«Que ets enginyer?»

L'alcalde del Morell, Pere Gui­no­vart, recor­dava fa poques set­ma­nes com el Mani­fest de Poblet –un front comú de 19 petits pobles que van vet­llar con­tra l'impacte del TAV– ja va aler­tar abans de les obres de la ines­ta­bi­li­tat dels ter­renys a la zona, però ningú els va fer cas. I és que, tal com ja havia expli­cat El Punt al 2003 –arran dels pro­ble­mes als túnels– els alcal­des de Mont­blanc i la Riba quan es van defi­nir els pro­jec­tes –Josep Andreu, que ara ho torna a ser, i Josep Alsina, res­pec­ti­va­ment– ja van avi­sar Dra­ga­dos, que feia les obres, dels pro­ble­mes del ter­reny, segons Alsina: «I ens van dir que ja ho estu­di­a­rien.» Andreu fins i tot asse­gu­rava que, quan el seu col·lega els va recor­dar que hi va haver molts pro­ble­mes a la Riba quan es va eixam­plar la C-14, «es van riure d'ell a la cara». «Tu no ets biòleg? O és que ets engi­nyer de camins, pot­ser?», asse­gura el mont­blanquí que li van con­tes­tar. En tot cas, els alcal­des no van ser els únics a avi­sar. Un veí de la Riba, Maties Gomà-Camps, va pre­sen­tar el 15 d'abril de 1998 l'única al·legació al pro­jecte ori­gi­nal, segons recull l'estudi ambi­en­tal, en què avi­sava de la «manca d'esta­bi­li­tat de la mun­ta­nya de Puig Cabré». Foment li va con­tes­tar que ja ho tin­drien en compte «en suc­ces­sius pro­jec­tes cons­truc­tius». Un altre estudi dels pro­fes­sors Sergi Saladié i Jordi Gar­cia, publi­cat el 2002 per l'Ins­ti­tut d'Estu­dis Vallencs dins dels Qua­derns de Vila­niu, també aler­tava que la zona era geològica­ment «ines­ta­ble», ja que l'estret de la Riba «és una falla en direcció nord-sud, con­fi­gu­rada pel riu Fran­colí», i als ter­renys hi havia «inter­ca­la­ci­ons de mate­ri­als tous (argi­les i man­gues)».



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.