montgat
Confien a dinamitzar un parc històric instal·lant-hi una guingueta
Situaran un negoci d'oci i restauració al parc de les Bateries, punt militar de vigilància durant el segle passat
L'espai vol evitar la degradació de la zona
El govern de Montgat –PSC, ERC i ICV-EUiA–, juntament amb l'únic regidor del PP a l'oposició, està disposat a revitalitzar un dels espais més emblemàtics i a la vegada més abandonats del municipi. Es tracta del parc de les Bateries, el turó alçat al centre de la vila des del qual es tenen unes vistes panoràmiques sobre la costa i sobre el litoral barceloní. Un espai que, tot i oferir aquest atractiu, està “desaprofitat” des del punt de vista turístic i social. Així, i per evitar la “degradació” del parc, segons va assegurar l'alcalde Jordi Ràmia (PSC), aquestes formacions polítiques van acordar en el darrer ple municipal l'aprovació del plec de clàusules, l'expedient de contractació i la convocatòria per atorgar una concessió per a la implantació i l'explotació d'un equipament d'activitats lúdiques, recreatives i serveis de restauració en una parcel·la del parc.
La inversió municipal en aquest negoci serà de 100.000 euros i s'esperen uns beneficis anuals d'uns 10.000 euros, unes quantitats que van ser criticades pel grup municipal de CiU, que considera que la guingueta que s'instal·larà és un projecte “de perfil baix” per a una zona que ha de ser, juntament amb la façana marítima, “un motor econòmic i social per al poble”. No tant per aquest fet, sinó per considerar que la concessió no explicita prou que podrà ser anul·lada en qualsevol moment per raons d'interès public si es proposa un projecte més ambiciós per la zona, CiU hi va votar en contra. En aquest sentit, el batlle montgatí va respondre garantint que el negoci “no hipotecarà” el futur del parc.
LA FRASE
LA XIFRA
Un mirador clau des del punt de vista militar
J.G.N.L'historiador local Abelard Chimisanas sosté que el parc de les Bateries no és una zona verda qualsevol del poble. L'ús militar de la zona més elevada del parc, des d'on es divisa la part nord de la costa barcelonina, es remunta a finals del segle XIX i va durar fins ben entrat el franquisme. Des del temps de la guerra de Cuba, passant per les tropes republicanes i les franquistes, la zona va ser un punt clau de vigilància, d'atacs i de pràctiques de tir.