Demanen continuïtat en el control de peixos a l'estany de Banyoles

El pro­grama Life Potamo Fauna, que ha donat con­tinuïtat al pro­jecte Estany (d'eli­mi­nació d'espècies exòtiques a l'estany de Banyo­les) s'acaba aquest any amb uns resul­tats que, en línies gene­rals, es con­si­de­ren satis­fac­to­ris però que con­te­nen alguns aspec­tes a millo­rar. Al marge de xifres, el coor­di­na­dor tècnic del Life del Con­sorci de l'Estany, Quim Pou, remarca que des d'ara s'ha de fer una feina de man­te­ni­ment. Si no és així, alerta, es pot tor­nar a la situ­ació de llac exòtic que hi havia abans de les inter­ven­ci­ons. En aquest sen­tit, s'ha reco­llit prou infor­mació per saber la freqüència i la inten­si­tat de les cap­tu­res. “Cal una gestió con­ti­nu­ada per man­te­nir els nivells de població actu­als; és una feina que pot fer una bri­gada de dues per­so­nes durant dos mesos l'any i que pot ser assu­mi­ble econòmica­ment”, ha expli­cat a aquest diari.

Els can­vis

Un dels objec­tius prin­ci­pals era la reducció de població de perca ame­ri­cana, o black bass, perquè era el prin­ci­pal depre­da­dor de les espècies autòcto­nes. Si bé en un prin­cipi se'n va rebai­xar molt el nom­bre després es van recu­pe­rar, tot i que fins a un nivell infe­rior a l'ini­cial. La dis­mi­nució ha estat sig­ni­fi­ca­tiva en els exem­plars més grans, un detall que es valora de manera posi­tiva. L'acció sobre la carpa –l'altre gran objec­tiu– ha tin­gut més èxit i se n'ha reduït molt la població. L'exòtic més cap­tu­rat ha estat el peix sol, però no s'ha acon­se­guit reduir-ne gaire la població perquè era una presa clàssica del black bass i, en rebai­xar la quan­ti­tat d'aquests (espe­ci­al­ment dels grans) ho té més fàcil per sobre­viure. Un cas simi­lar és el del cranc ame­ricà. “Han estat efec­tes col·late­rals dels quals hem d'apren­dre”, diu Pou.

La reducció de les inva­so­res, junt amb la rein­tro­ducció d'algu­nes espècies, havia de ser­vir perquè l'estany tornés a certa nor­ma­li­tat. En aquest sen­tit, s'ha acon­se­guit que el bagre man­tin­gui una població esta­ble. També ha anat bé per a la babosa i per a l'anguila, tot i que d'aquesta última es detec­ten mor­ta­li­tats altes que, en prin­cipi, s'atri­bu­ei­xen a la pujada de la tem­pe­ra­tura de l'aigua de l'estany, freqüent des de fa uns anys.

En canvi, no se n'han sor­tit amb el barb de mun­ta­nya, segu­ra­ment perquè han estat vícti­mes dels black bass. No obs­tant, n'hi ha que sobre­vi­uen als recs. La presència d'aquesta espècie es con­si­dera remar­ca­ble perquè és la que per­met viure a les nàiades.