràctica amb un greu retrocés i molt mar­gi­nal avui en dia, segons va expli­car el tècnic de l'Eco­mu­seu de les Valls d'Àneu, Ignasi Ros. Això es con­tra­posa amb el que repre­sen­tava als segles XVI i XVII, quan era una acti­vi­tat cen­tral a par­tir de la qual s'orga­nit­zava l'eco­no­mia de ciu­tats com Lleida. “Econòmica­ment, reme­nava molts diners'', va remar­car Ignasi Ros, que també va fer referència als nego­cis deri­vats, com ara les car­nis­se­ries i la llana per al tèxtil.