[D]
0
Girona - 21 gener 2010 2.00 h

La Generalitat construeix deu depuradores a la demarcació i en té 21 més de projectades

També preveu vuit actuacions més d'ampliació i millora d'estacions existents, amb una inversió global de 39,5 milions

- Girona

L'actu­ació més impor­tant que s'exe­cuta actu­al­ment, amb una inversió de 2,3 mili­ons d'euros, és l'estació depu­ra­dora de Quart. El motiu és que, a part de la mateixa depu­ra­dora, incor­pora els col·lec­tors per aga­far les aigües del poble de Quart, però també les dels nuclis de Palol d'Onyar i la Cre­ueta.

La resta de pro­jec­tes en exe­cució són peti­tes depu­ra­do­res amb trac­ta­ment biològic en muni­ci­pis petits. Són les esta­ci­ons depu­ra­do­res de Font­co­berta, Llam­bi­lles, Molló, Ogassa, Par­di­nes, Par­lavà, Bon­matí, Serra de Daró i Vila­llonga de Ter. Són unes esta­ci­ons que tenen un cost d'entre 500.000 i 600.000 euros i que per­me­tran, final­ment, posar fi a l'abo­ca­ment directe de les aigües resi­du­als a les rie­res i rie­rols dels muni­ci­pis.

Ampli­a­ci­ons

A part de les noves depu­ra­do­res, també s'està exe­cu­tant l'ampli­ació de la depu­ra­dora de Ribes de Fre­ser, amb una inversió de 800.000 euros. I ja té en pro­jecte, per exe­cu­tar segui­da­ment, altres ampli­a­ci­ons de depu­ra­do­res que han que­dat peti­tes. Són els casos de les esta­ci­ons d'Anglès, Bes­canó, la Bis­bal d'Empordà, Cassà de la Selva i Riu­de­llots de la Selva. A més de con­di­ci­o­nar i millo­rar les esta­ci­ons de Llorà, al terme de Sant Martí de Llémena, i de Sant Pau de Segúries, que és l'actu­ació de cost més baix, amb 73.000 euros.

La prin­ci­pal inversió se l'emporta l'ampli­ació de la depu­ra­dora de la Bis­bal, amb cinc mili­ons d'euros, seguida de l'ampli­ació de Cassà de la Selva, amb tres mili­ons.

A part dels pro­jec­tes d'ampli­ació, el Depar­ta­ment de Medi Ambi­ent de la Gene­ra­li­tat també té pre­vist cons­truir una sèrie de depu­ra­do­res noves, que afec­ta­ran els muni­ci­pis de Fon­ta­ni­lles (una per al nucli mare i una altra per al poble de Llabià), Lladó, Pau, Sant Llo­renç de la Muga, Ultra­mort, Amer, Cam­pe­lles, Flaçà, Gualta, Osor, la Pera, Que­ralbs, Rupià, Ullas­tret i Vall­fo­gona. Però també noves depu­ra­do­res per cobrir una part del muni­cipi, com són les de Medinyà, a Sant Julià de Ramis; Pera­ta­llada, a Fora­llac; Font Rubí, a Cam­pro­don, i Mas Masó, a Sant Jordi Des­valls.

130
pobles
de les comarques gironines –on actualment hi ha un total de 221 pobles– disposaran d'una estació de depuració de les aigües residuals urbanes abans d'abocar-les als recs, torrents i rieres de la demarcació. L'actuació del programa de sanejament de la Generalitat, que ja va adreçada sobretot a municipis petits, farà que al voltant del 95% de la població de les contrades tinguin aquest servei. Queden pendents de depurar les aigües en un bon nombre de municipis, però la majoria són petits o molt petits, ja que la població global no supera els 30.000 habitants. Malgrat això, Medi Ambient té establert que tots els municipis gironins, igual que els de la resta de Catalunya, tinguin cobert aquest servei amb vista al 2015.

La més antiga, 37 anys

La primera depuradora de les comarques gironines va ser la del Port de la Selva, que va entrar en servei el 1973. Aquesta estació, que també dóna servei a la Selva de Mar, és una de les dinou estacions que gestiona el Consorci de la Costa Brava, integrat pels 27 municipis del litoral gironí i la Diputació. El Consorci de la Costa Brava va sorgir als anys setanta per tractar les aigües residuals del litoral gironí. I ja el 1974 en va posar en servei sis més. A la dècada dels vuitanta s'hi van afegir iniciatives municipals com ara les de Girona, Quart, Figueres i Maçanet de la Selva. I després s'hi van implicar els consells comarcals de l'interior, sobretot el de la Garrotxa, sense oblidar, però, els del Ripollès i el Pla de l'Estany. L'estació depuradora més important que hi ha a la demarcació de Girona és la de Lloret de Mar, ideada per sanejar les aigües produïdes per 185.000 persones. I darrere seu hi ha la de Platja d'Aro, per a 175.000 habitants; la de Palamós, per a 165.450, i la de Girona, per a 118.078. És clar que les més importants estan relacionades amb pobles costaners i la capital.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Publicat a

Més llegides

Territori