Medi ambient

Jaume Moya

Diputat En Comú Podem

Una llei per als Agents Rurals

Al nos­tre país, la presència ins­ti­tu­ci­o­na­lit­zada d'un col·lec­tiu encar­re­gat de vet­llar per la con­ser­vació del patri­moni natu­ral i la pro­tecció del medi ambi­ent té unes arrels que arri­ben fins al segle XVII, on tro­bem dis­po­si­ci­ons del vir­rei per les quals es crea la Guàrdia Fores­tal amb la funció de garan­tir la pre­ser­vació dels bos­cos. Avui, qua­tre segles després, prop de 500 pro­fes­si­o­nals a Cata­lu­nya i vora 6.500 a tot l'Estat assu­mei­xen la defensa del medi ambi­ent i la tasca de dreçar-lo al futur. Però aquesta missió, que desen­vo­lu­pen des de la vocació de ser­vei i l'estima per una natura diversa, viva i bella, lluny de ser quel­com plàcid, sovint s'encara en un entorn hos­til, no només per la manca de sen­si­bi­li­tat i res­pecte d'altres per­so­nes que interac­tuen en el medi, sinó per les lla­cu­nes de pro­tecció legal i reco­nei­xe­ment ins­ti­tu­ci­o­nal. El crim d'Aspa, que va cos­tar la vida a en Xavier i en David, va pro­jec­tar sobre l'opinió pública aquests ris­cos amb tota cru­esa i ha fet aflo­rar un inven­tari de menys­preus i agres­si­ons que en l'exer­cici de les seves fun­ci­ons i per desgràcia no els són estranys. D'aquesta manera, han sal­tat les llums d'alarma per abor­dar una rei­vin­di­cació que aquests pro­fes­si­o­nals fa més d'una dècada que dema­nen: la pro­mul­gació d'una llei bàsica que garan­teixi els mínims comuns de reco­nei­xe­ment i de dotació de mit­jans perquè puguin con­ti­nuar desen­vo­lu­pant la seva impres­cin­di­ble funció social.

Les lla­cu­nes legals són prou alar­mants: reco­ne­guts només a escala esta­tal per un arti­cle de la Ley de Mon­tes, amb una dis­persió nor­ma­tiva que esta­bleix greu­ges i dis­fun­ci­ons amb relació al ter­ri­tori on exer­cei­xen i en com­petència amb altres cos­sos de segu­re­tat, esta­tals i autonòmics, que a vol­tes els con­ce­ben com uns sub­or­di­nats que no són ni han de ser, la pre­ca­ri­e­tat legal apro­fun­deix en una inse­gu­re­tat que no merei­xen. No obs­tant, el 29 de març, al Congrés dels Dipu­tats, els repre­sen­tants sin­di­cals i asso­ci­a­tius majo­ri­ta­ris del col·lec­tiu d'Agents Fores­tals i Rurals de Cata­lu­nya i de l'Estat van sig­nar un acord històric que ha de ser­vir per ende­gar des de la uni­tat aquest text marc. La pro­mul­gació d'una llei específica que reco­ne­gui el cos i que, des del res­pecte a les com­petències autonòmiques, reguli les fun­ci­ons de poli­cia medi­am­bi­en­tal, de suport a la gestió del patri­moni natu­ral, d'emergències i pro­tecció civil i de for­mació i sen­si­bi­lit­zació ambi­en­tals. Alhora, que els asse­guri el reco­nei­xe­ment com a fun­ci­o­nari, agent de l'auto­ri­tat i poli­cia medi­am­bi­en­tal, així com la dotació de mit­jans per esco­me­tre en con­di­ci­ons i dig­ni­tat els ris­cos inhe­rents a la pro­fessió, amb uns sig­nes iden­ti­fi­ca­dors adi­ents amb els caràcters de poli­cia, auto­ri­tat, rura­li­tat i pro­xi­mi­tat que els defi­nei­xen. Un medi ambi­ent ric, divers, pro­duc­tiu, lúdic i garant de salut i d'un pai­satge bell, que regala qua­li­tat de vida i iden­ti­tat al país, són lle­gats que hem rebut i que estem obli­gats a con­ser­var per a les futu­res gene­ra­ci­ons. El cos d'Agents Rurals i Medi­am­bi­en­tals són el col·lec­tiu de dones i homes que tre­ba­llen, des de la vocació de ser­vei i sacri­fici, perquè això sigui pos­si­ble. És hora de fer justícia i reconèixer-los de manera efec­tiva la dig­ni­tat, la segu­re­tat i la gene­ro­si­tat que, a un cost massa alt, s'han gua­nyat. Els ho devem. Ens ho devem.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia