Urbanisme

La gran transformació

El desmantellament industrial va arrencar un procés de transformació del barri que va suposar una gran operació de rehabilitació de l’espai públic i la conversió dels carrers en zona de vianants

Va jugar un paper actiu en la trans­for­mació econòmica de la ciu­tat, amb la qual va fer el salt d’una soci­e­tat agrícola i arte­sana a una altra d’indus­trial, de pro­ducció mas­siva. D’aque­lles indústries que varen con­fi­gu­rar el barri, però, ja no en queda cap. El 1962 el pla par­cial Mer­ca­dal, cone­gut també com el pla Per­pinyà, repen­sava la ciu­tat amb vista al futur apro­fi­tant els espais que s’alli­be­ra­ven. El pla, però, no es va aca­bar de desen­vo­lu­par mai del tot i el pri­mer Ajun­ta­ment democràtic de Girona va liqui­dar-lo. Els dos bolets que es van aixe­car es man­te­nen com a ves­ti­gis d’una altra època.

Per des­criure la trans­for­mació d’aquest barri al llarg dels segles trans­criu­rem part d’un arti­cle d’Anna Serra i Salvi. «Nas­cut intra­murs, la història ha tin­gut un paper pri­mor­dial en la trans­for­mació de la feso­mia urbana d’aquest barri. De ser un espai dedi­cat a l’horta per abas­tir les neces­si­tats ali­mentàries de la població que vivia a l’altre cos­tat del riu Onyar, es con­ver­teix, al segle XV, en un indret de per­fil religiós, a causa de la diver­si­tat de con­vents que hi coin­ci­dei­xen.

»A mit­jan segle XIX, la presència de la sèquia Monar faci­lita la ins­tal·lació d’algu­nes fàbri­ques que són l’inici d’una petita indústria que, amb el temps, anirà dibui­xant un Mer­ca­dal de per­fil indus­trial. La neces­si­tat d’espai a causa del crei­xe­ment de la ciu­tat porta l’Ajun­ta­ment gironí a treure la indústria del cen­tre urbà a prin­ci­pis dels anys vui­tanta. En aquests moments, l’estat gene­ral del barri evi­den­cia, també, la neces­si­tat de donar-li una nova ori­en­tació. El tro­bem ple de cases enve­lli­des, amb una imatge aban­do­nada carac­te­rit­zada per la presència de mar­ques i ban­de­ro­les publi­citàries que cri­den escan­da­lo­sa­ment el mal gust, un riu Onyar de pudors i colors diver­sos, i amb l’espai públic pres pel trànsit rodat. Aquesta situ­ació fa que el comerç tra­di­ci­o­nal del barri perdi pes ràpida­ment dins el con­junt de la ciu­tat.

»A par­tir d’aquest moment, l’Ajun­ta­ment ini­cia el pro­jecte de reno­vació urbana pla espe­cial del Barri Vell, que inclou el barri del Mer­ca­dal. Els objec­tius prin­ci­pals són donar una nova imatge a la ciu­tat antiga, rege­ne­rar-la en l’aspecte urbà faci­li­tant-ne els acces­sos i la mobi­li­tat, alhora que revi­ta­lit­zar el comerç i equi­par-la soci­al­ment i cul­tu­ral­ment. Aquesta trans­for­mació implica una gran ope­ració de reha­bi­li­tació de l’espai públic que es con­creta amb la cre­ació de les pla­ces de la Cons­ti­tució, de Josep Pla i de Santa Susanna, i la con­versió de tots els car­rers del barri en zona de via­nants.»

L’ender­roc, el 1978, dels edi­fi­cis indus­tri­als que s’aixe­ca­ven entre els car­rers de la Premsa, Eixi­me­nis, Nou i Cristòfol Gro­ber va dei­xar pas a l’espla­nada que es trans­for­ma­ria en les pla­ces de la Cons­ti­tució i Josep Pla, espon­jant nota­ble­ment aque­lla part de la ciu­tat. La recon­versió del car­rer de Santa Clara en zona de via­nants, una via amb greus pro­ble­mes de cir­cu­lació, la va con­ver­tir en un dels eixos comer­ci­als de la ciu­tat.

El desem­bre del 1993, l’Ajun­ta­ment va apro­fi­tar la festa de la Puríssima per ender­ro­car la casa situ­ada davant l’església del Mer­ca­dal, gest simbòlic que per­me­tia aca­bar la plaça de la Cons­ti­tució i con­so­li­dar l’espai exte­rior de l’església, un dels més uti­lit­zats pels veïns. L’empresa Esteve Química va fer les apor­ta­ci­ons necessàries per recu­pe­rar la façana de Santa Susanna i donar-li un cam­pa­nar, peça des­a­pa­re­guda durant la guerra. La Casa de les Aigües ha estat un altre tes­ti­moni de la trans­for­mació del Mer­ca­dal. En fase d’ender­roc fins que l’Ajun­ta­ment va com­prar, el 1994, la col·lecció cine­ma­togràfica de Tomàs Mallol per situar-la en aquest edi­fici. On hi havia hagut l’antic garatge Callicó, fora dels límits del Mer­ca­dal però impo­sant-hi la seva presència, començava a pren­dre forma un edi­fici semi­cir­cu­lar, de rajol vist, pen­sat com el súmmum de la moder­ni­tat, que seria la seu del Banc d’Espa­nya, recon­ver­tit poste­ri­or­ment en Sub­de­le­gació del Govern esta­tal.

Han estat algu­nes pin­ze­lla­des (n’hi podríem afe­gir mol­tes més, com les refor­mes de la plaça de la Inde­pendència) d’un gran esforç per fer d’aquest barri un espai huma­nit­zat.

Preparant els entorns de l’església

A dalt, el nou acabament metàl·lic del campanar de l’església de Santa Susanna del Mercadal, a Girona. A sota, enderrocament d’un edifici adossat a l’església que permetia configurar un nou espai a l’entorn de Santa Susanna. Al costat, les obres de construcció, el 1987, de l’edifici semicircular en el qual s’instal·larien les dependències del Banc d’Espanya i posteriorment la Subdelegació del govern estatal.

Qui t’ha vist i qui et veu

Gent prenent la fresca a la terrassa d’un bar, a les voltes de la plaça Independència, el 1953, a Girona. Carros circulant pel carrer Santa Clara a l’altura del carrer Hortes a la segona dècada del segle passat. Al centre, l’edifici de la Central del Molí de Girona, al carrer Santa Clara. Espectacle teatral d’El Galliner per celebrar, el 2005, el 7è aniversari del Museu del Cinema.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia