“Cal avançar en la predicció a molt curt termini”

No es pot saber, només sabem el que diuen les pro­jec­ci­ons de canvi climàtic: que ten­di­rem a tenir menys epi­so­dis de pre­ci­pi­tació però que quan els tin­guem pro­ba­ble­ment n’hi hagi de més inten­sos que abans.

És més que pro­ba­ble que tin­guem epi­so­dis extrems. Però jo no faria entrar el Filo­mena dins els epi­so­dis extrems. Pot­ser sí que ha donat una gran quan­ti­tat de neu, però no ha estat una depressió tan activa com va ser el cas del Glòria, que va ser molt excep­ci­o­nal; el que passa és que es va tro­bar una Península molt refre­dada després d’un epi­sodi fred de llarga durada i gai­rebé tota la pre­ci­pi­tació que va pro­vo­car va caure en forma de neu.

Mirant de cons­truir, pla­ni­fi­car i tenir pre­pa­rat el país d’una manera dife­rent de com el teníem fins ara. El que no té sen­tit és que quan ens passa una cosa com el Glòria anem a recons­truir-ho tot com estava abans. Per tant, coses que cons­truíem massa a prop del mar no les hem de refer al mateix lloc si tenim altes pro­ba­bi­li­tats que en un període de no gaire temps es tor­nin a veure afec­ta­des. Cal ser curo­sos perquè no ens torni a pas­sar el mateix, i això, d’alguna manera, ja s’està fent, no s’està cons­truint com abans. Els ports, per exem­ple, s’han reforçat molt.

Les dades climàtiques, de llarg ter­mini, aju­den a fer pla­ni­fi­cació ter­ri­to­rial, perquè, per exem­ple, neces­si­tes saber en una deter­mi­nada zona a quant pot arri­bar la tem­pe­ra­tura per dalt i per baix, a quant pot arri­bar l’acu­mu­lació o la inten­si­tat de pluja, qui­nes avin­gu­des hi pot haver... I després es tre­ba­lla amb períodes de retorn per deci­dir com i on es pot cons­truir. Però tot això que s’ha fet històrica­ment, en aquest moment es pot posar en dubte, en el sen­tit que les dades amb què s’havien cal­cu­lat aquests períodes de retorn ja no són repre­sen­ta­ti­ves perquè cada cop seran més freqüents els valors extrems. Per tant, és més com­pli­cat tenir ara una bona referència per poder dis­se­nyar com s’ha d’urba­nit­zar el ter­ri­tori.

Es repe­tei­xen d’alguna manera, però amb valors més alts que la majo­ria dels que havíem vist. Si bus­ques prou enrere aca­bes tro­bant situ­a­ci­ons simi­lars, el pro­blema és si es donen amb més freqüència que abans. Abans pas­sava cada cent anys un epi­sodi de l’estil del Glòria i ara pot­ser ens pas­sarà cada deu o cada quinze anys. No ho sabem. Els tem­po­rals pot­ser seran menys nom­bro­sos, però alguns dels que arri­bin seran més inten­sos. Una mica aquest seria el mis­satge. Els estu­dis de canvi climàtic ens diuen que la quan­ti­tat total de pluja que caurà no serà gaire dife­rent de la que queia però que se’ns dis­tri­buirà dife­rent, en uns pocs epi­so­dis que dona­ran molta pre­ci­pi­tació alter­nats amb períodes més llargs de sequera. Pot­ser és la idea més clara del que sig­ni­fica aquest canvi.

És el més clar de tot. En tem­pe­ra­tura estem a uns dos graus per sobre de l’època prein­dus­trial i 1,2 graus per sobre del període 1970-2000, que és el que s’ha uti­lit­zat més fins ara com a referència per al canvi climàtic. I espe­rem que pugi 1,5-2 graus més fins al 2050. Pel que hem anat veient, l’aug­ment ha estat més alt del que havíem pro­jec­tat, per tant és pos­si­ble que vagi una mica més enllà d’això. I això sí que és evi­dent. Així com en els tem­po­rals sem­pre aca­bes tro­bant un pre­ce­dent –quan va pas­sar el Glòria vam tro­bar-ne un el 1932 que per quan­ti­tats de pluja i patró per zones s’hi assem­blava–, en canvi, quant a tem­pe­ra­tura, aquesta pujada, des que hi ha dades mete­o­rològiques, no s’havia obser­vat mai.

Hi ha gent que diu que això del canvi climàtic no és veri­tat perquè ha fet fred. Això no és cert, perquè també fa temps que ho diuen les pro­jec­ci­ons climàtiques: la mit­jana de la tem­pe­ra­tura va tirant cap amunt, els epi­so­dis extrems de calor seran més freqüents i amb més calor que abans, però no per­drem tots els epi­so­dis freds. En tin­drem menys, però con­ti­nu­a­rem tenint epi­so­dis freds i neva­des impor­tants.

Nosal­tres no tre­ba­llem direc­ta­ment en con­ta­mi­nació, però, bé, sí que sabem que s’ha notat molt en zones pro­pe­res a les emis­si­ons con­ta­mi­nants, de vehi­cles... En ciu­tats i zones den­sa­ment pobla­des, es van reduir enor­me­ment, en canvi no es nota gai­rebé gens en la con­cen­tració de diòxid de car­boni, que és el com­post prin­ci­pal que col·labora al canvi climàtic. Hi ha hagut una petita fre­nada d’incre­ments de CO2, però pràcti­ca­ment insig­ni­fi­cant, perquè hi ha una inèrcia molt gran. És com el que ens va pas­sar fa anys amb el forat de la capa d’ozó. No s’acaba de manera imme­di­ata. La con­cen­tració de diòxid de car­boni està tan estesa a l’atmos­fera, que encara que redu­ei­xis una mica les emis­si­ons no es nota.

No ho sabem, difo­nem algu­nes pre­dic­ci­ons amb tres mesos d’ante­lació que es fan al cen­tre euro­peu de pre­dicció, però no les ela­bo­rem nosal­tres ni tenim gran con­fiança en les pre­vi­si­ons esta­ci­o­nals, i encara menys anu­als. El més fàcil és dir que pro­ba­ble­ment tor­narà a estar entre els cinc o sis anys més càlids de la història, perquè els dar­rers anys sem­pre ha estat així, per molt que hàgim començat amb força fred. Difícil­ment tren­ca­rem aquesta tendència per aquest motiu.

Sí, és una data molt impor­tant perquè el fet que Cata­lu­nya el 1921 tingués ja un ser­vei mete­o­rològic, que en aquell moment arribés a pertànyer a l’Orga­nit­zació Mete­o­rològica Inter­na­ci­o­nal (OMI), que arribés a fer tre­balls reco­ne­guts com l’atles climàtic, obser­va­to­ris de mun­ta­nya, temes refe­rents a estu­dis d’inver­si­ons tèrmi­ques, estu­dis de la brisa..., pels anys de què par­lem, allò va ser revo­lu­ci­o­nari. Llàstima que només va durar 18 anys, perquè amb el final de la Guerra Civil es va clau­su­rar, con­fis­car i des­truir i vam tri­gar 57 anys a tor­nar a començar un pro­jecte de ser­vei mete­o­rològic, que ara està ja molt con­so­li­dat però que no té accés als orga­nis­mes inter­na­ci­o­nals com havia tin­gut el pri­mer ser­vei. És una de les nos­tres man­can­ces.

L’OMM actual posa la con­dició que els ser­veis mete­o­rològics que es reco­nei­xen són només els esta­tals.

Bona però escassa. Tenim un con­veni de fa molts anys pel qual tenim alguns inter­can­vis de dades. No és una relació exces­siva, però és cor­recta. Però tro­bem a fal­tar, sobre­tot, l’àmbit inter­na­ci­o­nal. La rei­vin­di­cació més gran que tenim és poder dis­po­sar d’un accés a tota la infor­mació que genera el cen­tre euro­peu de pre­dicció, que és a Angla­terra, on hi col·labo­ren tots els països euro­peus i al qual el govern espa­nyol, a través de l’Aemet, hi aporta dos o tres mili­ons d’euros l’any. S’hi gene­ren pro­ba­ble­ment les millors pre­dic­ci­ons que es fan a escala glo­bal al pla­neta i per a nosal­tres són impres­cin­di­bles per poder fer després pre­dic­ci­ons a escala més reduïda. L’Aemet ens passa infor­mació, però ni tota ni amb la rapi­desa que neces­si­taríem, i aquesta és la nos­tra recla­mació prin­ci­pal. Els cata­lans també paguem el fun­ci­o­na­ment del cen­tre euro­peu amb els nos­tres impos­tos, i un ser­vei mete­o­rològic com el nos­tre, que està reco­ne­gut per l’Esta­tut d’Auto­no­mia i empa­rat per una llei del Par­la­ment que diu que és l’encar­re­gat d’asses­so­rar Pro­tecció Civil, doncs hau­ria de tenir aquesta infor­mació. Des de Madrid se’ns diu que la com­petència dels avi­sos per a Pro­tecció Civil és d’Espa­nya i que no tenim dret a acce­dir-hi. És un con­tenciós que tenim des de fa temps.

És una pre­gunta que se’ns fa sovint i que també em faig. La veri­tat és que ve de molt lluny, del segle XIX, si no abans. L’inici del Ser­vei Mete­o­rològic de Cata­lu­nya, el 1921, ja es va pro­duir perquè hi havia molta afició. A la segona mei­tat del segle XIX ja es van crear xar­xes plu­viomètri­ques, xar­xes d’obser­vació, i hi havia molts col·labo­ra­dors. Això ja va ser un camp de cul­tiu per a la cre­ació d’aquell pri­mer ser­vei mete­o­rològic. Per què? Jo a vega­des penso que és perquè som un país petit però on pas­sen coses molt dife­rents des del punt de vista mete­o­rològic: llocs on fa molt fred, on fa vent, on plou molt… Aquesta vari­e­tat de fenòmens, la gran esta­ci­o­na­li­tat, la gran diferència entre estiu i hivern, que fa que puguis veure de tot: tor­na­dos, pedre­ga­des... No sé si això fa que la gent s’afi­ci­oni a obser­var per què pas­sen coses no molt habi­tu­als i a vega­des bas­tant extre­mes. Penso que tot això fa que la gent tin­gui afició a seguir-ho. Però no t’ho sé dir.

Amb molt d’opti­misme. Ara hem estat tre­ba­llant per tenir un pla estratègic 2021-2024 i que vagi acom­pa­nyat d’un con­tracte pro­grama amb la Gene­ra­li­tat que garan­teixi que aquests qua­tre anys tin­drem el pres­su­post neces­sari per tirar enda­vant el pro­jecte. També cal un con­veni col·lec­tiu propi i una política de dades clares, perquè penso que les dades que pro­ce­dei­xen d’equi­pa­ments ins­tal·lats amb diner públic han de ser gratuïtes. I, a banda d’aquest accés al cen­tre euro­peu, hem d’avançar en mete­o­ro­lo­gia marítima i hem d’acon­se­guir les com­petències per tre­ba­llar en mete­o­ro­lo­gia aeronàutica. La nor­ma­tiva euro­pea ho per­met, però neces­si­taríem una desig­nació de Madrid, i això no sabem com anirà.

Sí, és un pro­jecte més tècnic i sem­bla que podrà tirar enda­vant. Els hem de reno­var i avui en dia hi ha la pos­si­bi­li­tat de tenir radars millors. Cal avançar en la pre­dicció a molt curt ter­mini. És neces­sari dis­po­sar de radars que ofe­rei­xin una molt bona esti­mació del camp de pluja que està caient i, bar­re­jant la infor­mació amb el que diuen els models mete­o­rològics a molt curt ter­mini, poder cons­truir una bona pel·lícula de la pluja que caurà les pro­pe­res dues, tres, qua­tre hores. És la fórmula ideal per poder donar aler­tes ràpides en casos de pos­si­bles avin­gu­des de rius, reduir els efec­tes d’inun­da­ci­ons i sal­var vides. És una de les coses en què hi ha més marge de millora, però és un camp que va acom­pa­nyat de molts diners, perquè són infra­es­truc­tu­res cares, i també reque­reix molta feina, no és fàcil.

Els radars per­me­ten, sobre­tot, saber quant ha plo­gut les dar­re­res hores. Ara el que fem és com­bi­nar la infor­mació del radar amb la de les esta­ci­ons mete­o­rològiques per tenir més pre­cisió a l’hora de saber la pluja cai­guda les últi­mes hores. Amb radars millors, que donin una bona esti­mació de la pluja fins i tot sense com­bi­nar les seves dades amb les de les esta­ci­ons, serem capaços de donar millors aler­tes pri­me­ren­ques. Perquè sabent la pluja que ha cai­gut, per exem­ple, en rius mit­jans, com alguns dels que tenim a Cata­lu­nya, pots pre­veure bas­tant bé la riuada que pot bai­xar. Aquest és un dels camps en què en l’aspecte tècnic estem tre­ba­llant més per poder millo­rar en els pro­pers dos o tres anys.

Sí, i pit­jor el Fran­colí l’octu­bre del 2019. Aquest és un d’aquests rius que de tant en tant gene­ren aques­tes avin­gu­des. Plou a la mun­ta­nya, està a prop del mar, en poca estona el riu baixa molt ràpid i, tot i que hi ha poc marge de temps, se’n pot acon­se­guir per fer un avís encara que sigui per minuts. És molt dife­rent saber-ho mitja hora abans que no saber-ho. La Tor­dera n’és un altre, sí, i el Besòs també, el Fluvià, la Muga... Tenim tota una sèrie de rius d’aquesta mida, no regu­lars, que no són tan ràpids com les rie­res del Maresme però que tam­poc no són ni el Ter ni el Llo­bre­gat, en els quals hi ha marge de reacció.